.. Fer-nos patir continua sent el pa que s'hi dóna al Cor de la Ciutat en la seva penúltima setmana de la temporada. I sorprendre'ns, això també ho han aconseguit.

L'Albert s'ha mort. Curt i ras. Portava tota la setmana fent de "bon noi" amb tothom i, si hagués continuat així, potser li hauríem acabat agafant afecte, ves tu! Ell no ho sabia, pobrissó, però ho feia per deixar-nos un bon gust de boca al marxar a tots aquells que tenim memòria i per a que aquells qui no en tenen poguessin continuar reivindicant la seva persona amb una mica de raó ;-)
Les coses començaven a anar millor a cal Fabra: el pare tenia una possible oferta per a la farmàcia, la mare havia aconseguit una entrevista per a una feina de secretària de direcció a Granollers, l'Albert potser acabaria treballant a la Federació Catalana... però res, ell s'ha mort d'un tall de digestió i ha deixat la Marta plorant a la sorra aferrada a la seva gorra i repetint que ARA (tindrem sorpresa?) no la podia deixar sola.
Si és que no som res... i menys si ens llencem a l'aigua (després d'haver menjat tres plats de paella) a salvar un entremaliat nen de 10 anys que marxa amb una barqueta mar endins sense saber nedar gaire.
Adéu Albert, si més no, la teva manera de morir t'ha honorat.

Qui no ha quedat tan bé, ni molt menys, aquesta setmana ha sigut l'Eduard que vol informar de la fugida del Narcís amb l'Isaac al Jutge que porta el seu cas.
La Montse després de saber que si ho fa, l'Isaac haurà de passar un temps en un Centre d'Acollida fins que el jutge resolgui, renuncia als drets "d'aclimatació de l'Isaac a la nova vida amb el seu pare" que tenia amb la sentencia i li diu que si no parla amb el jutge es podrà emportar l'Isaac d'aquí a quinze dies, sense més dilacions.
Durant aquests quinze dies, els Borràs viuran únicament per a ser feliços amb l'Isaac.
L'Eduard accepta i comença a fer les maletes per a marxar cap a EEUU.

La Nati ha trobat una feina pel Jordi davant la incredulitat de tota la família. Treballarà en una farmàcia a Tornabous. Ja ho diuen, "Roda el món i torna al Born".
Però com que totes les coses són segons com te les miris, la Nati s'encarrega de fer-li veure que això serà com tornar a començar de zero i que ell ho pot aconseguir encara que hagi de treballar "fent paquetets" (sic).
De fet, sembla ser l'única persona que confia en ell perquè la Clara es mostra d'allò més escèptica i la Núria d'allò més condescendent i atea.

La Lola veu, derrotada, com el Nelson s'escapa de la seva gàbia catalana perquè n'està més que tip de la gelosia de la Lola que l'ofega. Ell l'estimava quan s'hi va casar (això és el que diu) però no va marxar de Cuba per a tenir menys llibertat de la que tenia allí.
I apa, aquí et quedes tu i la parada que ell ja ha trobat una altra feina i ja és a Catalunya.

A la Lourdes/Regina li ha durat ben poc l'alegria d'haver guanyat la partida de pòquer. Les pedres del collaret acaben sent falses i continua sense tenir un €uro per a jugar-se pels "puestos".
Això sí, s'ha reconciliat amb la Paquita i sembla que, com a mínim, lloc on menjar i dormir no li faltarà.

El Paco és l'altra cara de la moneda, va aconseguir un veler en la partida que deu valer uns quants calerons però la seva família el vol tan lluny d'ells com sigui possible. Si és que la felicitat mai pot ser completa, ufff!

L'anterior afirmació no la comparteix, en absolut, la Clara que és la dona més feliç del món quan el Dani la ve a trobar a Sant Andreu i li diu que instal·larà una fusteria al local de la lampisteria del Quim perquè estima la Clara i no pot, ni vol, viure sense ella.

I el Quim començarà una nova vida amb els diners de la venda del local i acabarà fent el que realment vol (si és que mai ha sabut què vol) allí on sigui però lluny de Sant Andreu.

La Pilar acaba sabent que el Ramon va enviar el Natxo al coma profund i entoma tota la culpa del seu angelical noi.
És ella qui l'ha fet així amb tres anys d'estar massa pendent d'ell (com deuen ser els fills naturals de mare possessiva, doncs?) i ara el vol alliberar de la seva malèfica influència per sempre més. Li demana que se'n vagi ben lluny i que l'oblidi. Ella no dirà res a ningú del delicte que ha comès el Ramon, faltaria!!!!!
Pobra Pilar, torna a estar com un llum de ganxo!

Casablanca