.. A ca la Clara, el matí arriba fred: la Dolors fa morros, el Dani cara de preocupat i la Clara està toveta.
Fent un esforç, la Clara es disculpa amb la sogra pel miquel del dia abans, però la Dolors li respon amb un "ja començo a estar acostumada als teus canvis d'humor". El Dani vol acompanyar-la al ginecòleg, però ella al·lega que prefereix anar-hi amb la Carme.

Les proves són les previstes i els resultats els tindran d'aquí a vuit o nou dies, i a la Clara se li fa una muntanya esperar tant de temps amb la sogra a casa, la cara d'amoïnat del Dani...

El Narcís, de nou sense amigues, torna a estar moix. Només l'Alfons mira de consolar-lo i animar-lo.
Però quan va al mercat amb la Montse, es troba un moment amb la Paula i, d'alguna manera, ratifiquen la seva amistat abans que el Manel s'endugui la nena a cuita-corrents....
"Sempre està enfadat?", demana el Narcís a la Montse quan pare i filla se'n van escopetejats.

Al restaurant hi ha rebombori: ha de venir una gent d'una revista gastronòmica i tot són nervis.
La Clàudia, entre empipada i depressiva, comença a recordar de lluny el seu encarregat i, de fet, després de ser maltractada un fop més per ell, carrega contra el David, que s'hi enfronta lleument.
Tanmateix, quan l'amo del restaurant, que ha vist la picabaralla, demana al noi què li semblaria la Clàudia com a encarregada, el David assegura que és una dona amb una capacitat de treball extraordinària.

Els preparatius pel casament de l'any ja és a la recta final: el Paco promet al seu fill un comiat de solter que recordarà tota la vida i, en canvi, la Blanca, proposa a les seves amigues un soparet lleuger i al llit, que l'endemà ha d'estar en condicions de dir el sí.

Quan la Blanca es queda sola amb la Núria, aquesta monologa que s'ha adonat que el que li va passar amb el Víctor va ser una xorrada i que, per tant, torna a la feina amb voluntat de ferro i cinturó moral de castedat.
La Blanca torna a recomanar-li que canviï de feina però lògicament, la Núria s'hi nega en rodó.

Els pakistanesos dormen al carrer, davant del Peris, la qual cosa posa de molt mal humor l'amo del bar. Entre això i que se'n va a dormir tan tard com pugui per trobar-se la Cinta com un tronc... no hi ha qui l'aguanti.

Mentrestant, la Pilar s'assabenta que el Iasir li va dir una mentida pietosa i que no té ni pis ni res, així que va a veure'l i li ofereix casa seva per uns dies...
Però el pakistanès, tot i agrair-li el gest, afirma que no pot deixar els seus amics allà i desentendre-se'n. La Pilar queda trista.

L'anònim que ha rebut el Marcel encoratjant-lo a seguir investigant el cas dels "suïcidats" a la comissaria, el porta fins a l'hemeroteca i comença a descobrir semblances entre els dos casos; la més tangible és que l'inspector que va portar els dos interrogatoris és el mateix. Han quedat dissabte per tornar a xerrar del tema i el Marcel promet collar-lo una mica.

Quan la Clara torna a casa i, efectivament, veu la cara de pomes agres del seu marit, li explica que ha decidit anar-se'n aquests dies d'espera amb sa germana.
El Dani s'hi nega iradament però, com sempre, comprén que és una decissió irrevocable i, per tant, no té més remei que acceptar-ho.
Qui no enten res és la Dolors, que tant bon punt surt la Clara per la porta, comença a despotricar d'ella: que si se'n va perquè no l'aguanta, a sobre que ella els ajuda, que l'obligació d'una dona és estar al costat del marit... Fins que el Dani se'n cansa i amb un "prou", l'atura i li adverteix que no el faci triar entre ella i la Clara...

Spock