.. Tot Sant andreu es prepara pel casament de l'Olga i el Matt.

La Clara té intenció de comprar al Max unes sabates de mudar, però al Max li fa mandra anar a comprar-les; el Quim que casualment està prenent cafè al Peris amb ells dos, rrecorda que a casa seva el noi ja en té unes, de sabates d'aquesta mena. La Clara diu al noi que, en aquest cas, pot reinvertir el pressupost en wambes.
El Max segueix molt distant amb el Quim que ja no sap com posar-se. Oportuna com sempre, en aquest moment just, apareix l'Empar; amb la Clara gairebé no se saluden i quan mare i fill surten a la recerca de les wambes promeses, el Quim demana a l'Empar què els passa a ella i a la Clara. La noia li explica la discussió que van tenir l'atre dia, demanant disculpes anticipadament "perquè no s'hi havia de ficar". El Quim accepta les disculpes però sembla una mica molest amb la presència de l'Empar.

Tan bon punt pot, el lampista va al despatx de l'Andreu a fer un altre cafetó i a demanar què ha passat; la Clara treu ferro a l'incident i, potser per primer cop, l'ex matrimoni té una conversa distesa on sembla apreciar-se una mica de feeling...

De bodes i de sabates va la cosa avui, perquè a cal Jordi, la Ruth s'està pintant les ungles dels peus per lluir-les amb les sabates de mudar que durà a la boda. El Jordi declara que li fa molta mandra el casament en qüestió: massa gent! La Ruth té la sensació que a ell li fa vergonya exhibir-la davant de la seva ex dona, la seva filla i els pares... i s'empipa un cop més.

Com que ara amb en Jaume hi ha molt bon rotllo, el Jordi se'n va a escampar la boira cap a la farmàcia, on el propietari de l'establiment remuga perquè no vol anar a comprar-se una camisa nova i la Roser li insisteix perquè ho faci. Ella sí que se'n va a comprar unes mitges, i pare i fill es fan confidències.
El Jaume li demana si pensa casar-se amb la Ruth; el Jordi respon que de cap de les maneres, però que li agrada la noia encara que el vell no ho pugui entendre... I el Jaume es deixa anar i explica el seu gran secret: es veu que, ja casat, va tenir una història amb una altra dona casada, que es van enamorar una mica i tot... però que al final, ell "va triar la família", Jordi inclòs.
Aquestes confidències fan reaccionar els dos homes de maneres diferents: mentre el Jaume revifa els remordiments de consciència i promet a la Roser que es comprarà la camisa, tot posant-se carinyós amb la dona, el Jordi arriba a casa seva amb un flamant vestit per la Ruth, a joc amb les ungles dels peus per anar al casament.
I és que ell "també ha triat".

Val a dir que la seva tria també ha estat ajudada per una conversa curta però punyent amb una Carme que, ara sí, és capaç de disparar tota mena d'ironies envers el Jordi.

Però la Carme té problemes domèstics: l'Adrià se sent inútil i ella no el deixa moure. Desparen taula i ell, contra les indicacions de la filla, posa el rentaplats en marxa... I quan la Carme ja s'ha posat l'abric i se'n va a fer el regal a l'Olga, casa seva es converteix en una petita Venècia, és a dir, amb un pam d'aigua per tot arreu. La dona renya el seu pare per no haver-se estat quiet, i l'home queda molt avergonyit.
Un cop recollit el mullader, la Carme crida d'urgència el Quim. el lampista arriba just quan la Carme se'n va.
L'avaria no és gran cosa: l'Adrià ha posat sabó de roba en comptes del dels plats i la màquina s'ha embussat, o sigui que la reparació és molt senzilla.
Els dos homes tenen una conversa marcada per un intent d'acostament del Quim i els retrets de sempre del vell. "No em penses perdonar mai?", diu el lampista, molt dolgut. Després de dir-li amb ràbia que la Clara no el pot haver perdonat malgrat el que li hagi dit al Max, sembla que, davant el dolor del Quim, s'estova una mica.
Potser sí que han aconseguit trencar el gel!

Tanmateix, al Quim encara li espera una sorpreseta. a casa seva, la omnipresent Empar està fent cuinetes d'alta gastronomia per fer-se perdonar. L'home es troba francament incòmode i ella va fent esforços per acostar-s'hi i fer-lo sentir bé, però ni els petons ni les carícies ho aconsegueixen del tot.
Finalment, la noia tira pel dret i li confessa obertament el seu amor: l'estima, vol estar amb ell... el Quim la fa callar a base de petons forçats, perquè continua tens. I és que l'Empar, que ha cuidat tots els detalls del sopar, ha oblidat el més important: no ha posat un disc d'òpera, i tots sabem a aquestes alçades de sèrie que en el cas del Quim, òpera i marro van associats, com li passava a la Bo Derek amb el bolero de Ravel a la peli "10, la dona perfecta".