.. El Fede i la Cecília xerren al Peris. Ell li demana que faci de testimoni del seu casament amb la Blanca i ella no traga: "- Tu no estàs fet pel matrimoni", "- Per a tu tenir parella és com jugar al parxís, en mates una i en comptes vint"... "Aquest matrimoni és un delicte i jo no penso ser la teva còmplice"... El Fede es queda amb un pam de nas.

Entren el Narcís i l'Alfons. El Narcís a la que veu que el Ripoll pare està a la barra amb cara de pomes agres, va i se li acosta "- Perquè no em deixes veure a la Paula?" li fa. L'altre li surt per peteneres "- Ara no hi és", "- És que ha de fer els deures"... El Narcís insisteix i el Manel marxa, avergonyit (?) amb la cua entre cames.
"- És dolent" li diu el nano a l'Alfons.

A la pensió el Gus i la K esmorzen i xerren. Ella, que porta encara la samareta que li va donar el Max, està pansida i ell, passant, com sempre últimament.
Quan ella suggereix d'anar a "- fer uns dards", ell s'excusa i la noia marxa sola.

La Paquita mira d'ensarronar a la Remei perquè es quedi més hores de tant en tant per poder anar a "- ...fer companyia" al Ripoll. Ho aconsegueix i la Remei es quedarà aquesta mateixa tarda una estona més.

A ca David-Laura, el Xavi i l'Alba dinen i comenten els casaments del seus respectius pares i dels seus 'amors', els d'ells mateixos.
Apareix la Laura i la nena li pregunta que pot regalar-li a son pare, comptant que no té un duro i que sa mare, la Tona, per això no n'hi donarà. La Laura suggereix que li regali alguna cosa que hagi fet ella mateixa... dit i fet, l'Alba es posa a dibuixar.

A la plaça, la Isabeleta li va fent preguntes tafaneres a la Paquita sobre els Ripoll. L'hostalera se la treu de sobre.
Quan arriba la Lola, la Isabaleta tracta la Paquita d'esquerpa i inicia una nova tanda de xafarderies, aquest cop sobre l'amistat del Nelson i el Iasir.
La Lola no està per orgues, però la Pilar que està amb l'antena posada s'hi interessa, quedant tota trasbalsada quan sap que el paquistanès remena escombraries per a trobar-hi què menjar.

L'Alba està a la perruqueria i l'àvia la pentina. Ensenya el dibuix que ha fet per a regalar-li al Fede i s'ho fa venir bé perquè sigui la Cecília qui hi posi marc "- que sigui de color blau, perquè faci joc amb el cel".
Entra l'Alfons i li comenta a la Montse el que ha passat amb el Narcís i el Ripoll. Vol que ella parli amb "- ...l'home aquell" i fins i tot s'ofereix a fer de 'carrabina' perquè els nanos es puguin veure. La Montse no ho veu necessari i acaba demanant-li que no si fiqui.

A Can Solsona, la Pilar va a veure el Nelson. S'interessa pel Iasir, les seves circumstàncies, la seva família... i li acaba demanant, per favor, que li digui al Iasir que passi per una parada de la plaça i demani la fruita madura abans no la llencin al final del dia.

La Kristina, a La Fusteria, alucina cogombrets quan, la Blanca i el Fede, li fan saber que es casen "- No sé que dir, suposo que me'n alegro". La conviden al casament i també al Gus.
Arriba la Cecília, que sembla que porti un cohet al cul, per saber si ja han fet la llista de convidats. Anirà a fer de testimoni i al casament, l'Alba l'hi ha 'inflat el cap', amb una condició: "- Ni se t'acudeixi convidar al teu pare". Davant les reticències del Fede sentencia allò de "- ...o ell o jo".

En Sòcrates s'acosta a servir a la K a la taula i aprofita, seient sense que la noia el convidi, per a xerrar amb ella. Reflexiona sobre els amics i que tenir-ne de nous no vol dir que s'oblidin els primers.
La K no està per consells i l'avia. Malgrat tot, alguna cosa s'ha mogut, perquè truca al Manu per quedar.

El Ripoll fill ha de demanar permís al cabut del Ripoll pare i aquest li dona restringit i fent que s'endugui a la Ripoll nena, que aprofita per a demanar per trucar el Narcís, "- No, no. T'estàs amb el teu germà i punt!".
Just han sortit quan sona el timbre de la porta. És la Paquita que porta un lluç i s'ofereix a cuinar-lo.

A ca la Montse, la Teresa li diu que l'Alfons l'hi ha explicat tot. La Montse no vol que s'hi fiqui i la Teresa li recorda que va ser ella qui va voler que vingués a viure amb ells.
Truquen a la porta i és el fill (déu-n'hi-do el fill!) de l'Alfons que vol parlar amb ell. Vol que torni a casa, que ja posaran una infermera perquè el cuidi.
L'Alfons es nega i quan la Montse intervé per a dir que van ser elles qui el van convidar, el borinot es posa com un gall de panses "- Sí, clar, que vingui el vell, a veure que li podem treure".
La que es posa com una gallina de panses ara és la Montse, que li acaba dient que pot venir a veure el seu pare quan vulgui, però que no torni a fotre crits i li obre la porta.

A la plaça, el Rafa està acabant de recollir i la Isabeleta l'està esperant. En aquestes que passa pel davant el Iasir, s'atura i, sense dir res, ensenya a la Pilar un parell de bosses carregades de fruites i verdures tot fent un somriure.
La tafanera congregada ho troba extrany i la Pilar diu que "- Potser és la seva manera de saludar", amb un mig somriure, complaguda.

La Paula, la Kristina i el Manu que toca la guitarra, fan comentaris sobre les famílies, sobre el Max que se'n ha anat i sobre el Gus que no li fot ni cas perquè està 'creant'.
El Manu, quan la K li diu que va fer un poema pel Max, li demana ajuda per a una cançó en la que s'ha quedat travat.

A ca'ls Ripoll la Paquita ha acabat el lluç al forn. Semblen dos adolescents i el Manel, a la porta acaba fotent-li una morrejada, que la Paquita no rebutja pas.

Gòmix