.. Avui és el gran dia pel David; per fi li fan l'entrevista de feina a Can Solsona. Nerviós com està, es veu que no ha dormit en tota la nit, o sigui que el noi va una mica zombie.
Tothom li desitja sort menys el Peris que confessa que se n'alegraria si no l'agafessin...

Vestit amb la camisa que li va comprar la Laura, el noi es disposa a trionfar, però quan arriba al restaurant, hi troba un altre noi que s'espera: un catalano-argentí que ha treballat al Bulli fent truites de patates desestructurades i altres viandes surrealistes. Entre això i que el noi que surt de l'entrevista amb el senyor Solsona és el fill d'un amic de l'amo, el David ja entra convençut que el desestimaran a la primera.
Així que confessa obertament que a can Peris fan menús i entrepans...

La Marta està cada cop més ansiosa i fa més ulleres. La Paquita li segueix controlant les pastilles i ella veu com les deixa a un pot de sacarina.
Va al metge de la mà i, aprofitant que li va a buscar una pomada, arrenca una recepta en blanc i se la guarda.
Un cop convenientment emplenada, va a una farmàcia a comprar pastilles, però s'ha oblidat d'un detall: la recepta no duu segell... i, naturalment, el farmacèutic la descobreix.
Ansiosa, torna a la pensió a la recerca de pastilles per si de cas... però el pot de la sacarina està buit!

L'Alfons no pretèn emular ni al David ni al Ferran Adrià, però ha decidit mostrar les seves arts culinàries a tota la família amb els seus espaguetis amb bolets.
Va al mercat a comprar els ingredients, i quan se'n va, de bracet de la Teresa, la Roser i la Isabeleta aprofiten per criticar-los (la cita de la Isabeleta és absolutament demolidora, per cert).

Més tard, la Roser aprofita que el Narcís va a la farmàcia a comprar caramels per a l'Alfons per "interrogar-lo" i, de passada, crear una mica de mala maror: li demana si sap si la Teresa i l'Alfons es pensen casar, si dormen junts... I el noi, atabalat i confós per tantes preguntes i insinuacions més aviat verinoses, torna a casa una mica trist.

Però el menjar ja és a punt i tothom s'apressa a lloar la pinta dels espaguetis de l'Alfons. La pinta sí, perquè el gust és, dient-ho suaument "especial".
Tothom està pendent del que dirà el Narcís, però aquest primer demana si és dolent que la Teresa i l'Alfons dormin junts, i tothom s'assabenta de l'interrogatori de la Roser... Finalment, més tranquil, decideix tastar els espaguetis i, tot fent cara de fàstic, confessa que no li agraden gens... i aleshores tothom aprofita per dir que a ells tampoc; és més: són dolentíssims!
L'Alfons, rient, promet que no tornarà a sotmetre mai més la família a tortura entrant a la cuina...

A la tarda, tranquil però decidit, l'Alfons va a la farmàcia i li diu a la Roser tot el que vol saber, és a dir: sí, la Teresa i ell dormen junts; no, no pensen casar-se... I rebla el clau dient que si vol alguna cosa que li demani a ell i deixi tranquil el Narcís.
Com que la Roser es va acoquinant, l'Alfons s'embala i la titlla de "vella envejosa", i se'n va tot digne.

El David torna a casa capcot i amb cara de pomes agres. El Peris se'l mira i el noi el repta a obrir una ampolla de cava... Però el Peris li diu que no li agrada veure'l així, que si ha de realitzar-se treballant de cuiner en un bon restaurant que ho faci, que ell el recolzarà, que confessa que li fot que se'n vagi el fill però que en el fons la Cinta té raó...

I, un cop a casa, la Laura i el Xavi li han preparat una sorpresa per animar-lo: han parat la taula com de festa i li encolomen un barret de cuiner.
El noi aguanta amb paciència però adverteix que no està per romanços. Així i tot, la Laura i el nen el fan esperar una mica més i disparen el contestador: és el senyor Solsona oferint-li la feina!

Spock