.. El reportatge del Marcel ha estat una bomba; tot Sant Andreu en va ple i es comenta a tot arreu en termes admiratius, però l'autor del treball no està en condicions de gaudir del seu minut (llarg en aquest cas) de glòria: els remordiments se'l mengen i no sap què fer per remeiar el que no té ja remei: el Vera ha fugit i el Xarli ja deu ser a la presó.

Això sí: rep la felicitació més emocionada de la Montse, que dedueix perquè el periodista ha passat tantes nits fora... Però això no sembla consolar-lo.

Ni això ni l'oferiment de l'Assun de seguir treballant en aquesta línia.

La Judit torna de ca'ls seus pares tota radiant i amb ganes de veure el Ramon, però el de les olives només vol saber si li ha vingut la regla o no... i sí que li ha vingut. L'alleujament del Ramon és evident i, un cop obtinguda la informació, gairebé l'engega.
De fet la deixa plantada al migdia... i és que avui fa dos anys que el Ramon es va casar amb la Mari i no està per orgues.

La Judit, que se n'assabenta, va a la perruqueria i, amb l'excusa de tallar-se les puntes, intenta averiguar alguna cosa de la relació passada del seu mig nòvio.
Les perruqueres (la Cecília i la Mari) la convencen perquè es faci un canvi de look... i ho aconsegueixen: quan arriba a La Fusteria a la tarda per trobar-se amb el Ramon, aquest es queda amb un pam de nas: sense ulleres, rossa i molt més atractiva, la noia descobreix (mireu si té poder un bon tall de cabell) que és molt més forta del que aparentava, i li diu al Ramon que ja sap que no l'estima i que si es pensava que és tonta va ben equivocat. L'engega i el noi es queda allà palplantat i esmaperdut...

Qui no perd el temps és el Paco: acompanya l'Alba al rodatge i de seguidaentaula conversa amb dues noies que fan papers secundaris a la peli de l'Oristrell: els explica que ell és manager, parla de la seva amistat amb la Charo López, i quan el truca el Fede, ell té una inspiració: comença a parlar en castellà fent veure que el seu interlocutor és el Federico Lupi...

El Fede no enten res, però les noies queden enlluernades, i ell aprofita per quedar amb una d'elles, demanant a l'ajudant de producció que torni l'Alba amb el seu pare.

El Nelson, que no ha aconseguit cobrar encara el que li deu el Paco, el pressiona i aquest li fa un taló per dilluns...

I mentrestant, la Montse parla amb la Núria perquè ajudi una mica a l'Ivan, fent-lo sortir amb la colla.
La Núria promet que ho farà i de seguida es posa mans a l'obra.

Aprofita que la Marta li proposa de ser la padrina del casament per proposar-li la sortida de divendres; ella es mostra una mica reticent quan sap que el David també vindrà, però aviat canviarà d'opinió...

El Fabra intenta un altre acostament amb la Blanca, però la noia segueix absolutament penjada de l'Albert.
Aquest arriba i, molt suau, li diu que tenen una conversa pendent, que potser es va passar... i queden per sopar divendres.
Quan la Marta se n'assabenta, una mica empipada, diu que ella també té un sopar...

Per cert, que els preparatius dels casaments paral·lels van avançant: el de la Laura i el David amb bon rotllo i somriures a dojo; el de la Marta i l'Albert, a tranques i barranques perquè el noi comença la seva habitual política d'escaqueig...
Totes dues parelles decideixen fer la festa de casament al mateix lloc: La Fusteria.

El Marcel, talment ànima en pena, va a visitar la Glòria. La nena saluda efusivament l'Iñaki, però la mare la fa allunyar-se i, indignada fins al límit, demana al periodista què més vol, què preten...
Ell diu un cop i un altre que no vol que els hi falti res, que si vol que els passi una quantitat de diners perquè els nens no hagin de passar privacions...
Però la Glòria li demana si pot treure el Xarli de la presó, l'escup a la cara i l'engega a la merda...

Spock