Tots sabem que, a Sant Andreu, hi ha gent molt, molt, bona. De gran qualitat i altíssimes qualitats. Gent que sap de tot. Gent que aviat ho tindria arreglat tot. Gent que les falles i els errors dels demés, els detecten i disseccionen amb precisió quàntica. Gent Benpensant, selecte, autoseleccionada.

Gent que, com alguns taxistes, perruquers o barmans, tenen coneixaments de tot, tant globalment com en els detalls.

A diferència, però, d'aquests professionals, que no poden evitar rebre constantment opinions de la seva clientela i adquireixen la deformació professional d'opinar pontificiament, aquesta Gent Benpensant treu la seva informació de la mateixa manera que aquells veïns/es d'escala o de poble aconsegueixen i transmeten sentències crítiques, sempre crítiques, de la seva comunitat: parant l'orella, observant moviments i horaris, presuposant malícies i deixant-ho anar en cercles tancats, a 'sotavoche', per tal de que els hi facin de caixa de ressonància, però, però, que mai, mai, ningú pugui dir que qui ha deixat a l'ambient la maldiència han sigut 'ells'.

Aquesta Gent Benpensant, que no vol ser 'de poble', també escampen els seus judicis, les sentències i les 'execucions' entre 'ells', sense fer soroll, en els 'seus' llocs de trobada (alguns bars, algunes Entitats, alguns comerços...). I, renoi! que n'arriben a trobar de porqueria oculta! Sort en tenim d'ells, perquè si no...

Llàstima que, si més no des dels anys del "Movimiento", ha sigut alguna d'aquesta Gent Benpensant qui ha remenat les cireres a Sant Andreu de Palomar -probablement des de l'annexió, que ja els hi va anar bé- i així l'hi ha anat al nostre poble: cada vegada més fraccionat, més despersonalitzat, més agredit... més "barri".

Aquesta Gent Benpensant, són barcelonins, però no només: són també andreuencs, "- del 'barri'". Una cosa així com "barcelonencs" o "andreuenins": ni barcelonins ni andreuencs. I, com aquells d'altres èpoques -que parlaven 'castellano' perquè 'era más fino'- no en volen saber res de ser del Poble "- Vès, quina bajenada, quin endarreriment! On aniriem a parar!?"

I potser aquesta és la gran pregunta: On està i on pot anar a parar Sant Andreu de Palomar amb l'ajuda d'aquesta Gent Benpensant Barcelonenca?

El cert és, però, que vagi a parar ón vagi a parar aquest Poble nostre, "ells" no hi perdran. "Ells" tenen com a eix vertebrador els seus interesos personals -"només faltaria!"- que queden molt a prop dels de 'polítics', especuladors immobiliaris, grans corporacions comercials i d'oci, grans infraestructors urbanistes...

Potser hi ha una altra pregunta, potser tan gran: Ho permetrem? Ens deixarem els andreuencs de a peu, els 'massificats', els 'no selectes', els que també valorem i prioritzem les arrels a més a més de la subsistència, els que creiem que no es poden malmetre més de mil anys d'història comuna per un mal anomenat 'progrés', els que valorem els beneficis comuns juntament amb els particulars, els que ens dol que els nostres vells no tinguin prou bancs per seure... ens deixarem ensarronar per las maldiències, expresades en bones i cultes paraules, per aquesta colla de Benpensants Barcelonencs Malpensats?

Sant Andreu de Palomar
novembre 2001

Xavier Gómez
xagori@sant-andreu.com