La Revolta dels Segadors es va
iniciar a Sant Andreu de Palomar el 22 de maig 1640, després
que el 30 d'abril, diumenge, arribés a Santa Coloma
de Farners un destacament de l'exèrcit de "Felipe IV" per preparar
l'allotjament del terç de "Leonardo Moles" que s'esperava a les
Mallorquines (terme de Riudarenes), i que, davant de l'assassinat d'un vilatà,
els veïns es revolte-si'n obligant a l'exèrcit a retirar-se fins a Blanes,
on van esperar reforços. Dotze dies després, el 14 de maig de 1640, l'exèrcit
castellà tornava a Sta. Coloma i va cremar tot el poble i tots els masos del terme,
de tornada van saquejar tots els pobles que van trobar pel camí.
Això va fer que els caps de colla de segadors amb les colles
senceres, somatents de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya interior
que baixaven a contractar-se per a la sega, decidissin en assemblea marxar contra
les forces del "Conde-Duque de Olivares", que es mantenien a Catalunya
bo i acabada la guerra contra el francès i que saquejaven poblacions i violaven
drets bàsics dels seus habitants. Escolliren per
bandera el Sant Crist de la Parròquia i s'enfilaren cap a Barcelona, on
varen alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers Vergós i Serra, donant
mort al Comte de Santa Coloma "Virrey de Cataluña" i tingueren
la ciutat a mercè seva. Nombroses reunions entre
els consellers de Barcelona i els segadors revoltats tingueren lloc a la parròquia
de Sant Andreu de Palomar. |