.. L’Ivan és al llit sense voler llevar-se ni parlar amb ningú. La Marta truca i ell diu que ja li trucarà més tard.
El Narcís s’estranya però, quan el vol anar a consolar, la Montse i la Teresa , el dissuadeixen.

Però la Marta no es dóna per vençuda i, quan no hi ha ningú a casa, el va a veure. Ell està tan rabiós que cita textualment les línies del diari de la noia més insultants des del seu punt de vista: ella li diu que l’ha d’entendre, que no fa massa que ha mort el seu nòvio... “I el David?”, fa el noi ja arran d’histèria...
I, al caire de l’abisme de la mala llet, es deixa anar i li demana perquè es va enrotllar amb ell, si era per pena o per agraïment, si a tothom li feia el mateix... “Ets una p...”, acaba, abans de fer-la fora de mala manera.
La Marta surt de casa l’Ivan feta un desastre.

La Montse, en plegar, intenta fer entendre al seu fill que la vida no és només la Marta, que ha d’estudiar, que ha de sortir... i ell explica que ha comprat els pisos amb l’aval de la Núria, els diners de la Remei i, d’estranquis, amb els del Narcís.
La perruquera s’indigna i li exigeix que expliqui al seu germà què ha fet.
Però quan veu al Narcís, que fa tots els possibles i els impossibles perquè el seu germà estigui bé, no gosa explicar-li què ha fet...

El Fede no té ni un cèntim d’€uro i vol que la Blanca sigui feliç el dia del casament, així que, després de pensar en maneres de fer diners, ven la càmera digital, una col·lecció de discos... i lloga el local per fer xerrades a una noia que presenta llibres com ara: “Simplifica la teva vida: desfes-te del teu marit”!

A cal Gus han dormit sense llum i sense estufes. Glaçats, miren de fer-se passar el fred embolicant-se amb mantes, i el Gus explica que això que se’n vagi el llum d’aquesta manera pot ser degut a una crida d’algun fantasma. Potser si estan molt quiets al sofà entre espelmes enceses el podran escoltar i saber què els està demanant...
Quan el ritual s’inicia i el Gus comença a guanyar terreny en l’interès de la noia, piquen a la porta: el fantasma? No: és la K i el Manu.
La K demana al Gus si deixaria quedar-se a dormir al noi perquè no té on anar, i aquest aixafa la guitarra del músic aixecant la palanca del diferencial de la llum...
I és que per lligar, o almenys intentar-ho, fins i tot els fantasmes poden ser bons aliats...

A la botiga, la Marta està neguitosa quan, oportuna, apareix la noia de les pastilles. La Marta intenta fer-la fora però ella li diu que les teràpies de desintoxicació no serveixen per res i li deixa un grapadet de pastilles amb el seu telèfon.
La Marta de moment les refusa però finalment les agafa i les guarda a la capsa dels diners.
A l’hora de tancar, arriba la Laura per comprar unes mitges i la Marta l’engega de males maneres. I ja amb la porta tancada, la Marta es prepara un got d’aigua, treu un parell de pastilles, se les posa a la boca... i escup! Es pren tota l’aigua amb avidesa, però la droga ha quedat dins un kleenex.

Spock