.. La Marta ha passat una setmana horrorosa amb la dieta de mig tranquil·litzant diari que li subministra la Paquita. Ha fet de tot, des de remenar les coses de sa mare per veure si trobava les pastilles fins a falsificar una recepta que furta al traumatòleg.
Res li ha sortit bé i acaba anant a Urgències a veure si li recepten alguna cosa per a poder dormir. Allí coincideix amb la Júlia (l'amiga del facinerós que ha enviat la Vicky a "la gran dormida") i fa certa la dita de que les desgracies uneixen, per a bé o per a mal. Com que les dues tenen "mono pastillaire" i a Urgències les acomiaden amb una pastilleta de res, decideixen unir esforços per aconseguir el que necessiten.
La Marta hi posa els diners, la Júlia els contactes i acaben amb una bona bossa de pastilles (ves a saber de què) cadascuna. L'addicció està servida.

Les relacions del Fede i la Blanca continuen tan "animals" (el gat i la rata) com sempre. Un seguit de malentesos i de males interpretacions els porten a un sopar on les coses s'aclareixen força.
La Blanca no està embarassada i no enganyaria mai el Fede per a forçar un casori. Déu sap el perquè la Blanca estima el Fede, ella no ho entén, però és així. El xicot respìra força més tranquil i la Blanca li acaba confessant que els seus desitjos de ser mare els acomplirà mitjançant l'adopció d'una nena etíop.

El David ha aconseguit la feina a la cuina del restaurant Solsona i tot i que de moment només és l'ajudant de la cuinera, sembla força feliç i engrescat.

El Francisco també ha aconseguit una feina que no esperava: un paper a la sèrie Vides de Lloguer.
Això posa a mil el Peris que li diu de Judes en amunt.
Aquesta actitud acaba de decidir el Francisco a acceptar la feina.

Qui encara no ha trobat una nova feina és el Manel que ja fa una setmana que en busca sense èxit. Però, per contra, suavitza força les relacions amb el Manu que ja s'ha deslliurat del seu sentiment de culpa gràcies a una xerrada amb la Paquita.

A casa de la Clara els problemes s'acumulen perquè en lloc de tenir el Max a taula haurà de tenir la sogra que és d'aquelles dones que fan honor a la paraula utilitzada en el sentit més pejoratiu.

El Max, gràcies al Dani, aconsegueix parlar amb el Quim per videoconferència i li demana que se l'emporti amb ell.

La mare del Dani, ara que ja no pot incordiar al seu home que se n'ha anat carregat de maletes i amb la paraula advocat a la boca, s'ha buscat un altre lloc per a fer de les seves.
El Dani, encantat; la Clara, no tant.

La Roser, cosina germana de la sogra de la Clara, ha deixat tranquils els immigrants aquesta setmana i s'ha dedicat a matxacar la família de la Montse.
Primer rep la Teresa que, segons la Roser, viu en pecat amb l'Alfons. El pecador s'encarrega de mocar-la ben mocada, però.
Com que no n'ha tingut prou, la Roser comença a difondre paraules verinoses sobre l'amistat del Narcís i la Paula. Unes innocents pessigolles del Narcís a la nena, li fan dir allò que ja és un clàssic entre els tòpics escabrosos: "aquests nois sempre pensen en el mateix".
Fins aquí hem arribat aquesta setmana en aquest tema però les previsions són força pessimistes: el que comença així, mai acaba bé.


A partir d'aquesta setmana, i sempre que sigui possible, acabarem el resum setmanal amb una secció nova:

La conversa inacabada.

La conversa inacabada de la setmana: El Peris i el Francisco discuteixen a la farmàcia on el segon ha entrat a comprar pomada per les morenes.
El Peris li diu al marxar: - "Ja te'l pots fotre al cul, el paper!" (referint-se al paper de la sèrie Vides de lloguer)
El Francisco se'n va força empipat sense replicar.
El Francisco li hauria pogut contestar:
- "La pomada que m'he comprat, m'hi fotaré!"

Casablanca