Són molts anys, més de dos mil, fent les coses d'una manera, amb un ritme mantingut amb alts i baixos al llarg d'aquest temps.
Mil anys es diu aviat --1.018 de fet-- però és molt de temps. Poques són les comunitats que poden presumir-ne. Sant Andreu de Palomar sí. I això comptant només d'ençà que està documentada, abans, des d'abans de l'Aqüeducte, ja hi havia pre-andreuencs -íbers, romanitzats, cristianitzats...- de bons i de dolents, aspres i suaus, valents, covards, genials, mediocres... tots ells, tots nosaltres, han, hem, anat configurant un ritme, una manera de fer les coses, d'entendre la vida, d'anar-hi anant... Res d'espectacular, però consistent, perdurable, mantingut.	un ritme Andreuenc que ara, alguns, volen trencar "Sant Andreu-Sagrera" de cap manera	Fins i tot després de 113 anys com a "barris", 'districtes' o 'perifèria' o, ara, 'nova centralitat' de la gran metròpoli barcelonina. Podem sentir-nos-en orgullosos i hauriem de posar interès, en els temps especulatius que ens ha tocat ser andreuencs, per a que aquest ritme es mantingui, si més no per a que no desaparegui. Mostres d'aquest ritme Andreuenc n'hi ha força, des de l'aqüeducte romà, ceràmiques o la Venus Púdica, fins a la Rambla, el Cementiri, Can Fabra, el desgavell del tren de gran velositat, passant per les eixides, la Festa Major i tantes i tantes mostres encara vives.