|
| |
..Al
nord-est del que algun dia seria Bàrcino hi habitaven homes i dones aplegats al
voltant de mines i fonts d'aigua. Una mena d'amfiteatre format per les muntanyes
de Collserola,
el Turó de la Peira i els tres
turons del Guinardó, el Coll i
el Carmel, amb frontera natural amb el riu
Besòs; ells no els anomenaven pas així, clar, però aquí
estaven, aquí van viure i fer i aquí varen morir. Tampoc s'anomenaven a si mateixos
'andreuencs', però és ben cert que varen ésser els nostres avantpassats més propers,
els que van deixar senyals de la seva estada.
..Aquest
bocí de món va ésser habitat ja durant l'època
neolítica. La població s'agrupava en diferents nuclis o poblats al
voltant de terrenys que cultivaven. En diversos indrets s'han trobat restes
arqueològiques: estació de Sant Andreu Comtal, torrent de can Dragó...
..A
partir de l'any 218 a.c., moment en que l'exercit
de Roma desembarca a Ampúries sota el comandament
de Gneo Escipió, comença la conquesta del país on eren ubicats aquests pre-andreuencs.
Després de sofocar la resistència autòctona, els romans s'establiren a aquests
territoris, fent-hi passar la xarxa viària que unia Bàrcino amb el Vallès i amb
la Via Augusta.
..L'aigua
de les nostres contrades la van canalitzar per al subministrament de l'incipient
Barcelona. Aquest Sant Andreu primerenc fou abastament romanitzat.
..Nombroses
vil·les i troballes arqueològiques ens ho deixen veure, com ara la Venus
Púdica, la deessa Tanit, (s/200
a.c.) trobada l'any 1955 d.c. a tocar de la Rambla i recentement l'Aqüeducte
Romà al Barri
de Tramuntana.
..El
primer indret que es coneix que va fer el pas del món
antic al medieval, és Vilapicina;
probablement una vil.la romana dedicada a l'extracció i elaboració de la pega
procedent del pi negre i que s'utilitzava per a la construcció de vaixells o per
a marcar el bestiar dels ramats.
..Aquí
s'hi va construir una capella dedicada a la santa Eulàlia de Mèrida, que anà concentrant
part de la població del territori fins a convertir-se en un petit poblet (segles
V-IX).
..El
topònim Palomar es descriu en una escriptura de l'any
991 i podria ben bé ser un lloc escaient per a la cacera de coloms
silvestres, els tudons. En aquest segle ja existeix el temple a Sant
Andreu, la menció més antiga que s'en coneix data de l'any
966, bo i que l'expresió 'Sant Andreu de Palomar'
no apareix fins ben entrat el segle XI. Un
primitiu temple que fou destruït durant l'assalt d'Al-Mansor
l'any 985. Fou refet i es construí una església romànica,
de planta en creu llatina, coberta amb volta de canó i amb tres absis. Al 1105
l'esglesia fou consagrada pel bisbe de Barcelona. Els almoràvits
ho varen tornar a fer malbé, destruint-ho tot l'any 1115
i va ser Sant Oleguer qui va tornar a consagrar temple i altar l'any
1132.
..Al
voltant del temple hi havia la sagrera, amb el cementiri i ón els veïns hi guardaven
les collites. Aquesta situació protectora va fer que els andreuencs de llavors
si apleguessin a viure-hi.
..Al
llarg del segle XIII s'incrementa la relació
de la creixent comunitat andreuenca amb Barcelona; nobles, col.laboradors de la
monarquia i membres del Consell de Cent, com els Sant Climent, foren propietaris
de terres a Sant Andreu de Palomar.
..Organitzats
en Universitat dels Parroquians (el Comú que
tenia els seus representants en els prohoms) els habitants d'aquell Sant Andreu
no baixaven dels 500-600, malgrat els efectes de la pesta
de 1348. D'ençà el segle XIV creixen considerablement
les cofraries; a Sant Andreu de Palomar s'en constitueix la dels Homes
Forans, confirmada el 1401 pel rei Martí,
que aplegava els habitants del terme que encara no havien assolit la categoria
de parroquians.
..Al
Coll de Finestrelles, lloc de pas per a aquells
que travessaven el Pla de Barcelona provinents dels Pirineus, fou construit l'hospital
de Vallbona, on els homes forans malats i els captaires podien fer-hi
estada.
..La
canalització d'aigua derivada del riu Besòs prop de Montcada i que es dirigia
cap a Barcelona tot seguint la línia del mínim pendent, travessant els termes
de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals, era el Rec
Comtal, que regava cultius i feia anar molins (encara
avui es conserven els fonaments de l'antic Molí
de Sant Andreu, a tocar les casernes dels militars).
..A
més a més del de moliner, a la vila es varen anar desenvolupat diversos oficis
durant la Baixa Edat Mitjana: flequers, carnissers, ferrers, boters, vinyogols,
sequers...convertint Sant Andreu de Palomar en un important nucli poblacional.
..La
Creu
de Terme construida el segle XVI situada
al Camí Ral (el carrer Gran d'avui, a l'alçada del
carrer Santa Marta) desmuntada i traslladada al nou cementiri l'any 1939
i tornada a desmuntar, deixant-ne una còpia, i portada , restaurada, a l'Arxiu
Històric de Sant Andreu a princis dels anys noranta d'aquest segle XX.
..Les
revoltes pageses dels remences en contra dels "mals
usos". Les lluites polítiques de la Baixa Edat Mitjana... Son fites en la
història d'aquest Poble.
..La
Revolta
dels Segadors es
va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640, quan
els somatents de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que
baixaven a contractar-se per la sega, van decidir marxar contra les forces del
"Conde-Duque de Olivares", que es mantenien a Catalunya bo i acabada
la guerra contra el francès i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics
dels seus habitants. Escolliren per bandera el Sant Crist de la Parròquia i s'enfilaren
cap a Barcelona, on varen alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers
Vergós i Serra, donant mort al Comte de Santa Coloma "Virrey de Cataluña"
i tingueren la ciutat a mercè seva. Nombroses reunions entre els consellers de
Barcelona i els segadors revoltats tingueren lloc a la parròquia de Sant Andreu
de Palomar.
..Durant
la Guerra de Successió que va acabar amb la
victòria del Felipe V l'Onze de Setembre de 1714, a l'estiu de 1705,
la masia de Can
Borni, a tocar de la Riera d'Horta, va esdevenir quarter general
de la Plana Major de l'Arxiduc Carles d'Austria.
..El
'Decreto de Nueva Planta' resultant d'aquesta derrota
que va posar fi a les Institucions de Govern de Catalunya i va comportar un nou
sistema d'administració territorial, va convertir l'antiga
parròquia de Sant Andreu de Palomar en Municipi Independent. Llavors es
va confeccionar el primer segell
del Municipi, que representava la creu de Sant
Andreu, un colom i una ma oberta de capervall.
..El
creixament de la població amb la construcció de nous habitatges i masies (can
Pere Valent, can
Verdaguer, can Xandri, Can
Sala, can
Diumengó, can
Guineueta, les
Carasses...) va anar convertint el terme municipal en un
ric espai per al conreu. El viatger i agrarista anglès Mr. Arthur Young, al seu
pas per Sant Andreu de Palomar l'estiu de 1787,
va dir: "-Quedo maravellat d'aquests camps, els conreus són a tocar i
molt ben portats, encara no s'ha fet una collita que ja en comença una de nova..."
L'agricultura fou una de les principals fons de vida fins a l'arribada de l'època
industrial.
..La
participació de Sant Andreu i d'andreuencs en les diverses guerres i 'bullangues'
va ser notable i adequada a l'època, com ara contra els
francesos, on va destacar el guerriller Josep
Manso; les carlines; els
centralistes, amb el bombardeig d'artilleria del general Prim;
la Revolució de les Quintes, contra el que s'en va dir 'la contribució
de sang', on l'heroi va ésser en Francesc
Baliarda,
"El Noi Baliarda" (1813-1850).
..Al
llarg del segle XIX, Sant Andreu de Palomar
va anar deixant d'ésser un poble agrícola i es va anar industrialitzant. Fàbriques
tèxtils com El Vapor de Fil (posteriorment
Fabra
i Coats, avui Coats
Fabra) i d'altres com la "Industrial Harinera Barcelonesa",
La Maquinista Terrestre i Marítima, la Fàbrica de Gas... juntament amb el
primer tramvia interurbà a vapor, l'anometat 'Tramvia
de Foc' (1879), varen anar camviant la
fesomia i la densitat demogàfica del Poble. A l'any 1849
hi havien 2.000 cases.
..L'enderrocament
de l'antiga esglèsia i la construcció de l'actual.
El trasllat del Cementiri,
l'urbanització de can
Nadal a tocar de la Riera d'Horta, la
Rambla, el
Mercat... És l'època del creixament i la consolidació del moviment
associatiu: Els
Catalanistes,
La
Lira, l'Ateneu
Obrer, l'orfeó L'Eco de Catalunya,
l'Asil, Els
Lluïsos, El Casal Catòlic... L'efervescència
política i social dona un bon nombre de fills
ilustres (Mn.Clapés, Pere
Falqués, Mn. Agustí i Milà, Pons
i Gallarza, Alcoverro, Ignasi
Iglesias, Marià Brossa, Josep Verdaguer...)
i abundants setmanaris i revistes ("La Ilustración",
L'Estel, "El Faro Andresense",
La Bandera Catalana, "La
Unión Andresense", Enllà, Foc
Nou, l'Andreuenc... molt més recentment, l'Sport
9, el Sant
Andreu de Cap a Peus, Sant
Andreu-Ciutat Nord, L'Eixida,
Forat de Vent...)
..I
el 'peix gros' es va menjar el petit. El 20
d'abril de 1897 la
reina d'Espanya, quasi per sorpresa, signà el "Decreto
de Agregación" que va anexionar, tan si vols com si no, Sant
Andreu de Palomar i molts altres Pobles del Pla de Barcelona
(Gràcia, Sants, Les Corts, Horta, Sant Martí, Sant Gervasi, posteriorment Sarrià)
a la creixent Metròpoli. La Junta
Desagregacionista creada a l'efecte, no va poder-ho pas evitar llavors:
el "Tribunal de Asuntos Contenciosos y Administrativos" acordà, el 21
de febrer de 1902, de no acceptar la desagregació de Barcelona. Això ens va convertir
en el Districte 9è. Posteriorment l'antic
Terme
Municipal fóu esquarterat i repartit per els Districtes
d'Horta-Guinardó, Sant Martí, Nou Barris i el propi de Sant Andreu, amb l'afegitó
(arbitrari?) d'una part de Sant Martí de Provençals (La Sagrera).
..Durant
La Setmana Tràgica, van cremar la Parròquia
i el convent dels maristes (avui església de Sant
Pacià). El Primo de Rivera va fer tancar o reconvertir en entitats
folclòriques moltes de les Entitats Andreuenques.
..L'esdeveniment
de la República comportà un parèntessi democràtic
i de millora social i cultural (Escola
Ignasi Iglésias, plaça
de les Palmeres, la Casa
Bloc del GATPAC...).
..La
sublevació feixista del '36 no triomfa a Sant
Andreu de Palomar. El poble i els revolucionaris prenen les casernes d'artilleria
i es fan amb 30.000 fusells que ajuden a armar les Milícies Populars. Hi ha colectivitzacions
i control de nombroses empreses, represàlies, i canvi de nom, Sant Andreu de Palomar
passa a anomenar-se L'Harmonia de Palomar.
Acabada i perduda la guerra, la represió franquista es fa notar fortament
a Sant Andreu.
..A
partir dels '50 el creixement es molt fort.
Nous veïns, nous habitatges, corrupció, plans urbanístics especulatius, l'esquarterament
de l'Antic
Terme Municipal, la desaparició de masos
i masies, el 'metro',
la Meridiana, la destrucció de La Rambla l'any '69, l'enderrocament de Can
Nyau, la deixadesa de Can
Pere Valent...
..I
la reacció popular: protestes, tancades com la de Motor Ibérica, fundació el '71
de la primera Associació
de Veïns, creació d'un Ateneu Llibertari no reixit, lluita contra l'especulació
urbanística com la dels terrenys de l'antiga Pegaso (abans Hispano Suiza) la
campanya
per el retorn de La
Rambla, recuperació
del sentiment i la sensibilitat andreuenques, la salvació de
Can
Guardiola, el Primer
Congrés de La Gent de Sant Andreu de Palomar, les reivindicacions
dels terrenys de Can
Fabra, de la Fábrica Nacional de Colorantes, de la integritat
del Cementiri, de les casernes
militars, de naus de la Fabra i Coats per a l'ateneu popular L'Harmonia...
..Noves
associacions, la celebració del Mil.lenari, la commemoració
de l'annexió... la ubicació de Sant Andreu de Palomar a la Xarxa
Internet, una tele-nove·la
de Televisió de Catalunya, la Copa
de Catalunya de futbol aconseguida l'any 2008 per la Unió
Esportiva Sant Andreu en l'any del seu Centenari...
..A
partir d'aquí: El
Futur.
..El
que nosaltres mateixos volguem i siguem capaços d'aconseguir, tot seguint aquest
Ritme
Andreuenc que ens ha portat fins aquí al llarg dels segles.
| |
|
