.. L'Adrià i la seva malaltia.- Després de la sorpresa inicial en veure com l'Adrià volia que la seva dona segués a la taula amb ells en el sopar familiar, la Carme i la Clara s'adonen que realment l'Adrià té un problema seriós i necessiten un diagnòstic.
Tres dies a l'hospital i una sèrie de proves diuen que l'Adrià pateix "Demència amb Cossos de Lewi" (És una malaltia de la família de les encefalopaties prióniques que té com a màxim exponent la malaltia de "Creutzfeldt-JaKob esporàdica (ECJ)". Està emparentada amb l'Alzheimer i l'Esclerosi múltiple, per citar les més conegudes) El diagnòstic és més que alarmant perquè és una malaltia que avança a gran velocitat i no hi ha cap possibilitat de recuperació. Cada cop l'Adrià podrà fer menys coses tot sol i les dues germanes saben que la seva vida, a partir d'ara, canviarà radicalment.
L'Adrià li ha fet prometre a la Clara que li dirà què té quan sàpiga els resultats però ella no s'hi veu amb cor i li diu, només, mitges veritats traient força importància a la malaltia.
Quan el va a buscar a l'habitació de l'hospital per a tornar cap a casa, el seu pare que estava amb la Teresa, no hi és.

El patètic seductor de dones casades.- Aquesta setmana ha quedat demostrat el que tots sospitàvem: el ranci advocat es dedica a engatussar dones casades. I sembla ser que, a més a més, és ben poc original perquè sempre utilitza el mateix mètode: fer-se més pesat que el plom.
Vam veure com va perseguir i acorralar la Cinta fins el cansament i la Joana ens il.lustra el festeig del Guillem amb aquestes diàfanes paraules: "Abans sempre em buscaves. No vas parar fins que ens vam posar al llit". I no contenta amb deixar-nos tranquils a tots, la "ex-suïcida" m'ha deixat tranquil·la a mi quan ha corroborat la meva teoria de que aquest home no val un "pitu": "Ets l'equivocació més gran de la meva vida", li diu. Apa, Guillem, que deixes bon gust de boca, xiquet!

De papa a papa i tiro perquè em toca.- El Max continua sense voler fer les paus amb la Clara tot i que ella fa intents d'apropament i l'Adrià intenta, també, suavitzar la tensió entre els dos.

La Paquita i la "Suplantadora".- Fidel al que va prometre la setmana passada, la "Suplantadora" fa ben bé el que li dóna la realíssima la gana. Escriu al noviet que li va prendre la seva germana una carta encapçalada amb un "Estimadíssim Ferran" que ens pot donar idea de que en el contingut no li explica, precisament, els resultats de la lliga de futbol.
Llença els diners com si li creixessin en una torreta al balcó ara que estem a la primavera i aconsegueix arrossegar en la seva follia a la Paquita posant-li davant del nas una oferta que no pot refusar: el bingo!

La Lolita i el Peter Pan.- Ens trobem davant d'una altra estratègia manipuladora de la Lolita. Atenció, aprenents de maquiavel que rondeu per aquí, preneu nota: No enfadar-se per res, tenir sempre un somriure a la boca, no anomenar per a res allò que voleu aconseguir, complaure en tot la teva parella... mentre l'apunyaleu allí on més mal li fa. Això és el que ha fet la Lolita engelosint sibilinament el Jordi amb el seu antic noviet que, de cop i volta, la ronda més que les abelles a la mel.

L'amor i la fatalitat.- Tal i com suposàvem, la Joana es va intentar suïcidar amb un pot de pastilles (prenent-se les pastilles, no el pot, eh?) Per l'Andreu encara és la seva dona legal i, a més a més, la veu tan desorientada i tan sola que es proposa cuidar-la fins que estigui millor.
La Joana confon les atencions contínues de l'Andreu amb amor i creu que podrien reprendre la seva vida matrimonial allí on la van deixar quan ella va marxar a Girona.
L'Andreu li deixa ben clar que durant aquest temps que ha estat sol s'ha enamorat de la Carme i que les seves atencions són únicament les d'un bon amic.
La Joana s'aferra a la botella (amb més categoria que la Suplantadora, per cert) i aboca la seva bilis damunt el seu antic amant, el Guillem, que, a la fi, l'ha anat a veure.
L'Andreu parla amb la Carme i li explica quina és la situació actual amb la Joana. Li demana que confiï en ell i tingui una mica de paciència. La Carme, angoixada per l'accident del Biel i preocupada pel seu pare, es limita a dir-li que no s'amoïni, que entén perfectament la seva situació. Ni una paraula, però, del que li havia de confessar.
I, mentrestant, l'Alicia que ha tornat de Berga per una malaltia de la seva àvia, veu entre astorada i incrèdula com la dona que va atropellar el Biel fa un petó a l'Andreu.

"L'antiheroi".- Les baralles d'aquesta parella han arribat a un límit insostenible i la Marta li diu al David que seria millor que deixessin de viure junts. Els dos s'estimen però la convivència s'ha tornat impossible. El David voldria que passessin junts les vacances de Setmana Santa per mirar de recol.locar els sentiments però la Marta necessita un impàs i estar lluny d'ell per a aclarir-se. Decideix passar uns dies a Cadaqués amb la Natàlia i queden d'acord en no dir res als seus pares fins que prenguin la decisió definitiva.

El "bronques" i el món.- Les decisions que ha pres empés per l'orgull i la tossuderia li van petant una a una: perd diners al taller perquè ha de llogar un mecànic a hores per fer les feines que ell no sap fer, s'acomiada de la Montse amb una recança terrible perquè se n'adona que ell també podria haver anat amb la família a Boston...
Sembla, però, que comença a reconèixer els seus errors quan li diu a la Montse: "Montse, taller no va bien pero tengo suerte de estar contigo".

Altres temes.- La Mari anirà a Granada a veure la seva àvia i li pregunta al de protecció de menors, "Pocas Luces" ella, si pot obtenir un permís per a anar-hi amb la Desi. La resposta, evidentment, és no.
El Franciscu ronda la Lola, la invita al cinema i, suposo, li envia un ram de flors després de la seva darrera representació del Cirano, de forma anònima.
La Lola s'està plantejant deixar el grup de teatre perquè la Cecília no para de buscar-li les pessigolles.
La Remei continua ajornant tant com pot anar a viure amb el Miquel.

L'escena de la setmana.- L'escena on el Narcís s'acomiada de l'Adrià abans d'anar a Boston. Són a l'habitació de l'hospital i l'Adrià li explica que és allí perquè perd la memòria i li fan unes proves. El Narcís, llavors, li pregunta: "T'han d'operar la memòria?"
Abans de marxar, el Narcís li fa un petó i s'acomiada amb un tendre "T'has d'afaitar".

Casablanca