.. L'addicció del Max per la videoconsola va en augment. Ara s'ha picat amb un cotxe de carreres. La Clara li proposa d'anar al cinema, però ell refusa al·legant que prefereix jugar amb el seu cotxe.
Truca el Quim per proposar-li anar a una exhibició de trial, però el Max, seriós i encara dolgut, diu que no pot, que ha quedat amb la Clara per anar al cinema. I, mig a contracor, el Max mira la cartellera per triar peli.

Pero la vida laboral de la Clara és dura i imprevista: hi ha feina al despatx i l'Andreu demana a la dona que es quedi a ajudar-lo, així que la Clara truca al Max per anul·lar la cita cinematogràfica. El Max, que està fent les 24 hores de Lemans, diu que no passa res, que es farà un entrepà, i en el moment de penjar l'auricular, el volant se li'n va una mica i el cotxe s'estavella amb un "merda" contingut del noi.

Quan el Quim ha trucat al Max per proposar-li d'anar a veure motos, era amb l'Empar. Aquesta, en veure que el Quim s'ha quedat moix, li proposa de sortir a la nit, però el lampista al·lega que ha d'anar a arreglar una calefacció i que tornarà molt cansat; així que prefereix quedar-se a casa...

Qui segueix derrotat davant la indeturable marxa de la Ruth, és el Jordi. Sistemàticament refusa tota una sèrie de propostes de sopars i farretes més o menys light que la noia li proposa i, una mica picada, surt al carrer a practicar un dels seus esports favorits: fondre la tarja de crèdit del Jordi.
I ho fa en un mal moment, perquè a l'ex-farmacèutic ja li ha fet fallida una altra inversió i comença a estar visiblement nerviós.
Amb el seu pare, amb qui ara s'han fet amics, es presenta com un home a qui la vida li va a tota vela, fins al punt que el Jaume reconeix que ha fet bé d'anar-se'n, que la farmàcia no era per ell, com ha demostrat amb els seus brillants negocis...

Però, de nou a casa, quan la torna amb un expremedor de disseny (del que, per cert, s'hi ha enamorat la Remei), el Jordi comença a perdre la paciència.
La discussió s'inicia per l'ús i abús de la tarja de crèdit i deriva ràpidament cap als pares del Jordi, cap a la transformació que ell està fent.
La noia al·lega que dinar amb els sogres ja ho feia abans amb el Pere, que es pensava que amb en Jordi la vida seria diferent... i que ja comença a avorrir-se... I el Jordi es queda amb un pam de nas.

La Carme també té molta feina a la consulta i no pot acompanyar l'Adrià a rehabilitació. La Núria s'hi ofereix i, malgrat les protestes de l'avi, tots dos van cap al mercat, a passejar el Trasto i a fer la resta de gestions.
Al mercat, la noia es troba amb la Natàlia que li proposa de sortir a la nit amb l'Àlex i els altres amics, però ella diu que no, que ha de cuidar l'avi.

Les germanes Bosch es troben al despatx de l'Andreu per parlar de l'Adrià. Quan l'advocat diu que baixa un moment al bar per anar a comprar entrepans, la Carme també surt i tots dos coincideixen fent un cafetó.
Parlen dels remordiments de consciència per haver fet el que no havien de fer, en el cas de la Carme per no haver cuidat més son pare, i en el de l'Andreu per no haver deixat anar el seu fill al concert. "Pero no vull parlar del meu fill ara", diu l'Andreu visiblement emocionat.
Entre els dos s'estableix una certa complicitat, com de bon rotllo.

Al Max li fa mandra fer-se l'entrepà, així que baixa al Peris on es troba amb el Quim. Tenen una conversa inicialment tensa, però acaben asseient-se junts a la taula per compartir una hamburguesa. I just en el moment que demanen el sopar, apareix la omnipresent Empar. El Max s'e'n va amb una excusa improvisada i poc creïble i el Quim es queda amb cara de pomes agres.
L'Empar li proposa d'anar a sopar a un restaurant que canten òpera mentre la gent sopa... I el Quim s'hi nega, cosa que no és d'estranyar, perquè, us imagineu al cambrer que, mentre t'està posant sopa al plat amb cerimoniosa parsimònia, et va cridant a l'orella allò del Toreador? Probablement en aquest restaurant deuen regalar bocates de Gelocatil...
Sigui com sigui, l'Empar canvia de tàctica i fa una proposta més suggerent: anar a casa d'ell i fer servir l'òpera per a altres qüestions més interessants que menjar-se un plat de bullavesa. així i tot el Quim refusa; no està d'humor; l'Empar, sense voler, ha trencat una possible reconciliació amb el Max i li ho retreu...

El Max, que no té ganes de tornar a casa, va a petar a ca la Núria i l'Adrià, just en el moment en que l'Àlex acaba de trucar-la per mirar de convencer-la.
Amb l'arribada del noi, l'Adrià insisteix a la Núria perquè surti i la Núria acaba acceptant.
Queden sols el Max i l'avi; aquest es pren una pastilla mentre el Max sopa. "Sembla que els hi fotem nosa", remuga el vell.

Davant els seus fracassos, l'Empar juga fort i decideix demanar una ajuda difícil: va a veure la Clara i li demana que miri de parlar amb el Max perquè torni a viure amb el Quim.
La Clara, seca, afirma que no ho farà, que el Max sempre ha triat i no serà ella qui li faci anar a on ell no vulgui...
L'Empar, que avui no lliga ni amb rodes, es molesta amb la Clara i l'acusa de malcriar el Max; diu que tant ella com el Quim l'estan maleducant... I la Clara, naturalment es posa com una moto: què en sap ella, d'educar un fill? I remata: "Si no t'haguessis embolicat amb el pare d'un alumne, no tindries tants problemes".

Spock