.. Les germanes Bosch parlen de la vida mateixa: la Clara informa la Carme que l'Andreu no ha passat pel despatx, que sembla que ha de seguir cuidant la Joana, i la metgessa es mostra comprensiva; això sí: no li ha pogut dir res a l'Andreu del tema Biel: no és el moment.

D'altra banda, avui ingressen l'Adrià per fer-li les proves. La Carme és qui estarà en tot moment al costat de son pare. L'Adrià remuga, més per formulisme que perquè estigui realment empipat; no li agraden els hospitals però tenint la Carme al costat la cosa canvia. Repasa una vegada i una altra la maleta que li ha fet la Núria i es prepara per les proves que li han de fer.

El Jordi és a casa seva preparant-se un vermutet solitari quan irromp la Ruth, contenta i com un terratrèmol. "arribes tard", diu el Jordi, aspre; "pensava que el cap de setmana acabava diumenge". Però la Ruth està simpàtica i bromista, cosa que desarma del tot l'home. Això sí: de seguida diu que ha d'anar a l'escola, que ha reservat una classe per cantar. El Jordi no se'n sap avenir del canvi d'actitud de la noia, sobretot perquè no ha fet cap esment a la famosa casa...
En parla amb el Jaume, qui treu importància a tot plegat, al·legant que potser la noia ja s'ha oblidat del tema...
Al vespre tornen a trobar-se a casa i la Ruth segueix amb el seu bon rotllo incitador i sensual.
Quan comencen a fer-se els primers petons, sona el mòbil d'ella: és el Pere. Parlen un moment i ella diu que com amics el que sigui, però res més. El Jordi, que ha posat la parabòlica mental per no perdre's detall de la conversa, té un petit atac de gelosia que refrena a temps per no espatllar l'anada al llit...

La Lurdes/Regina cada cop està més agosarada: mentre la Paquita i el Huari comparteixen un cafetó al Peris, entra i s'adreça a la taula on són ells perquè ha vist l'home i li sembla molt guapo. La Paquita està estupefacta, però així i tot li presenta l'home que es mostra molt amable amb ella. La dona està encantada i la Paquita cada cop més nerviosa.

De nou a casa, com sempre, hi ha una tanda de recriminacions i contra-recriminacions, sobretot perquè la Lurdes ha parlat el Huari en castellà... i la Regina no ho hauria fet mai! Però la Lurdes no s'apaivaga: continua amb el joc de les cartes ocultes, intentant que l'home de la seva vida (i de sa germana, és clar) vingui a veure-la...

El David i la Marta no acaben de fer les paus: ell encara està ressentit pel tema dinar amb el Santos i ella, buscant fer les paus, li proposa anar-se'n de viatge els quatre dies de la setmana santa. Al David no li fa gaire gràcia això de sortir perquè no vol deixar sol el Santos, que s'ha convertit en una mena d'heroi per ell...
La Marta comença a estar farta de no posar-se mai d'acord, de discutir...

I va a veure la Núria. Les dues noies parlen de tot i la Marta assegura que ja n'està tipa de mals rotllos. Així que les dues noies decideixen sopar juntes. La Marta truca a La Fusteria per dir que no hi anirà, però no avisa el David perquè ha d'estar treballant i tampoc se n'assabentarà...
Però el David, és clar, passa per La Fusteria i no la troba.

A l'hospital, una psicòloga molt amable comença a interrogar l'Adrià: li demana el nom, quantes filles té i tot de preguuntes quotidianes que l'home respon sense problemes, fins i tot una mica molest. Però quan ella li demana que li digui com es diuen les eines de fuster, l'Adrià n'esmenta unes quantes, però és incapaç de recordar el nom del ribot. Ni tan sols quan la psicòloga l'intenta ajudar dient-li les primeres lletres, com si haguessin de completar les caselles d'un encreuat senzill.
Finalment li diuen el nom i l'angoixa de l'Adrià és evident...

Spock