..Una nit calorosa, hi ha algú lluny de Sant Andreu que no dorm bé:
- No la podem perdre... No podem perdre la casa - diu mentre mou el cap i se l'estremeix el cos
- No podem perdre la casa... - torna a repetir.

Un home que dorm al seu costat, es desperta, la mira i s'aixeca del llit, suant i amb cara de fàstic.
Encén la llum del dormitori i surt cap a la cuina.

El soroll d'uns vidres trencant-se, la desperten. Obre els ulls i la llum l'enlluerna.
- Pere? On ets?

- Merda! Se m'ha trencat un got.

Ella s'aixeca i va a la cuina.
- Mira que ets inútil! No saps fer res! -li diu ella.
- Vaig a escombrar els vidres.
- Deixa-ho, ja ho faré jo.

La dona agafa una escombra i un recollidor. Es treu els cabells del front, els té pegats per la calor.
- Has tornat a parlar entre somnis -li diu ell mentre es serveix en un altre got, la llet.
- Ho sento si t'he despertat.
- Continues obsessionada! Estic tan fart de tot...
- Jo sí que estic farta! -diu llençant contra el terra l'escombra -. Farta de tu, de veure't que no fas res, que estàs amb la mateixa feina de merda de sempre, des de fa anys..., que no aspires a aconseguir res millor a la vida!
- Gràcies a aquesta feina de merda, tu pots viure...
- Viure?? A això li dius tu que és vida? Mira al teu voltant, Pere... Vivim en una casa de merda, en unes condicions de merda... Tu què sabràs el que és viure!
- I la senyora sí que ho sap, no? Encara vius dels records del passat, i això t'està podrint per dins! Per això no vas poder... -de sobte, calla.
- Què anaves a dir, fill de puta??
- Res..., res, ho sento molt carinyo... Jo no volia... -diu apropant-se a ella.
- No em toquis! Ja n'estic farta! Jo encara puc aconseguir la vida que vaig tenir, i et juro que la tindré.

Ella, feta una fúria, surt a la cuina i torna a l'habitació, tancant la porta d'un cop. Després se sent com li posa el baldó.
Pere es queda a la cuina, capbaix, amb el got de llet a la mà.

Al dia següent, Pere es desperta amb dolors per tot el cos. Ha dormit malament al sofà. Però quan s'aixeca se n'adona que en una cadira té la muda per anar a la feina, perfectament preparada.

Pere mira cap al dormitori i somriu. Després marxa al bany.

.

Un cop mudat i havent-se pres un cafè, agafa les claus del cotxe i les de casa. S'acosta a la porta de la seva habitació i diu:
- Sento molt el que va passar anit. Quan torni, et compensaré. Ja saps que no m'agrada que ens discutim. Fins després.
Pere surt de casa cap a la feina

Poc després surt la seva dona amb l'equipatge fet. L'endú a la porta i el deixa al terra. Després torna a la cuina i obre la porta d'un armari. Agafa un pot i treu d'ell un munt de bitllets que se'ls acaba guardant. Torna a deixar el pot al seu lloc i tanca l'armari.
Fa una ullada a tot el que l'envolta i es dirigeix cap a la porta. Treu de la seva bossa de mà un sobre que li deixa damunt la taula. A continuació agafa les seves maletes i surt d'aquella casa.

Hores més tard, el Pere torna de la feina. Es deixa caure al sofà i col·loca les claus damunt la taula.
Se n'adona que hi ha un sobre i l'agafa. L'obre i llegeix la carta que conté:
"Estimat Pere:
Jo ja no puc més. Tots dos sabem que no ens estimem i que mantenim una situació que ens convé perquè ens hem estat fent companyia durant aquests anys. Però jo necessito alguna cosa més i és per això que he pres una decisió. No et demano que m'entenguis però sí que la respectis.
Sé que puc tornar a viure com a mi sempre m'ha agradat i al teu costat no podré aconseguir-ho mai.
No vull que em busquis, no et trucaré, no sabràs de mi. Potser, algun dia tindràs notícies meves i posarem fi al nostre matrimoni.
Sobretot, vull que sàpigues que sempre has estat un bon home. És per això que espero que entenguis que hagi agafat els nostres estalvis. T'ho tornaré, t'ho prometo, però necessito aquests diners per tornar a començar.
Sigues feliç. Jo he pres aquesta decisió per ser-ho també.
Un petó i fins aviat.

Ruth."

Pere s'aixeca ràpidament, es dirigeix a la cuina i agafa el pot on tenien guardats uns diners estalviats. Després, llença el pot contra una paret.

Unes hores més tard, Ruth baixa del tren a l'estació de Sant Andreu Comtal, mirant al cel, mirant al seu voltant, i somrient.

-CONTINUARÀ DEMÀ...-

Channing