.. El Marcel ja torna a estar enredat en un documental per a l'Assun sobre la música dels anys 60-70.
La idea li ha suggerit el Sòcrates que el fa anar a parlar amb un dels components del grup "Acusados". Sembla ser que el grup musical es va dissoldre quan un dels músics, en Mario Duran, va morir a comissaria després de ser detingut l'any 1971. Oficialment s'hi va suïcidar llençant-se per la finestra però hi ha dubtes seriosos sobre el fet que algú l'hi va llençar.

Aquesta nova feina propicia que l'Assun i el Marcel s'hagin de veure sovint i, de retruc, també es veuen la Núria i el Víctor.
La xiqueta "vol i dol" i això provoca escenes ben estranyes com el fet de posar-se de vint-i-un botons per anar al sopar i marxar a correcuita pretextant una dolència inexistent.
El Marcel, que no entén res, aguanta com pot un simulat atac de gelosia de la Núria i li assegura que ella és la dona de la seva vida i que mai farà res que pugui posar en perill la seva relació.
El Marcel n'està ben penjadet, la Núria, no pas tant.

A l'inrevés del que passa en la relació Gus-K. Aquí la que "pringa" és la K i el que va seguint la processó, el Gus.
El noi es pregunta si n'està enamorat perquè nota que li falta "xispa" i, d'altra banda, els gustos i afeccions de la parella són ben diferents.

Sense deixar el tema, el Fede s'ha passat tota la setmana intentant desenganxar-se de la Blanca. Ha fet de tot: ha ocupat el temps en feines peregrines, ha fet llistes de defectes de la noia, ha contemplat la possibilitat de deixar La Fusteria i marxar de Sant Andreu...
Un fotimé de despropòsits que l'aboquen a un fet inqüestionable: està enamorat de la Blanca i no pot, ni vol, deixar de pensar en ella.
Arribats aquí, agafa el toro per les banyes i es sincera tant amb la Blanca que li acaba demanant que es casi amb ell.
Suposem que la Blanca necessitarà el cap de setmana per a recuperar l'alè i trobar una resposta adient al capteniment del Fede.

Les maledicències que, sobre el Narcís i la Paula, va començar a escampar la setmana passada la Roser van fent efecte.
La Isabeleta se'n fa ressò a cop de cites bíbliques i el Manel no les pot obviar. Tot i que la Paquita li comenta que el Narcís és un bon noi, el Manel parla amb la Montse i li diu que no vol que els dos nens vagin junts. Li demana que parli amb el Narcís per tallar aquesta amistat i es mostra inflexible als raonaments de la Montse a favor del seu fill.
Ben a contracor i amb por de ferir al Narcís, la Montse fa prometre al Narcís que no veurà més la Paula.

El Max, després de parlar amb el Quim, té clar que vol reunir-se amb ell la propera setmana a les Canàries.
La Clara s'agafa molt malament la notícia i ho paguen els qui l'envolten, uns amb més raó que d'altres.
El Dani intenta millorar les seves relacions amb el Max i ho acaba aconseguint però el noi no canvia de parer.
El seu problema és que no se sent bé enlloc més que al costat del Quim i és per això que vol marxar amb ell.
A la Clara li costa molt pair la decisió del Max i tenir la "sogra" a casa no l'ajuda gaire tot i que darrerament la dona s'ha mostrat més conciliadora i "humana".

La conversa inacabada de la setmana:

El Marcel, després de curar com pot l'atac de gelosia de la Núria vers les relacions d'ell amb l'Assun, li diu:
Marcel: "- Jo t'acabo de prometre fidelitat i tu et quedes callada?"
Núria: "- Jo...(dubtes) també t'ho prometo"
Si la Núria hagués sigut totalment sincera, hauria hagut d'afegir:
"- ... que tan aviat com pugui te la fotaré amb el Víctor"

Casablanca