|
Mil
anys es diu aviat --1.018 de fet--
però és molt de temps.
Poques són les comunitats
que poden presumir-ne.
Sant Andreu de
Palomar sí.
I això comptant només d'ençà
que està documentada,
abans, des de l'Aqüeducte,
ja hi havia
pre-andreuencs
-íbers, romanitzats, cristianitzats...-
de bons
i de dolents, aspres i suaus,
valents, covards, genials, mediocres...
tots ells, tots nosaltres,
han, hem, anat configurant un ritme,
una manera
de fer les coses,
d'entendre la vida, d'anar-hi anant...
Res d'espectacular,
però consistent,
perdurable, mantingut. |
|
Fins i tot després
de 112 anys
com a "barris", 'districtes' o 'perifèria'
de la gran metròpoli barcelonina.
Podem sentir-nos-en orgullosos
i hauriem de posar interès,
en els temps especulatius
que ens ha
tocat ser andreuencs,
per a que aquest ritme es mantingui,
si més
no per a que no desaparegui.
Mostres d'aquest ritme Andreuenc
n'hi ha força, des de l'aqüeducte romà, ceràmiques
o la Venus Púdica, fins a la Rambla, el Cementiri, Can Fabra,
el desgavell
del tren de gran velositat,
passant per les eixides, la Festa Major i tantes
i tantes mostres encara vives.
|
