.. L'anunci de la boda entre el David i la Laura, que el Peris s'encarrega de fer al bar, fa content a tothom menys a la Marta que s'enfada com una mona. Com que no té masses excuses per justificar la seva reacció davant l'Albert, tria la més ridícula: m'enfado perquè ens estan copiant. (A veure si li diu a "senyu" i els penja l'examen, home! Que aquestes coses no es fan) L'Albert, que té molts defectes però que no té cap pa a l'ull, comença a "mosquejar-se" amb l'interès de la Marta pel seu "ex".

Qui també té la mosca darrera l'orella és el Rafa a qui el Ramon li diu, "clarito, clarito", que la Isabeleta s'ha allitat amb el Toni diverses vegades.
La Isabeleta li mata la mosca a cop de versicle, ofesa indignació i abandó del llit conjugal per fer preguntes ofensives a la seva moral religiosa i a la seva dignitat personal.

La Judit també està molt preocupada per la seva moral, tot i que la congregació ja l'ha feta fora del seu cercle. La xiqueta creu que per deixar de viure en pecat s'ha de casar amb el Ramon (el pecat serà casar-s'hi però ella no ho sap).
La Pilar està entusiasmada amb la idea però el Ramon no fa altre cosa que donar llargues i fer enfadar la Judit amb tanta demora.

El Jordi també ha demorat una mica massa l'explicació de les seves intencions reals a la Núria. Ara està vivint amb ella i li acaba confessant que allò de muntar una botiga de vins va ser només un "buf". Volia que la Núria el veiés animat i va començar a muntar castells a l'aire.
La Núria, que ja havia remogut cel i terra per fer realitat el somni de la botiga, li fa prometre que mai més farà una animalada d'aquest estil.

Per animalada en majúscules la que s'havien empescat les "germaníssimes" amb l'Artur i la seva vida. Tants mesos d'emular el Holmes només han servit per treure'n dues conclusions: el Holmes no és emulable i elles tenen massa imaginació.
L'Artur ha resultat ser un emigrant que mira de guanyar-se la vida com pot a Catalunya. El seu darrer treball era fer de soldat de la Guerra Mundial a les Rambles. Per això necessitava el "mauser".
"L'esperantista" deixa el pis i espera no haver-les de veure mai més perquè n'ha quedat d'elles i de la seva xafarderia fins més amunt del cap.

Qui també té el pap ple és el Marcel a qui el Vera acomiada de la feina a la disco quan li diu que deixi en pau a la Núria.
El xiquet n'està més que tip de que la Núria es posi en la seva vida i li ho espatlli tot, tot i tot.
La xiqueta, temerària, agosarada i amb problemes de consciència per haver fotut al Marcel vol acabar la feina que ell ha hagut de deixar a mitges. Se'n va a casa del Vera, lleugera de roba i amb la camera col·locada déu sap on, el fa beure a cor que vols i li estimula la libido per a que confessi l'assassinat del Huari.

El Vera parla pels descosits, la camera grava amb millor resolució que les de TV3, la Núria pot sortir de casa sense cap més perill que agafar un encostipat (marxa descalça) i el que hi ha gravat deixa garratibat el Marcel: el Vera diu que qui va matar el Huari va ser el Xarly.
De moment, "això és que hi ha i així lis ho hem explicat".

L'Hector també s'explica amb la Remei després de la seva vergonyosa fugida. Hi ha estat pensant i vol ocupar-se del nen que espera la Remei i no deixar-la sola amb la responsabilitat. El vol reconèixer i no amb fotografies, no: li vol donar els cognoms, passar-li una pensió i veure'l sempre que en tingui ocasió. A la Remei, però, de moment no li ha ofert ni un bombó i, molt menys, una proposta de casament.
Així és que la Remei diu que s'ho ha de pensar i que li donarà la resposta la setmana vinent.

I també serà la setmana vinent quan la Montse anirà a veure el jutge pel tema de l'Isaac. Han aconseguit trobar els vídeos de la Vicenta que s'havien traspaperat durant el canvi de domicili, vídeos que acaba veient l'Antònia plena d'emoció, i la Mari li dóna les signatures de recolzament que han aconseguit recollir fins ara.
La Montse, però, està força desanimada.
El Jordi, encara que sembli impossible, és qui la fa reaccionar i qui li proposa una bona idea. La va a veure a la perruqueria per tal de signar el document de suport i fa que se n'adoni de que tothom està amb ella i el seu problema i que aquest recolzament pot anar més enllà d'un munt de signatures en un paper. Li proposa que el dia que ha d'anar a veure el jutge hi vagi acompanyada de tota la gent que ha signat. El Jordi està segur que tothom respondrà a la crida.

Qui per fi ha respost positivament ha sigut el Quim. La Clara, que ha anat i tornat de Cardif per solucionar les coses amb el Dani, troba el Quim a la botiga a punt de servir-se una copa i li dóna un ultimàtum: ella se'n va cap a casa i si ell hi arriba borratxo agafa el Max i se'n va de pet a Cardif per sempre més. Això, i les reflexions del Huari sobre que l'únic problema que hi ha en aquesta història és ell, aconsegueix que el Quim travessi sobri la porta de casa seva i la Clara i el Max puguin anar d'una vegada a fer el sopar que havien anat posposant per si havien de marxar pitant de casa.
Una oreneta no fa estiu, ni dues fan primavera però... potser el Quim començarà a encarrilar la seva vida d'una vegada.

Els que van ben encarrilats per a fotre el personal són el Paco i la Lourdes que si sols eren temibles, ara que fan negocis junts posen els pèls de punta. Des que saben el peu que calcen els dos han degut pensar allò de que la unió fa la força i han tingut un èxit increïble amb l'estafa de la "paga i senyal d'un cotxe que no tens, no la donis si no hi vols perdre fins les dents".

Casablanca