.. Amb la marxa de l'Eduard, el Narcís torna a estar molt trist: gairebé no parla, no vol menjar... Les dones estan una mica amoïnades per l'actitud del noi, però de sobte sona el timbre i apareix l'Eduard, que en el darrer moment ha decidit quedar-se fins que el seu fill estigui bé del tot.
La joia del Narcís i de la Montse són evidents, però la Teresa resta una mica a l'espectativa.

Al mercat, el Ramon es queixa de la Gemma i de com resulta de poc rendible. El Fabra li segueix la veta i diu que amb les dones ja se sap...
I mentre compra viandes per fer una petita celebració amb motiu del comiat de l'Albert, que se'n va amb la Marta uns dies a Amsterdam, la Lola i la Isabeleta li retreuen la seva actitud envers el grup de teatre; li diuen que ells no li han fet res perquè els denunciïn i asseguren que no aniran mai més a comprar res a la farmàcia.

Però a la Lola de seguida se li'n van del cap les històries teatreres, perquè sona el telèfon (un cop més a cobrament revertit) i el Nelson li diu que ja s'ha divorciat. Així que, per Setmana Santa, la Lola se n'anirà a Cuba i en tornarà acompanyada... i casada!

El soparet de can Fabra no li fa cap gràcia a la Marta, qui, malgrat tot accepta.
Però l'Albert, que en el tema de fomentar les parelletes ha pres el relleu a la Cari, però amb més mala pata, demana al Quico que vingui també. Ell s'hi nega i la Marta li fa costat, però ja se sap que l'Albert quan s'hi posa, s'hi posa: que vingui amb la nòvia si vol, però que vingiu...

I arriba el moment del sopar: La K s'està dutxant i l'Albert encara no ha arribat.
La Marta ajuda a parar taula i mira d'esquivar la Dora. Però la dona finalment aconsegueix fer un drívling estratègic i demana a la noia que no li digui res a l'Albert, que ha estat un moment de bogeria... La Marta assegura que no li importa el que ha passat, que no li ha de donar explicacions... Però la Dora insisteix i li demana per favor que calli.
Apareix en aquest moment l'Albert... amb el Quico. La tensió i el sopar estan servits: Els veiem als postres, tots xerrant el just.
El Fabra i l'Albert exerceixen d'anfitrions tot esforçant-se per donar conversa als convidats. La Marta respon amb frases telegràfiques, el Quico se sent incòmode i més encara quan l'Albert parla que al Quico ja li buscarà ell novieta, que si ell i la Núria fan bona parella...
La Dora no pot més i agafa un cigarret, però el Fabra la recrimina durament: "Espera a que acabem, no?"

L'Albert demana el monovolum a la Dora perquè la furgoneta que havien de fer servir s'ha espatllat: la Dora diu que sí, i el Fabra, protector amb la seva dona, fa que no, que deixarien la dona sense vehicle...
Ja ha saltat l'espurna que fa esclatar el polvorí: La Dora s'encara amb en Fabra i li diu que aquesta decisió l'ha de prendre ella, que en definitiva és el seu cotxe, el Fabra també s'embala i es mig insulten tots dos...
I la dona s'alça deixant tothom plantat i se'n va "a prendre l'aire" perquè ja no pot més...

El Quico, discretament surt darrera d'ella. I ja al carrer, li fa una proposta que deixa la dona desconcertada i emocionada: que deixi el Fabra, que se'n vagi de casa i visqui amb ell, que l'estima i vol deixar d'amagar-se...

El Ramon s'assabenta per la Cecília que la Gemma ha estat a La Fusteria esperant l'Emili que l'havia d'acompanyar al metge. I el Ramon ho interpreta com una negligència laboral més.
Així que truca a una gestoria per saber què ha de fer per fer fora la noia. El gestor li diu que si vol fer una cosa així ha de tenir proves que la Gemma l'enganya, i que podria contractar un detectiu...

A La Fusteria, el Paco a dut la seva neta per presentar-la a l'Uristrell, davant la incredulitat de la gent.
Quan són quarts de quinze, el Fede decideix que ja n'hi ha prou de ronamços i s'enduu la nena a dormir.
Queden sols el Paco i la Núria. Ella aprofita per anar un segon al magatzem... i en aquest moment apareix l'Uristrell disculpant-se per la tardança. S'hi està només un moment perquè està fent localitzacions, però asegura que l'endemà es tornaran a veure i coneixerà l'Alba.
Quan torna la Núria, el guionista i director de cinema ja ha desaparegut, i naturalment, no es creu al Paco.
Aquest, per si de cas, agafa cinquanta €uros de la caixa del seu fill.

I quan el Fede, indignadíssim li diu que ja està bé de saquejar-lo, el Paco assegura que ho fa perquè ha de comprar un regal... Això no atura el Fede, que l'envia cap a Menorca a estafar algun altre imbècil per muntar un altre bar...

Al vespre, la Montse i la Teresa queden soles després que el Narcís ens expliqui que ell i l'Eduard han esta jugant a dards. La Teresa planteja les seves pors: l'Eduard ha tornat pel nen... i té por que se l'endugui quan estigui bé...

Spock