.. El David está nerviós i fomut. Sap que s’ha portat malament amb la Marta per efecte rebot; el pànic a tornar a la presó és evident.
La cosa és que al David els nervis li han agafat a la panxa: no menja i és al llit fet una coca. La Marta, comprensiva, el cuida i el mima; fins i tot demana festa a la feina per estar amb ell.
També la Cinta, que li porta peix bullit, intenta animar-lo i s’engresca amb les virtuts professionals del Guillem, però el David recalca que ha de ser el jutge qui ha de decidir, per molt bon advocat que sigui el Guillem…

El cas David mobilitza Sant Andreu. El Franciscu pren la iniciativa de recollir firmes entre els andreuencs.
Veiem l’home al mercat demanant la signatura a la Isabeleta que ho fa encantada, il·lustrant l’audiència amb un dels seus proverbis; també la demana a la Lola i, de passada, intenta un acostament que cada cop sembla més difícil. Fins i tot proposa de fer una altra obra, però la Lola diu que de moment ja en tenen prou amb els "bolus" del Cyrano…
El cas és que, entre salm i "teju", el Franciscu ha recollit una pila de firmes. Les porta orgullós al Peris just en el moment en què el Guillem está acabant de perfilar l’estratègia del judici amb el matrimoni. El Peris llegeix el paper amb les signatures i s’emociona visiblement, però el Guillem assegura que, tot i que poden entregar el document al jutge, aquest no podrà fer-se servir ni com a prova ni com a testimoni.

La Lurdes/Regina s’ho està passant bomba amb els preparatius de l’enterrament de la Regina/Lurdes. Regira l’armari de la difunta per buscar un vestit addient a l’ocasió (no tothom té l’oportunitat d’assistir al seu propi funeral), i es disposa a fer la primera prova de foc: anar al cementiri i actuar com la Regina.
La Paquita no ho veu clar i, quan el recentment jubilat doctor arriba per donar el condol a la seva ex pacient, evita la trobada de tots dos dient que la Regina està molt trasbalsada. Quan el metge surt, la Lurdes apaga i guarda curosament el puro que aquest fumava.
L’enterrament és un èxit, almenys pel que fa a la suplantació; fins i tot la Roser de la farmàcia la saluda i no sospita res. Un examant encara una mica enamorat, dóna el condol a la presumpta germana desconsolada, tot afirmant que la Lurdes era una dona realment especial…
Finalment, diu a la Paquita que la deixi sola un moment amb la germana i li demana perdó pel que està fent.

Però, passada la prova, la Lurdes se serveix una copeta generosa d’anís i encén el puret: "Això és glòria, i no el cel de la Regina!", comenta satisfeta. La Paquita no pot evitar riure per sota el nas i recorda que el perill ara serà la Sileta quan torni de Roma. "Potser es quedi a viure amb el papa", diu la Lurdes.

A la Mari li toca anar a veure la Desi. Quan hi arriba, el Ramon li impedeix de veure la filla fins que arribi el nou treballador social, malgrat la postura de la Pilar, que diu que tampoc passarà res si li deixen la criatura un segon a la mare amb ells davant.
Quan arriba el nou assistent, el Ramon canvia la cara i es fa passar per pare exemplar, però el noi, després de disculpar-se, se sorpren que no li hagin deixat ni acostar-se a la Desi.
La visita s’allarga fins que la mare ha donat el bibi a la petitona i, quan ja se’n va, la Pilar, amb el cor una mica encongit, li demana com està: "Com vol que estigui?", respon la Mari a punt de perdre la paciència, i el treballador social, veient venir la tempesta, inicia la retirada amb la noia.
Just tancar la porta, el Ramon dóna la nena a la Pilar, com si enrampés.

La Remei i el Ramon inicien un altre acostament, tímid però, per primer cop en bastant de temps, el de les Olives no engega a fer punyetes la perruquera; és més: li demana perquè ho fa, això d’escoltar-se’l malgrat tot. "Sembla que hagi trepitjat merda", es lamenta el Ramon.

La Mari i el Marcel han après a conviure junts. Ella està fent un jerseiet per la menuda i el Marcel fins i tot l’ajuda, en una escena familiar digna dels millors moments de La Casa de la Pradera. La Mari li promet que, quan acabi el de la nena, en farà un per ell…

La Marta i el David han fet l’amor i rememoren el que han hagut de passar -ell a la presó, ella a València macarronejada pel Toni- el David recorda emocionat les cartes de la noia, que no van faltar ni un dia i que el van ajudar a sobreviure en aquell infern… es declaren el seu amor entre petons tendres i emocionats…

Spock