No es tracta de sumar quants habitants som avui per avui a Sant Andreu de Palomar, al seu Terme Municipal. Ni quants n'erem quan es contava per 'fogueres'.

No es tracta tampoc d'aigualir-nos el nostre sentiment de pertanyença, com a poble, a aquest lloc bi-mil·lenari per Decret-Llei (altra vegada?) i fer-nos creure que s'és més important éssent de ciutat que no pas de poble. A què venen aquests complexos d'inferioritat?

Ni es tracta de voler-nos fer creure que som nosaltres els que ens passem l'estona mirant-nos el melic i apreciant-nos només com a antic casc urbà del Municipi, no valorant llocs i persones tant andreuenques com l'actual Trinitat (Finestrelles), o Verdum, La Prosperitat, Turó de la Peira, etc. (Roquetes), o el Bon Pastor (La Torrassa). Ni les nostres fonts de La Mulassa i de'n Fargas, se'ns passen per alt als que tenim Sant Andreu de Palomar com al nostre Poble.

El què tampoc es tracta és de fer massa cas a polítics de nivell baix, si més no justet justet. 'Andreuenins' que volen ser més papistes que el Papa. Que suren entre nosaltres imposant-nos la seva trista presència per mor d'un càrrec polític, no electe, que és el que veritablement els interessa mantenir, no la història, ni el respecte, ni el sentiment andreuencs, tot això, per a gent així, és, amb prou feines, elements de grimpada en la seva 'carrera' cap el no res, que els omple, això sí, el plat i els permet anar fent el fatxenda.

Ni tampoc es tracta d'empassar-nos tot el que els barcelonins amb càrrec, electe o no, ens volen fer engolir. Sobretot quan hi ha calés pel mig... diguem-ne terrenys de les Casernes, diguem-ne T.G.V., diguem-ne Fabra&Coats... perquè aquesta és la seva feina, professionalitzada, alerta!, bo i que els mitjans amb què compten són potents i, malgrat la seva barroeria, els saben emprar.

Aquests, l'altre també, són professionals del centralisme més ranci i saben que si nosaltres ens anem creient bagenades com ara que som un 'barri' seu, o un 'districte', i no fem l'esforç de oblidar-nos del seu lèxic, de mirar més enllà dels seus plans de 'futur', o de qüestionar amb criteri els seus arguments, ells guanyaran terreny i cada vegada seran més veritat les falsedats que ens etziben.

Ens sentim un Poble. Anem a Barcelona, quan hi anem, no pas al 'centre', el centre de Sant Andreu de Palomar és la plaça del Comerç. Generem riquesa i cultura, no cal pas que ens enredin amb eixos comercials, que només seveixen per a que les grans cadenes ens vinguin a fotre els calés, s'apugin els lloguers dels locals i uns pocs s'omplin les butxaques; ni amb casals de 'barri', sota el seu control asfixiant d'això es pot això no es pot.

A tomb de què individuus de fora ens han de retallar les ales? A sant de què són més cívics i més adequats per a prendre decisions quatre llepaculs i un parell de botiflers, que els botiguers o els generadors de cultura popular andreuencs de sempre? Que ens ho creiem això els andreuencs i les andreuenques?

Portem més de dos mil anys governant-nos, políticament, econòmicament, culturalment i cívicament. Què ens ha de venir a explicar aquesta colla ara?

Si per aquí, des de serraïns fins a francesos, passant per espanyols i d'altres pelatges, han ensopegat tots, i quan ens han fet engolir, habitualment per la força de les armes, els seus edictes i normes, hem sabut aguantar i escapolir-nos-en i seguir éssent i considerant-nos, fins hores d'ara, un Poble.

No ens deixem entabanar per garlaires interessats ni per 'estudis de futur i normes de civisme'. Fem la nostra, que fa dos mil·lenis que dura i seria ben bé per a que se'ns caigués la cara de vergonya que no fóssim capaços, els d'ara, de mantenir el que centenars de generacions andreuenques han format i mantingut.

Sí, senyors 'andreuenins', 'barcelonencs' i barcelonins...
Sant Andreu de Palomar és
EL MEU POBLE.

Sant Andreu de Palomar
juliol 2007



Xavier Gómez
xagori@sant-andreu.com