.. Al bar del Peris el David i la Laura tenen una petita discusió sobre la forma que ha de tenir la taula del menjador: quadrada o rodona. El David es queixa que sempre fan el què vol la Laura...
La noia hi ha anat a portar al Xavier perquè el Peris l'acompanyi a l'escola i, de passada, li demana -amb un to una mica categòric- que el porti a tallar-se el cabell.

En una de les taules, el Cisco, el Paco i el Nelson de la Lola han acabat de jugar a cartes i, en un moment que queden sols, el Paco convida al cubà a jugar al pòquer amb els seus amics, a la nit. El Nelson accepta encantat.

A La Fusteria el Fede s'escolta la Remei que li explica la fugida de l'Héctor, de com ella ja s'ho veia a venir durant tot el dia i de com, el pocavergonya, encara volia que fessin un "kiqui".

La Marta expressa a la Kristina la seva inquietud perquè la persona que va comprar el vestit de núvia encara no ha aparegut i, a més, ella no sap qui és. La K s'ofereix a ajudar-la a les tardes per si de cas vingués.

El Fede, fent endreça del local, s'adona que li falta una cadira. La Núria li diu que potser la té dins, però el noi està segur que no i comenta que ja fa massa dies que troba coses fora de lloc. Decideix que algú entra i que això s'ha d'acabar.

La Mari i la Laura queden per sopar i parlar de les diferències que té la parella.
La Cecília, mentrestant, es disposa a complir amb la tasca de tallar els cabells al Peris, que no es fia gens que li ho faci bé.
Mentra les dones i el Xavier es dediquen a posar-li la por al cos decidint que li faran unes patilles angleses que el Peris no sap què són, entra el Fede per explicar a la seva mare el fenomen de les cadires desaparegudes i el seu pla de passar la nit a La Fusteria. La Cecília pensa que el seu fill està grillat.

A La Fusteria la Núria li demana el parer sobre la botiga de vins al David, que li contesta que per vendre vins s'hi ha d'entendre. Arriba el Fede i li demana a l'amic ajuda per fer guàrdia a la nit.

El Nelson té feina per convèncer a la Lola que el deixi sortir a la nit sense ella. El pretext és que ha quedat amb una colla d'amics cubans i no hi haurà dones i ella s'avorrirà. Ella no ho veu clar i està neguitosa, però cau seduïda amb quatre magarrufes bavoses que li fa el seu home.

La Cecília ha anat a la pensió per convidar al seu ex a sopar, ja que aquesta nit, té a l'Alba i la nena li ha dit que fa molts dies que no veu l'avi. El Paco li dóna carbassa perquè ha quedat amb un amic. La Cecilia es queixa que avui tothom està ocupat i, sense imaginar-se el favor que li fa, explica al Paco que el Fede es queda a dormir a La Fusteria perquè té la mania que algú hi entra.

Quan marxa, el Paco fa el fantasma davant la Lourdes dient que la seva ex dona encara li va al darrera. Després parlen de la vida en general, de la sort que ha tingut ella que el seu marit la deixés arreglada -ella confirma que, efectivament, està arrregladeta- i finalment la convida a sopar en el que, per a ell, és el millor restaurant de Barcelona.

Al mercat, a la Lola li ha augmentat la feina. Ara, a més de despatxar, ha de vigilar que el seu Nelson no tingui massa confiances amb les clientes.
El Paco aprofita un moment que la mastressa de la parada dóna unes avellanes a la Mari per fer-li saber al cubà que la partida s'ha suspès, de moment.

Quan la parella queda sola, la Lola torna a treure el tema de la sortida nocturna d'ell i l'home aprofita la vinentesa per fer veure que canvia de plans per fer-la contenta a ella i li proposa de sortir tots dos junts.

Al restaurant, el Paco i la Lourdes no s'estan de res a l'hora de triar els plats de la carta. Demanen el bo i millor i més car que hi ha.
El Paco aprofita l'àpat per mirar de tentejar la situació econòmica de la seva acompanyant. A l'hora de pagar, però, que estrany!, ell no troba la cartera i li demana a la Lourdes que pagui ella, de moment, que a la pensió ja li tornarà els diners.
Ella diu que sí, naturalment, però, ai, que curiós! No troba el moneder!
Llavors es reconeixen l'un a l'altre com a persones acostumades a aplicar la mateixa estratègia i es plantegen la necessitat de sortir del mal pas. La Lourdes diu que ella és molt bona actriu i es fa venir un atac de cor. El Paco demana urgentment una ambulància.

La Clara li diu a la Núria que al seu pare no li donaran un crèdit fàcilment amb els antecedents que té per estafa. La Núria contesta que ja ho ha pensat i que es planteja de tornar a hipotecar el pis. La Clara posa el crit al cel i li diu que no ho faci., que se n'ha sortit una vegada perquè ha tingut molta sort, però que no ho torni a fer que el pis és l'únic que té.

Els Peris estan exercint d'avis amb el Xavier mentre la Laura és a sopar amb la Mari i el David fa guàrdia amb el Fede.
La Cinta aprofita la vetllada per dir-li al seu marit que quan la Laura i el Marcel van anar a viure junts, els van ajudar i que, potser haurien de fer el mateix amb el David. De moment el Peris es mostra una mica rata.

La Laura explica a la Mari que no hi ha manera de treure del cap al David la mania de voler-se casar. Argumenta que ara, casar-se, només es fa si fa il·lusió convidar els amics i que és una manera de dir a tothom que estima aquest home. Sembla que el seu propi argument la fa reflexionar i dir que, és clar, no se'n va a viure amb el David d'amagat i que no vol que ho sembli.
La Mari, sobtadament, treu el tema dels vestits de núvia i diu que té una revista on n'hi ha de molt macos. Se'ls miren i la Laura en tria un de molt bonic i molt car, Un dia és un dia!, i decideix casar-se. Totes dues brinden per la decisió.

A La Fusteria, el David i el Fede fan el camí contrari. El David comença sense entendre perquè la Laura no es vol casar amb ell si es va casar amb el Robert i el Fede li fa veure que si segueixen els mateixos passos que amb el Robert acabaran separats. També li fa entendre que ha d'estar content que ella vulgui viure amb ell. Al capdavall, si no hi ha casament s'estalviaran molts diners i la conseqüència és la mateixa: l'endemà estan vivint junts.
El David queda molt convençut. Decideix que no es casa i brinden per la decisió.

A cal Peris, la Cinta pregunta al seu home si creu que els nois es casaran i riu imaginant-se al seu fill amb corbata a l'església o al jutjat. El seu marit també es fa un fart de riure.
Sobtadament, però, el Peris es posa seriós i li diu a la seva dona que de tot el què ha passat a la vida, el millor que ha fet ha estat casar-se amb ella.

Antaviana