.. A Cal Peris esmorzen la Paquita, la Paula i el Manel, que, fins i tot ha preparat l'entrepà de la nena.

El Peris està amable i atent amb la Cinta.

La Isabeleta, el Rafa i la Cecília també van esmorzant i comentant la mort de la pobra llogatera i el "- ...pis de disseny" que els hi quedarà quan un amic seu arquitecte-congregat els hi reformi.

El Manel afirma que ja s'està aclarint amb la feina administrativa que fa a la fusteria del Dani i que el que li agradaria de veritat és fer de fuster. Quan la Paula vol anar al lavabo i li demana un parell de mocadors de paper, el rata li va a donar dos tovallonets del bar, encara bo que la Paquita n'hi treu un paquetet de la bossa. El Manel aprofita per convidar, altra vegada, a la dona a sopar, verdures!, i la bleda accepta i marxa.
Quan la Paula torna del lavabo li pregunta a son pare si ell i la Paquita són nòvios. Amb una cara de mala folla li contesta "- Què dius tu ara!?" i li relaciona el perquè són tan amics: perquè la va cuidar a ella quan la seva mare estava malalta, els hi va netejar el pis, a ell li ha trobat feina i es preocupa d'ells.
La nena opina que és simpàtica, però que la seva mama era més guapa. La cara del Manel i la mirada que li fot a la nena torna a tenir aquella mala folla tan seva.

També esmorzen, a casa seva, la Laura, el David i el Xavier, que fa uns morros que li arriben a sota la taula. "- M'has de donar el mòbil" li exigeix a sa mare i quan ella si nega s'alça emprenyat amb un "- Una merda!" que està a punt de fer-li guanyar un bolet i el deixa sense tele aquella tarda.
La noia està ben amoïnada i ben emprenyada, sobretot amb el Robert i així li fa veure el David que, conciliador, porta ell al nano a cole.

La Montse segueix amb la seva croada anti-erotisme explicant-li a la mare de la Neus que els va enxampar a punt, a punt, de que passés alguna cosa. La mare comprensiva afirma que confia en la seva filla, que li dirà quan vagin a fer l'amor i que ella la portarà al ginecòleg i la instruirà, que és el que hauria de fer la Montse amb el Narcís, li diu.

El Marcel rep la visita, inesperada, del seu pare. Va ser la Núria qui el va avisar i tots dos pressionen el periodista perquè deixi la investigació del cas Duran, cosa que no pensa pas fer perquè, diu, li deu a aquella dona, la pobra Maruja, i s'ho deu a si mateix. Acaba plantant-los amb un cop de porta.
El jutge s'interessa llavors per l'Assun i li diu a la Núria "- Tu deixa'm fer a mi" i li promet treure'l d'aquest merder tan si li agrada com si no.

La bleda enamorada arriba a cal penques a sopar. La Paula està fent un puzzle que li va regalar la seva mare i no deixa de parlar d'ella.

Arriben de l'escola el David i el Xavi, que vol veure, bo i estar castigat, la tele i quan el David li recorda deixa anar un "- La mama és idiota!", que fa que el cuiner li reflexioni sobre el seu comportament i les seves mentides. Això i tot promet gravar-li la sèrie perquè pugui mirar-s'ho demà.
El Xavi li recrimina que sa mare sembla que es pensi que el David és el seu pare.

La Montse li infla ara el cap a la Teresa, que sense treure-li raó, tampoc ni dóna. La Montse però "dale que te pego", fins a arribar a proposar operar al Narcís per esterilitzar-lo. L'àvia li suggereix que ho parli amb el Narcís "- És prou espavilat per entendre-ho".

El sindicat del crim es reuneix a un bar. L'"oncle" Fèlix ha arribat tard perquè avui celebren l'aniversari d'un net séu.
La conversa és dura. El jutge vol que el deixin fer a ell, que ja farà que el Marcel deixi el cas, però el Fèlix Corleone no està per correr riscos tot i que creu que el Marcel "- És un bon nano, ja saps com l'aprecio... perquè et penses que encara és viu.. eh?!!" però que "- Si he d'escollir entre la meva vida i la seva, el Marcel té les de perdre" i amenaça el jutge, que es compromet a arreglar-ho.

La Fusteria és el lloc on el Marcel i l'Assun parlen del tema. Ella l'ha citat per dir-li que han decidit aturar el reportage i malgrat les protestes del periodista, no hi ha res a fer, s'ha acabat.

El Rafa està nerviós explicant-li a la Isabeleta que la bona dona tenia, pel que sembla, una parella de fet que vol seguir amb l'arrendament del pis. "- Ja pot dir missa, però ha de fotre el camp" opina la congregada (no aclareix quina mena de missa).
Es queden amoïnadíssims perquè, com diu el Rafa "- Si hem d'esperar que aquest es mori també...".

El simulacre/projecte de família feliç està menjant crispetes davant la tele. Aviat envien a la Paula al llit i aprofitant que la pel·lícula és dolenta, després de comentar el que li ha preguntat pel matí la nena, la parelleta també se'n va al llit.

L'Àngels parla amb la Neus havent sortit del cinema. La noia, que ha plorat tot i que la pel·lícula no era de plorar, fa referències al també plor fàcil del Narcís i la mare aprofita per dir-li que ha parlat amb la Montse i per preguntar-li el que va passar l'altre dia.
La Neus confirma amb naturalitat que es van fer petons i carícies, però que no volien pas fer l'amor, això ho tenen previst a data fixe, d'aquí a tres setmanes i que ja tenia pensat dir-li.
Queden per anar la setmana entrant al ginecòleg i llavors... ja podran estar junts! "- 'Estupendu'!!".

El Narcís està tranquilament fent dibuixos quan arriba la Montse i després de donar-li l'avís de "Correos" (ejaculeu, en català) del paquet de París de la Neus, més aviat barroerament tot i que emplenant-lo de petonets i caricietes, li fot una rentada de cervell i li proposa que es faci la vaseoctomia.
El xiquet s'ho rumia i acaba decidint que no li cal "- La Neus potser més endavant vol tenir fills, quan estiguem casats li ho preguntaré".

La que està ben emprenyada és la Laura i així li fa saber al Robert, que insisteix en que vol que el Xavi visqui una temporada amb ell, vol aprofitar i viure el creixement del nano. La Laura s'hi nega en rodó.

De nit, la Paula s'alça i sent les veus de la Paquita i son pare des de l'habitació que havia sigut de sa mare. Poc a poc s'hi acosta i veu a la parelleta jugant al llit.

Gòmix