Malgrat la mala ratxa que passa en el terreny personal, Paul McCartney va fer gala ahir a París de bon humor i d'una envejable forma física després d'haver complert els 65 anys. L'exbeatle va voler demostrar que la seva suculenta separació de Heather Mills --i l'estratosfèric ball de milions que comporta-- no afecta la seva carrera, que segueix anant vent en popa ara amb la presentació del seu últim àlbum, Memory almost full.

Al teatre Olympia de París, on va oferir ahir un dels escassos i restringits concerts de presentació del seu últim treball, va rebre assegut al piano el centenar de periodistes de tot Europa que van assistir a l'esdeveniment. Després de tocar en petites sales de Nova York i Los Angeles, el d'ahir era l'únic concert que feia a França. D'aquí a dos dies acabarà aquesta minigira de luxe a Londres.

Després de tocar Let it be i una versió de Lady Madonna, Sir Paul McCartney va fer broma amb la premsa filmant els periodistes amb una petita càmera. Però abans de prendre la paraula va quedar clar que amb el divorci no s'hi juga. "Paul McCartney només acceptarà preguntes en llengua beatle i sempre que siguin de caràcter artístic i només artístic", va advertir el seu presentador abans de la breu conferència de premsa.

TELONER DE VARTAN
Sir McCartney es va mostrar molt satisfet de trepitjar l'escenari històric de l'Olympia, on va tocar amb els Beatles el 1964. El grup britànic va tenir llavors l'honor d'actuar de teloner de Sylvie Vartan.

"Va ser fantàstic sortir amb ella al cartell", va dir l'artista, que al llarg de la seva carrera tan sols havia tornat un cop a l'Olympia, el 1972, amb els Wings, la banda que va formar amb la seva dona Linda.

Ahir hi va tornar més com a Beatle que com el Paul McCartney que ha intentat escapar-se de l'ombra del llegendari grup de Liverpool. "Al principi em preocupava que els Beatles ho tapessin tot, però ara toco molt les seves cançons en directe. N'estic molt orgullós", va admetre.

NOVES VERSIONS
De fet, aquest últim àlbum és un retorn a aquelles arrels, amb versions actualitzades dels seus grans èxits de l'època Beatle. McCartney, que va assegurar que manté el mateix entusiasme que en els inicis, va aclarir que el títol del disc, que es pot traduir com Memòria gairebé plena, no fa ben bé referència als seus records, sinó que ha escollit la frase que surt al mòbil quan ja no hi caben més missatges, com "un símbol de la vida actual, que va tan de pressa".

De la qüestió de la gratuïtat de la música que es descarrega d'internet també en va parlar. Segons el seu parer, s'ha d'entendre com una forma d'accés a la música per als més joves i també com una manera de promocionar-se per als grups més nous. "Sé que per a molts músics és com si un dia et cridés el teu cap i et digués 'ara ja no et pagaré més'. Però, ¿què hi puc fer, jo?".

• Gairebé 40 anys després de la dissolució de la llegendària banda de Liverpool, el cantant va revisitar sense complexos els seus grans èxits a l'Olympia de París.

Abans de tocar cap nota, la sala sencera es va posar dreta amb una llarga ovació. Ja havia arribat, amb vestit i corbata negres al més pur estil beatle anys 60, guitarra acústica en bandolera. Paul McCartney. Una llegenda viva, un dels principals símbols del rock n'roll transgeneracional. Sol, amb la cortina vermella de l'Olympia com a tot decorat. Una efectiva posada en escena per a un concert en què va reivindicar sense complexos la banda de Liverpool i, amb ell, les 2.000 persones que van omplir del tot la mítica sala parisenca.

Va començar amb Blackbird en pla acústic i va acabar encadenant èxits acompanyat del so elèctric d'una contundent banda, més preparada per tocar en grans estadis que en una petita sala. Una fórmula triada per presentar, en petit comitè, l'últim àlbum, titulat Memory almost full, en quatre únics concerts. Los Angeles, Nova York, París i Londres. Es tracta d'un aperitiu de luxe per a un àlbum amb edició de luxe, que inclou DVD amb imatges inèdites dels Beatles.

¿Això és tot, amics? ¡No! Es tracta d'un test de cara a la gran gira mundial de McCartney del 2008. Això sí, en grans estadis, amb grans pantalles per donar fe que aquell punt que es mou en la llunyania és ell, el supervivent de la banda que va formar amb John Lennon, George Harrison i Ringo Starr. Així que ser dilluns passat a la nit a l'Olympia era una mica com figurar entre els escollits per tocar un tros d'història. El preu, per a molts, va ser passar una nit d'hivern fent cua al Boulevard des Capucines.

Les versions actualitzades i marxoses d'I saw her standing there, Let it be, Lady Madonna i Hey jude van fer vibrar un públic entregat per endavant, entre el qual hi havia Sylvie Vartan, la cantant francesa per a la qual els Beatles van fer de teloners en aquella mateixa sala el 1964. McCartney va tornar ahir com tot un Sir. Encantat de ser a París i de tocar al mateix escenari en què ho va fer Edith Piaff. "M'agrada molt Piaff", va dir Paul, que, entre tema i tema, es va permetre taral.lejar alguna de les cançons del mite de la chanson. Tan a gust es trobava en la seva pell. Beatle per sempre.