|
|
|
..Al
nord-est del que algun dia seria Bàrcino hi habitaven homes i
dones aplegats al voltant de mines i fonts d'aigua. Una mena d'amfiteatre
format per les muntanyes de Collserola,
el Turó de la Peira i els
tres turons del Guinardó,
el Coll i el
Carmel, amb frontera natural amb el riu
Besòs; ells no els anomenaven pas així,
clar, però aquí estaven, aquí van viure i fer i aquí varen morir.
Tampoc s'anomenaven a si mateixos 'andreuencs', però és ben cert
que varen ésser els nostres avantpassats més propers, els que
van deixar senyals de la seva estada.
..Aquest
bocí de món va ésser habitat ja durant l'època
neolítica. La població s'agrupava en diferents nuclis
o poblats al voltant de terrenys que cultivaven. En diversos indrets
s'han trobat restes arqueològiques:
estació de Sant Andreu Comtal, torrent de can Dragó...
..A
partir de l'any 218 a.c., moment
en que l'exercit de Roma desembarca
a Ampúries sota el comandament de Gneo Escipió, comença la conquesta
del país on eren ubicats aquests pre-andreuencs. Després de sofocar
la resistència autòctona, els romans s'establiren a aquests territoris,
fent-hi passar la xarxa viària que unia Bàrcino amb el Vallès
i amb la Via Augusta.
..L'aigua
de les nostres contrades la van canalitzar per al subministrament
de l'incipient Barcelona. Aquest Sant Andreu primerenc fou abastament
romanitzat.
..Nombroses
vil·les i troballes arqueològiques ens ho deixen veure,
com ara la Venus
Púdica, la deessa Tanit,
(s/200 a.c.) trobada l'any 1955 d.c.
a tocar de la Rambla i recentement l'Aqüeducte
Romà al Barri
de Tramuntana.
..El
primer indret que es coneix que va fer el
pas del món antic al medieval, és Vilapicina;
probablement una vil.la romana dedicada a l'extracció i elaboració
de la pega procedent del pi negre i que s'utilitzava per a la
construcció de vaixells o per a marcar el bestiar dels ramats.
..Aquí
s'hi va construir una capella dedicada a la santa Eulàlia de Mèrida,
que anà concentrant part de la població del territori fins a convertir-se
en un petit poblet (segles V-IX).
..El
topònim Palomar es descriu en una escriptura de
l'any 991 i podria ben bé ser
un lloc escaient per a la cacera de coloms silvestres, els tudons.
En aquest segle ja existeix el temple a Sant
Andreu, la menció més antiga que s'en coneix data de
l'any 966, bo i que l'expresió
'Sant Andreu de Palomar' no apareix
fins ben entrat el segle XI.
Un primitiu temple que fou destruït durant
l'assalt d'Al-Mansor l'any
985. Fou refet i es construí una església romànica, de
planta en creu llatina, coberta amb volta de canó i amb tres absis.
Al 1105 l'esglesia fou consagrada
pel bisbe de Barcelona. Els almoràvits
ho varen tornar a fer malbé, destruint-ho tot l'any
1115 i va ser Sant Oleguer qui va tornar a consagrar temple
i altar l'any 1132.
..Al
voltant del temple hi havia la sagrera, amb el cementiri i ón
els veïns hi guardaven les collites. Aquesta situació protectora
va fer que els andreuencs de llavors si apleguessin a viure-hi.
..Al
llarg del segle XIII s'incrementa
la relació de la creixent comunitat andreuenca amb Barcelona;
nobles, col.laboradors de la monarquia i membres del Consell de
Cent, com els Sant Climent, foren propietaris de terres a Sant
Andreu de Palomar.
..Organitzats
en Universitat dels Parroquians
(el Comú que tenia els seus representants en els prohoms) els
habitants d'aquell Sant Andreu no baixaven dels 500-600, malgrat
els efectes de la pesta de 1348.
D'ençà el segle XIV creixen considerablement
les cofraries; a Sant Andreu de Palomar s'en constitueix
la dels Homes Forans, confirmada
el 1401 pel rei Martí, que aplegava
els habitants del terme que encara no havien assolit la categoria
de parroquians.
..Al
Coll de Finestrelles, lloc
de pas per a aquells que travessaven el Pla de Barcelona provinents
dels Pirineus, fou construit l'hospital
de Vallbona, on els homes forans malats i els captaires
podien fer-hi estada.
..La
canalització d'aigua derivada del riu Besòs prop de Montcada i
que es dirigia cap a Barcelona tot seguint la línia del mínim
pendent, travessant els termes de Sant Andreu de Palomar i de
Sant Martí de Provençals, era el Rec
Comtal, que regava cultius i feia anar molins
(encara avui es conserven els fonaments de
l'antic Molí
de Sant Andreu, a tocar les casernes dels militars).
..A
més a més del de moliner, a la vila es varen anar desenvolupat
diversos oficis durant la Baixa Edat Mitjana: flequers, carnissers,
ferrers, boters, vinyogols, sequers...convertint Sant Andreu de
Palomar en un important nucli poblacional.
..La
Creu
de Terme construida el segle
XVI situada al Camí Ral (el
carrer Gran d'avui, a l'alçada del carrer Santa Marta) desmuntada
i traslladada al nou cementiri l'any 1939
i tornada a desmuntar, deixant-ne una còpia, i portada , restaurada,
a l'Arxiu Històric de Sant Andreu a princis dels anys noranta
d'aquest segle XX.
..Les
revoltes pageses dels remences en
contra dels "mals usos". Les lluites polítiques de la
Baixa Edat Mitjana... Son fites en la història d'aquest Poble.
..La
Revolta
dels Segadors es
va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640,
quan els somatents de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya
interior que baixaven a contractar-se per la sega, van decidir
marxar contra les forces del "Conde-Duque de Olivares",
que es mantenien a Catalunya bo i acabada la guerra contra el
francès i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics dels
seus habitants. Escolliren per bandera el Sant Crist de la Parròquia
i s'enfilaren cap a Barcelona, on varen alliberar el diputat Francesc
de Tamarit i els consellers Vergós i Serra, donant mort al Comte
de Santa Coloma "Virrey de Cataluña" i tingueren la
ciutat a mercè seva. Nombroses reunions entre els consellers de
Barcelona i els segadors revoltats tingueren lloc a la parròquia
de Sant Andreu
de Palomar.
..Durant
la Guerra de Successió que
va acabar amb la victòria del Felipe V l'Onze de Setembre de 1714,
a l'estiu de 1705, la masia de Can
Borni, a tocar de la Riera d'Horta, va esdevenir
quarter general de la Plana Major de l'Arxiduc Carles d'Austria.
..El
'Decreto de Nueva Planta' resultant
d'aquesta derrota que va posar fi a les Institucions de Govern
de Catalunya i va comportar un nou sistema d'administració territorial,
va convertir l'antiga parròquia de Sant
Andreu de Palomar en Municipi Independent. Llavors es va
confeccionar el primer segell
del Municipi, que representava
la creu de Sant Andreu, un colom i una ma oberta de capervall.
..El
creixament de la població amb la construcció de nous habitatges
i masies (can
Pere Valent, can
Verdaguer, can Xandri,
Can Sala, can
Diumengó, can
Guineueta, les
Carasses...) va anar convertint el terme
municipal en un ric espai per al conreu. El viatger i agrarista
anglès Mr. Arthur Young, al seu pas per Sant Andreu de Palomar
l'estiu de 1787, va dir: "-Quedo
maravellat d'aquests camps, els conreus són a tocar i molt ben
portats, encara no s'ha fet una collita que ja en comença una
de nova..." L'agricultura fou una de les principals fons
de vida fins a l'arribada de l'època industrial.
..La
participació de Sant Andreu i d'andreuencs en les diverses guerres
i 'bullangues' va ser notable i adequada a l'època, com ara contra
els francesos, on va destacar
el guerriller Josep Manso;
les carlines; els
centralistes, amb el bombardeig d'artilleria del general
Prim; la Revolució de les Quintes,
contra el que s'en va dir 'la contribució de sang', on l'heroi
va ésser en Francesc
Baliarda,
"El Noi Baliarda" (1813-1850).
..Al
llarg del segle XIX, Sant
Andreu de Palomar va anar deixant d'ésser un poble agrícola i
es va anar industrialitzant. Fàbriques tèxtils com El
Vapor de Fil (posteriorment Fabra
i Coats, avui Coats
Fabra) i d'altres com la "Industrial Harinera
Barcelonesa", La Maquinista Terrestre i Marítima, la Fàbrica
de Gas... juntament amb el primer tramvia
interurbà a vapor, l'anometat 'Tramvia
de Foc' (1879), varen
anar camviant la fesomia i la densitat demogàfica del Poble. A
l'any 1849 hi havien 2.000 cases.
..L'enderrocament
de l'antiga esglèsia i la construcció de l'actual.
El trasllat del Cementiri,
l'urbanització de can
Nadal a tocar de la Riera d'Horta, la
Rambla, el
Mercat... És l'època del creixament i la consolidació
del moviment associatiu: Els
Catalanistes,
La
Lira,
l'Ateneu
Obrer, l'orfeó L'Eco de
Catalunya, l'Asil,
Els Lluïsos, El
Casal Catòlic... L'efervescència política i social
dona un bon nombre de fills
ilustres (Mn.Clapés, Pere
Falqués, Mn. Agustí i Milà,
Pons i Gallarza, Alcoverro,
Ignasi Iglesias, Marià
Brossa, Josep Verdaguer...) i abundants setmanaris i revistes
("La Ilustración",
L'Estel, "El Faro Andresense",
La Bandera Catalana, "La
Unión Andresense", Enllà,
Foc Nou, l'Andreuenc...
molt més recentment, l'Sport
9, el Sant
Andreu de Cap a Peus, Sant
Andreu-Ciutat Nord, L'Eixida,
Forat de Vent...)
..I
el 'peix gros' es va menjar el petit. El 20
d'abril de 1897
la reina d'Espanya, quasi per sorpresa, signà el "Decreto
de Agregación" que va anexionar, tan si vols com
si no, Sant
Andreu de Palomar i molts altres Pobles del Pla de Barcelona
(Gràcia, Sants, Les Corts, Horta, Sant Martí, Sant Gervasi, posteriorment
Sarrià) a la creixent Metròpoli. La Junta
Desagregacionista creada a l'efecte, no va poder-ho
pas evitar llavors: el "Tribunal de Asuntos Contenciosos
y Administrativos" acordà, el 21 de febrer de 1902, de no
acceptar la desagregació de Barcelona. Això ens va convertir en
el Districte 9è. Posteriorment
l'antic Terme
Municipal fóu esquarterat i repartit
per els Districtes d'Horta-Guinardó, Sant Martí, Nou Barris i
el propi de Sant Andreu, amb l'afegitó (arbitrari?) d'una part
de Sant Martí de Provençals (La Sagrera).
..Durant
La Setmana Tràgica, van cremar
la Parròquia i el convent dels maristes (avui església de Sant
Pacià). El Primo de Rivera va fer tancar o reconvertir
en entitats folclòriques moltes de les Entitats Andreuenques.
..L'esdeveniment
de la República comportà un
parèntessi democràtic i de millora social i cultural (Escola
Ignasi Iglésias, plaça
de les Palmeres, la Casa
Bloc del GATPAC...).
..La
sublevació feixista del '36
no triomfa a Sant Andreu de Palomar. El poble i els revolucionaris
prenen les casernes d'artilleria i es fan amb 30.000 fusells que
ajuden a armar les Milícies Populars. Hi ha colectivitzacions
i control de nombroses empreses, represàlies, i canvi de nom,
Sant Andreu de Palomar passa a anomenar-se L'Harmonia
de Palomar. Acabada i perduda la guerra, la represió
franquista es fa notar fortament
a Sant Andreu.
..A
partir dels '50 el creixement
es molt fort. Nous veïns, nous habitatges, corrupció, plans urbanístics
especulatius, l'esquarterament de l'Antic
Terme Municipal, la desaparició de masos
i masies, el 'metro',
la Meridiana, la destrucció de La Rambla l'any '69, l'enderrocament
de Can
Nyau, la deixadesa de Can
Pere Valent...
..I
la reacció popular: protestes, tancades com la de Motor Ibérica,
fundació el '71 de la primera Associació
de Veïns, creació d'un Ateneu Llibertari no reixit,
lluita contra l'especulació urbanística com la dels terrenys de
l'antiga Pegaso (abans Hispano Suiza) la
campanya
per el retorn de La
Rambla, recuperació
del sentiment i la sensibilitat andreuenques,
la salvació de Can
Guardiola, el Primer
Congrés de La Gent de Sant Andreu de Palomar,
les reivindicacions dels terrenys de Can
Fabra, de la Fábrica Nacional de Colorantes, de la
integritat
del Cementiri, de les casernes
militars, de naus de la Fabra i Coats per a l'ateneu
popular L'Harmonia...
..Noves
associacions, la celebració del Mil.lenari, la commemoració
de l'annexió... la ubicació de Sant Andreu de
Palomar a la Xarxa Internet, una tele-nove·la
de Televisió de Catalunya...
..A
partir d'aquí: El
Futur.
..El
que nosaltres mateixos volguem i siguem capaços d'aconseguir,
tot seguint aquest Ritme
Andreuenc que ens ha portat fins aquí
al llarg dels segles.
|
|
|
