.. Al sopar familiar, el Jordi es queda atònit després de l'acusació de la Clara. No es pot creure que algú dels presents hagués pogut denunciar a la Clara per passar 13 anys de la seva vida a la presó. Però la Carme i els seus sogres es defenen criticant a la Clara tot i que cap d'ells tampoc diu que no ha sigut qui la va denunciar.

La Clara li explica al Quim que s'ha presentat al pis de la Carme, al sopar, la qual cosa provoca que tots dos tornin a discutir.

Montse veu al Narcís molt preocupat. Pensant-se que està malalt li toca el front. Però el noi acaba dient-li que ha vist al Joan amb l'Ivan i que l'han mentit. La Teresa es fica pel mig dient que la seva mare li explicarà tot. I així ho fa la Montse.

Marta entra al Peris demanant oli i li deixa uns pamflets amb propaganda per la re-inauguració del Xicago. Cinta li dóna no tan sols l'oli, sinó també una mica de sopar. Quan la noia marxa, la Cinta li diu al seu marit que pateix per la Laura i el Marcel doncs fa dies que cap dels dos truca.

Carme sembla estigui meditant al sofà quan arriba la Núria. La seva mare li pregunta si ha vist a la Clara, però la noia no en sap res.

L'Ivan arriba tard a la seva casa. La Montse encara està desperta i li diu que el Narcís està emprenyat perquè l'ha vist amb el Joan, i que no ha calgut més remei que dir-li la veritat. Quan l'Ivan entra a l'habitació i sèu al llit del seu germà:
- Narcís, que dorms? -li pregunta.
- Sí! -respon l'altre -. Marxaràs amb el papa?
- No ho sé...
- No em vull quedar sol... em vas dir que mai em deixaries sol. Si marxes amb el papa, mai t'ho perdonaré -li retreu el Narcís.

Marta parla amb la Núria que li explica el seu encontre amb la Rosa i que tornar a tocar el piano ha estat una experiència molt emocionant. Quan sona el telèfon, la Núria marxa. Marta contesta, és el Toni. Ja té un client per ella.

En Peris sembla que està obligant a tots els seus clients a anar a la inauguració del cine. Mentre, Narcís parla amb el Huari i li diu que no vol estar lluny de l'Ivan. Ivan el mira des d'una taula, assegut amb la Natàlia. Ella li pregunta què passaria amb la seva feina:
- La deixaria -respon ell.
- I els treballadors?
- Ja sabien que només era una feina temporal.
- I el teu germà?
- Ell és el que m'amoïna. Per ell és per qui em costa prendre una decisió.

- I jo? Jo no sóc cap influència perquè prenguis la teva decisió?
- Sí, clar... Tu també ets molt important per mi.

A la farmàcia, la Pilar li recorda a la Roser que demà serà l'aniversari del Pau. Apareix el Jordi que li diu si la seva mare ja li ha explicat el que va passar amb la Clara al sopar. Pilar li diu que sí, i que ella també sabia el que va passar la nit d'aquella reunió i que per tant també la podria haver denunciat. Pilar li fa veure al Jordi que des que ha arribat la Clara tot han estat problemes i que tot hagués anat millor sense ella.
- Sort n'has tingut de la teva dona -li diu.
- Sí, sort de la Carme -respon irònicament ell.

Carme visita al seu pare i li retreu que ell l'hagués explicat a la Clara el que va passar en aquella reunió abans que marxés a Costa Rica. I acusa al seu pare d'haver inflat el cap de la Clara amb la idea que va ser ella que la va denunciar. Abans de marxar, l'Adrià li pregunta:
- Com et trobes?
- Malament -li respon ella.

Huari rep la visita a la lampisteria d'aquell amic, l'Ahmed, que va anar al Marroc. Li diu que la seva mare està molt malalta i que és molt greu.

Els diners són damunt la nevera. La Marta ja ha cobrat per la seva feina quan arriba el David. Vol celebrar l'èxit que ha tingut l'estrena del Xicago tot i que ella no està per festes. David agafa els diners: són d'una bona venda, li diu la Marta. Amb ells, el David vol sopar fora.
- Si els gastem, demà què? -diu ella,
- Demà? Demà vendràs més arracades... Un dia és un dia.

Jordi continua capficat. Carme li diu que qualsevol pot haver-la denunciat i que no forçosament hauria de ser algú de la família, però el Jordi li diu que la Clara ho tenia molt clar.
- Has estat tu? -li diu el Jordi a la Carme.
- Penses que he estat jo...? I tu? Per què no pots haver-la denunciat tu? On vas anar després d'aquella reunió? Vas arribar molt de matinada, borratxo... En lloc d'anar acusant a tothom, pensa en on vas estar. Potser vas anar a la comissaria...
- No! Mai faria una cosa així! -diu el Jordi.
- No? Llavors digues... On vas estar?
- No ho sé... No ho recordo...
- No ho recordes..., o no ho vols recordar...?
La cara d'en Jordi reflecteix por...

Channing