.. S'acosta el dia de la comunió del Xavi i a Cal Peris es discuteix sobre la dispossició de les taules i els convidats. El David posa reticències perquè no vol tenir a prop el Robert però el Peris diu que ja ho arreglaran.

La Laura deixa el fill amb el David, que el va a buscar. El Xavi, tot xerrant, li explica que l'altre dia va venir el Robert a dinar... i el David el metralla a preguntes i així s'assabenta que després de dinar, el nen se'n va anar a l'escola sol perquè l'ex de la Laura l'ajudava a desparar taula...
El David intenta dissimular el seu neguit.

A Sant Andreu, la mort de l'Alfons ha provocat el lògic condol. Hi ha comentaris de tot i a casa de la Montse i la Teresa tothom hi va per expressar el seu condol...
La Carme sospita alguna cosa i s'ho fa venir bé per parlar amb la Teresa. Aquesta li confessa la veritat, assegura que no creu haver fet més que la voluntat del seu home, i que afrontarà les conseqüències sense parpellejar. Però la Carme, tot i no estar d'acord amb el que ha fet la Teresa, comprén que el que ara vindrà és cruel i injust.
La Teresa sembla revestida d'una força interior increïble: veu venir el resultat de l'autòpsia amb resignació estòica.

El Fede confessa al seu pare que no té cap ganes de tenir un altre fill; és més: està cagat de por. El Paco diu que ha d'actuar com un home, amb dos collons, i que si no vol el nen li ho ha de dir a la Blanca... El fotògraf, armat de valor, assegura que sí, que avui mateix parlarà amb la seva dona i que no pensa firmar cap paper...
Però quan ve la Blanca li diu que, com que quan va iniciar els tràmits no eren casats, demanarà el fill com a mare soltera per tal d'agilitzar el paperam, i que així podran tenir-lo a l'estiu... el Fede no es veu amb cor de dir-li res.

El Paco veu a la Remei una mica desesperadeta: avui que havia quedat amb un home, resulta que el Mateu té otitis... Amb les ganes que tenia ella d'un bon polvet...
I el Paco li assegura que si vol una cosa ràpida i ben feta, el que ha de fer és contractar un professional... La noia, d'entrada, s'ofèn, però quan finalment contracta els serveis del gigoló, ja està tota engrescada.

Busquen una habitació buida de la pensió, i en un pim-pam (o en uns quants, segons comenta després la Remei), la noia queda renovada per dintre i per fora, com diuen que ho fa una coneguda classe de iogur...

L'Eva convida la Clara a una expossició de fotos de dones amb el mateix problema que elles. Hi va però queda molt cohibida i, en comptes de fer-li bé, encara surt més enfonsada.

La Laura es troba amb la Marta i aquesta l'atura tan si vol com si no. Li assegura que el David l'estima moltíssim, que va ser culpa d'ella i que no va tenir cap importància... La Laura s'estova una miqueta.

Quan arriba el David i el Xavi i el nen se'n va a la banyera, el noi no es pot contenir: és cert que va estar amb el Robert? No entén res: li vol prendre la custòdia del fill i el convida? No serà que... i la Laura, li dispara que sí, que es van enrotllar, perquè ho sàpiga. El David fa cara d'incredulitat però de seguida es va accelerant fins a fer diana: "no serà que t'has obert de cames per mirar de convence'l...?" La bufetada el fa trontollar però se'n va assegurant que no sabrà res més d'ell, que no pensa anar a la comunió del nen perquè no té cap intenció de fer nosa.

Spock