.. Al Peris, la Laura, el Xavi i el David ho tenen tot preparat per anar a la platja. Només cal que aparegui el Robert amb una barca inflable pel nano.

En una taula, Clara i Núria recorden a l'Adrià (demà farà un any que va morir) i parlen del viatge a Cardiff on no serà el Dani.
Clara anirà al cementiri per portar-li flors al seu pare.

I també es veu al bar al Quim que vol parlar amb l'Emili.

Quan arriba el Robert, tot son recomanacions de precaució pel Xavi. La Cinta està amoïnadíssima i el David es compromet a no treure-li l'ull de sobre i a acompanyar-lo quan es munti a la barca. Així les coses, tots tres posen rumb cap a la platja.
Cinta però, no es queda tranquil·la i li recorda al Peris que avui fa un any que el David va estar a punt de morir.
A més, l'explica un malson, on el David tornava a pujar al ring. Rep molts cops i entre riures de la gent, ella intenta aturar-lo. De sobte, ple de sang, cau al terra... Peris intenta animar-la.

A can Fabra, l'Albert anuncia que ha rebut una oferta de feina de la Federació Catalana (suposo que de Natació). Un bon sou per poder pagar el pis.
La K, que és la que menys se n'alegra li explica al seu germà que ha deixat el musical perquè li fa vergonya cantar davant la gent. Ell li demana que torni, que ho faci pel seu tete... i sembla que la K queda convençuda.
La Dora, que atenia una trucada, torna amb els seus fills i la Marta i els explica que la trucada era per treballar com a secretària de direcció a Granollers. Diu que l'empresari que la vol entrevistar, va llegir la carta del Fabra al diari.
Sembla que tot son bones notícies i l'Albert decideix convidar a tota la família a dinar fora de casa.

A la platja, el David es posa transcendental recordant que la vida pot canviar molt en un any: els seus pensaments es remunten al combat de boxa, que finalment va guanyar però on va caure després de perdre el sentit. Podria haver mort i no haver conegut a la Laura.

Al dinar familiar dels Fabra la K no ha pogut anar finalment, però sí la Paquita que li explica a la seva filla que el vestit de núvia estarà net el proper dimarts.
Aleshores, els pensaments de la Marta es concentren en el record de fa un any, quan el David estava hospitalitzat en coma després del combat.
L'Albert la treu d'aquests records i fa un brindis per la seva futura esposa fins que la mort els separi.
Però Marta continua pensant en el David.
Albert comenta que després de dinar, tots dos se n'aniran a la platja.

Un cop a la platja, la Marta i l'Albert es trobem amb el David i la Laura. La Marta es saluda, el que provoca les protestes de l'Albert.
David torna la salutació, el que fa que la Laura es queixi.
I quan s'ajunten, tot son bones cares. Unes correctes salutacions i la Marta i l'Albert seuen a prop dels altres.

Clara es troba al cementiri posant-li flors al nínxol de l'Adrià i recorda el dia del seu enterrament. Aquell dia de fa quasi un any, el Dani va aparèixer sobtadament a l'església després que el Quim l'avisés perquè vingués. Quan la Clara torna a la realitat i es gira, es troba que darrere seu, està el seu marit.

Les dues parelles de la platja parlen entre ells per poder arreglar el dia del casament. Totes dues arriben a la conclusió que el millor es que fessin alguna cosa conjunta. Albert accepta per la Marta i la Laura pel David. Més tard pensen en comentar aquesta idea a l'altra parella.

Però David marxa al xiringuito per comprar uns entrepans. Quan arriba hi ha cua i el cambrer no és massa amable amb ell.

Marta, per la seva banda, intenta banyar-se, però l'Albert li prohibeix doncs podria patir un tall de digestió.

Dani i Clara parlen. El fuster l'explica que el Quim el va trucar i li va parlar d'ella i de com se sentia. A més li va oferir vendre-li la lampisteria... doncs el Quim tenia d'altres plans. La Clara diu que està boig i el Dani li diu que ha acceptat la seva oferta. Tancarà la lampisteria i obrirà una fusteria, al costat de la seva dona i els seus fills. Tots dos s'abracen i es petonegen.

Quim camina amb l'Empar pel port. L'agraeix tot el que ha fet per ell i sobretot, per haver-la vist l'altre dia. Aquella conversa l'ha obert els ulls al Quim. Té plans futurs que mai hagués pensat que faria i que sembla, que ara, està més decidit que mai a tirar-los endavant.
I caminant, caminant, es troben al Paco que està al seu veler.

Xavi, en la platja, està cansat d'esperar al David per poder banyar-se. Així que aprofitant que la Laura s'ha adormit, agafa la barca i s'endinsa en el mar.
David, cada cop ho té més fotut al xiringuito. Quan arriba el seu torn no hi ha el que ell demana i s'enganxa amb el cambrer en una polèmica.
A la platja les coses es posen tenses. La Laura es desperta i se n'adona que el Xavi ha entrat massa al fons. El crida i el nen es posa dret a la barca el que provoca que el noi caigui a l'aigua.
Els nervis s'apoderen tant de l nen com de la mare que comença a cridar.

Marta i Albert s'apropen i ell es llença a l'aigua per socórrer al nen. Xavi s'enfonsa i l'Albert es capbussa a l'aigua per poder trobar-lo.

David mentrestant, discutint al xiringuito amb el cambrer.

Finalment l'Albert troba al Xavi i el posa damunt la barca. Però quan empeny la barca cap a la vora de la platja, pateix un col·lapse que l'impedeix nedar. És un tall de digestió.
Aleshores és la Marta la que es posa histèrica just en el moment que arriba el David.

Aquest sense pensar-s'ho es llença a l'aigua i comença a buscar-lo. Marta neda fins la barca i la porta a la vora i immediatament segueix al David.
Uns minuts llargs i angoixants però que terminen quan el David treu del fons del mar a l'Albert.

Ràpidament el porten a la vora, el tiren a la sorra i comencen a fer-li la respiració assistida. Marta és pressa dels nervis. David el fa el boca a boca, Marta fa pressions al pit però l'Albert no reacciona.

Uns minuts més tard, David ho deixa córrer i li diu a la Marta que ja no es pot fer res per ell.
Marta, crida i plora desesperada, enfonsada, marxant a poca distància d'ells, on es troba la gorra que portava l'Albert en el moment que va anar a socórrer al Xavi. L'agafa i es tira de genolls a la sorra, plorant desconsolada la mort del que anava a ser el seu marit.

Channing