Què ens queda de John Lennon?
(II)

08 desembre 2005
25 anys sense John
• Artistes, causes i marques comercials de tota mena reivindiquen per a ells l'herència del músic.
• Els vells fans tenen la sensació que el personatge que avui es ven té ben poc a veure amb el que ells estimen. - Nacho Para
'El Periódico' 08/12/05

Ve de la pàgina anterior

fi, un grup en actiu, Coldplay (20 milions d'euros cada un). Aquest és el panorama en la jove aristocràcia del pop britànic.

ELS HEREUS
Dos fills sense talent i dues dones amb caràcter Encara que a la premsa rosa li agrada fantasiejar amb la idea, ja no hi ha ningú amb seny que pensi que els fills de Lennon, Julian, de 42 anys, i Sean, de 30, han heretat ni la més mínima ombra del gen del talent patern. Si graven, és perquè són fills de qui són.

La primera dona de Lennon, Cynthia Powell, la mare de Julian, ha passat molts anys a l'ombra, però ara sembla decidida a seduir els detractors de Yoko Ono oferint-los una visió molt menys amable del mite, la que es recull en el seu llibre recent, John. "Mentre escrivia Imagine, la cançó que es convertiria en un eslògan de la pau, era incapaç d'estar en pau amb la seva primera fa- mília, amb mi i amb el nostre fill Julian", insisteix Cynthia, de 66 anys, al telèfon des de les illes Balears, on està retirada. "El que explico al meu llibre és què va passar entre nosaltres, per què vam estar junts, per què ens vam separar i el preu que he de pagar per ser l'exdona d'un beatle", afegeix.

EL MERCAT
La publicitat explota el somni seixanter de Lennon La identificació positiva del món respecte a Lennon és aprofitada per vendre tot tipus de productes, inclosos jocs de joieria com Give peace a chance. "La col.lecció --assegura la firma creadora, QVC-- captura el seu missatge etern de pau". Posats a ser cínics, podrien haver anomenat la col.lecció Imagine i gravar en cada peça "imagina que no hi ha possessions". Si no s'ha fet és perquè aquest privilegi està reservat a Nike i la seva col.lecció Pau. La firma esportiva traurà diverses col.leccions de sabatilles amb la cara de Lennon i la llegenda "imagina tota la gent vivint en pau", un negoci rodó que derivarà també algunes engrunes per a diferents ONG.

La iniciativa ha sorprès bastant perquè la mateixa Yoko, que participarà en el disseny de les sabatilles, es va enfrontar amb la multinacional el 1987 per impedir que usés la cançó Revolution, un altre himne de John venut al millor postor. Llavors l'enrenou va ser general. George Harrison va dir: "Ho hem de parar com sigui o cada cançó dels Beatles vendrà calces o salses".

Mantenir impol.lut el cançoner dels Beatles, preservar la seva aurèola de màgia, ha estat tasca impossible davant la pressió comercial. La veda estava oberta i van arribar Come together (Nortel Network), Getting better (Phillips), Something (Chrysler), When I'm 64 (Allstate, amb Julian Lennon cantant), Good day sunshine (Oreo), We can work it out (Hewlett- Packard), Across the universe (Canon) i una llista interminable que tanca, de moment, l'actual campanya televisiva d'Endesa (All you need is love). El més terrible va ser usar God per a la campanya de Volkswagen: Lennon canta que no creu en Kennedy, ni en Buda, ni en Dylan, ni en els Beatles. Només en ell, en Yoko... i en el nou Golf.

Voluntat contrariada
És el que hi ha. Els vius no semblen fer escarafalls dels diners --Ringo va fer una campanya per a Pizza Hut-- i els morts no tenen veu. Sobre la veu matinera que John va deixar en una vetusta gravadora s'han fabricat nous singles dels Beatles. Les seves velles decisions són contínuament alterades: a la nova versió de Walls and bridges, Yoko ha triat una portada més comercial que la que va decidir el difunt. I després d'haver-se mofat de les joies de la reina Isabel, ara Yoko usa la marca Lennon per vendre joies que fan furor entre els hippies amb Visa Or. Els objectes dels Beatles arriben a preus sempre sorprenents en subhastes internacionals.

Les reticències inicials de McCartney --"vendre Revolution a Nike ataca la nostra integritat"-- també són aigua passada. Paul acaba de cedir 20 de les seves cançons per a fins publicitaris. "La màgia de la música --pensa ara-- és que pot unir persones, vells i joves, artistes i empreses". Per corroborar-ho, la seva nova cançó Fine line amenitza un espot del luxós Lexus.

 

Els Beatles no estan sols. Aquí hi ha Bob Dylan (MBank, Victoria's Secret i fins i tot el diari Abc), The Clash (Jaguar), Creedence (Wrangler), Rolling Stones (Mercedes, Windows-95), Johnny Cash (crema per a les hemorroides), The Who (mongetes i desodorant), Led Zeppelin (Cadillac), Ramones (Pepsi), Lou Reed (Honda), David Bowie (Microsoft, vodka Absolut, Wanadoo)...

Potser, 25 anys després, ha arribat el moment d'admetre que la raó bàsica que va impulsar David Chapman a assassinar Lennon --"la prostitució dels Beatles"-- no era una bogeria en si mateixa. El desequilibri va ser creure's El vigilant en el camp de sègol, el defensor de la puresa.

ELS PROJECTES
Un musical fallit i un catàleg per 'remasteritzar'
L'estrepitós fracàs, aquest mateix any, del caríssim musical de Broadway Lennon exemplifica els perills d'extirpar artificialment els Beatles de la vida de John. Sense cançons dels Beatles, amb una visió onocèntrica de la història, llimada qualsevol aresta per buscar l'acceptació de noves audiències, l'espectacle va rebre dures crítiques --"Yoko ha reescrit o esborrat la història de tal manera que és impossible fer-se una idea de qui va ser Lennon", va escriure un dels més condescendents-- i el desdeny generalitzat del públic, que no va arribar mai a identificar-se amb els vuit actors cantants que van intentar donar vida al mite. "Ell és massa gran per a aquest tipus de tractaments reduccionistes", va deixar anar McCartney. L'obra, que va estar només sis setmanes en cartell, va ser finançada pel conservador Clear Channel, un dels gegants de la comunicació als EUA, cosa que tampoc casa amb l'esperit de Lennon. "Segur que ell s'estava regirant en la tomba", va resumir un altre crític dels més benèvols. Potser, els problemes per obtenir la residència als Estats Units haurien de connectar més Lennon amb fenòmens migratoris de l'actualitat que amb la platea dels musicals de Broadway.

Cirque du Soleil
El material beatle és tan llaminer que els projectes s'acumulen i se superposen. L'últim i més ambiciós és l'aliança dels Beatles --la seva marca, les seves cançons, perquè fa 35 anys que el grup no existeix-- amb el Cirque du Soleil per a un gran xou que s'estrenarà l'any que ve a Las Vegas. També hi ha diverses pel.lícules en curs, una d'elles dedicada a Mark David Chapman, l'assassí, que ha provocat la ira dels beatlemans, que no volen sentir la paraula perdó. Un altre musical anomenat All you need is love i escrit pels creadors de The Commitments està en preparació. "Serà un musical romàntic, com el que s'ha fet a Mamma mia amb Abba", diuen els impulsors del projecte.

Remasteritzar el catàleg dels Beatles --ja s'ha fet amb els de Lennon, McCartney i Harrison en solitari-- i l'edició en DVD de Let it be figuren entre les jugades comercials en preparació.

EL MISSATGE
Un cançoner pacifista contra la guerra de Bush No hi ha manifestació pacifista que no tingui Lennon com a banda sonora. S'identifica tant la seva música amb el bon esperit que Amnistia Internacional ha adoptat una nova versió de Give peace a chance com a himne oficial. A la pregunta ¿protestaria avui Lennon contra la invasió de l'Iraq?, Yoko no ho dubta ni un instant: "Naturalment que ho faria". Peter Grace, organitzador de l'últim homenatge pel naixement de Lennon, en què col.labora Amnistia Internacional, Oxfam, organitzacions antinuclears i una fundació de John Kerry, opina el mateix: "En aquests temps de guerra i terror, cal amplificar el missatge de John. Si estigués viu, lluitaria contra Bush".

Tampoc hi ha catàstrofe natural que no es calmi amb la música de Lennon. Una nova versió d'Across the universe, amb les veus de Bono, Stevie Wonder i Brian Wilson, es va gravar per recaptar fons per als damnificats del tsunami. De versions d'Imagine n'existeixen en tots els idiomes, des de l'àrab fins al zulu, i ja no es pot pensar, com abans, que a la Xina sigui més conegut el campió de ping-pong que l'autor de Come together.

Però hi ha altres punts de vista. El periodista Luis Troquel, que aquest mes publica a Rockdelux un sòlid article sobre l'assassí de John Lennon, al.ludeix a la contradicció en què incorre "tota aquesta massa que rememora Imagine com a argument per exigir que Chapman es podreixi a la presó".

 
Web Beatles Oficial


tornar