.. Narcís i Alfons compren en el mercat. El noi continua pensant que la Paula diu la veritat, però l'avi el tranquil·litza dient-li que si fos tan seriós el problema, la Montse no s'hauria quedat de braços plegats.
De sobte, l'home pateix un petit mareig preocupant al Narcís, però li fa prometre que no l'explicarà res a la seva àvia.

Després, amb la Teresa, entren en la farmàcia perquè ell vol prendre's la pressió. La Blanca li diu quan fa la mesura que la té una mica alta. La Teresa no li dóna cap importància al fet, però la Blanca opina que hauria d'anar al metge per estar més tranquil.
Ella li pregunta a l'Alfons si ha patit algun mareig i ell diu que no.
Quan surten de la farmàcia, ell s'inventa una excusa per quedar-se sol i anar a un lloc.

Més tard, Alfons arriba a casa deixant damunt la taula una carpeta amb papers. La Teresa se'ls mira i ell l'enxampa emprenyant-se.
Alfons l'explica a la seva companya que ha anat a una associació per tenir-ho tot llest en cas que a ell li passés alguna cosa. No vol patir i vol deixar perfectament clar que li donaran una pastilla per morir tranquil·lament.
Teresa li recrimina que estigui tan capficat amb aquest assumpte, que pensava que amb aquell metge que la Carme els va buscar ja en tenia prou, però l'Alfons no es va quedar content i ara menys que mai. Li diu a la Teresa que s'ha marejat i que pensa que li queda poca vida. Li fot en cara que no el recolzi i s'emprenya amb ella.

Isabeleta i Rafa es reuneixen amb la Mònica Campos a La Fusteria per signar el contracte de la venda del seu pis, però abans de signar els papers, Rafa se n'adona que la immobiliària vol pagar només vuit milions en lloc dels dotze que oferia al començament.
L'excusa de la Campos és que val menys perquè hi ha un home vivint allí. Rafa no està disposat a perdre dos milions de pessetes i per això es nega a signar res. Pensa que si tant els interessa tot l'edifici, tard o d'hora tornaran a oferir el preu d'inici.
La Campos accepta "la derrota" i marxa. Però la Isabeleta s'emprenya amb el seu marit. El culpa de tot el que els està passant amb el pis i de què els hagin enganyat. Rafa no suporta tants crits per part d'ella i donant un cop de mà a taula, s'aixeca i marxa.

Nelson que estava al costat d'ells, seu amb ella i parlen. Isabeleta li proposa de fer un tomb però ell ha de portar la furgoneta al restaurant. Li diu d'acompanyar-lo i després caminar junts fins la parada.
Ella accepta, però un cop a la furgoneta i de xerrar una estona sobre aquella nit que van ballar junts, tots dos s'enganxen i fan l'amor.

Ferran parla amb la Núria al pis. Està esperant al seu fill. Ell li demana que pel bé de tots dos, convenci al seu fill d'acceptar la feina a Paris. Núria no ho té clar, i menys el fet de marxar ella perquè la seva mare està malalta.
Ferran pensa que és el millor així s'allunyarien de tots els problemes i ella, sobretot, del Víctor. Li insisteix en ajudar-lo.

Marcel per la seva banda, està al despatx del seu oncle Fèlix. L'acusa directament d'haver participat en la mort del Duran, el Verdú i la Maruja. El pensa denunciar a la policia.
Marcel marxa i en Fèlix truca al comissari Gil per dir-li que ho sap tot, però que abans que ell parli, se'l carregarà.

L'Assun espera a fora al Marcel. Ell li explica tot el que ha descobert veient les fotos dels safaris del seu oncle. Ella li recomana denunciar-los però Marcel abans, vol parlar amb el seu pare pensant que si se'l volia treure de sobre era perquè protegia al Fèlix i al comissari. Tots dos se separen.

Quan Marcel arriba a l'aparcament i es disposa a pujar al seu cotxe, el Fèlix l'apunta amb un arma al cap i l'obliga a confessar com ha descobert la veritat.
Marcel li explica que a través d'uns anònims però el Fèlix no el creu i vol saber el nom de la persona que l'ha conduït fins a ells. Marcel no en té aquestes respostes i el Fèlix decideix matar-lo. Li demana el mòbil i el tanca al maleter del cotxe, emportant-se'l a un lloc abandonat de les afores.

Al arribar, el fa baixar i posar-se de genolls al terra mentre el Fèlix l'apunta amb l'arma. Li sap greu haver de disparar però l'ha de fer callar...
De sobte dos persones arriben per darrere i desarmen al Fèlix... Un és l'home misteriós que seguia al Marcel a tot arreu, i l'altre... el Sócrates!, que confessa ser fill del Duran.
Ell va ser qui va enviar l'anònim i qui va posar al Marcel sobre la pista d'aquest cas.
Però en Fèlix acusa d'haver matat al Duran al Ferran Navarro!!
Marcel no s'ho pot creure i per comprovar que diu la veritat, Fèlix decideix posar-li un parany al Ferran, citant-lo al despatx amb l'excusa de tenir nova informació respecte a la investigació que el Marcel està fent.
El periodista no se'l creu però el seu oncle l'assegura que arribarà al seu despatx abans que ells... i així és.

Quan el Marcel i el Sócrates arriben, el Ferran ja hi és. El jutge es veu acorralat per les acusacions del seu fill i confessa que ell va empènyer al Duran per la finestra davant dels seus dos còmplices: el comissari Gil i el Fèlix.
Admet que ho va fer perquè el Duran va descobrir que acceptaven suborns i no podia deixar-lo anar... Ha portat damunt de la seva consciència aquesta mort durant molts anys, però també ha fet moltes coses bones com a jutge.
Marcel no el pensa deixar estar així com així, i ja que no el pot denunciar perquè el cas ha prescrit, sí que ho publicarà tot perquè sigui l'opinió de la gent qui el jutgi...

Channing