.. La "Pocas Luces" i la seva eterna mala sort.- Aquesta setmana, quan falten pocs dies per a la celebració del judici per la custòdia, el Murphy s'ha tornat a posar de cul amb la Mari. I mira que les coses semblava que anaven per bon camí, eh? El psiquiatre li havia donat l'alta, la Montse li havia dit que podia tornar a la perruqueria dilluns, ella havia fet un jersei de boutique a la Desi, estava convidada a la festa d'inauguració que feia el Fede... alguna cosa li havia d'anar malament entre tantes flors i violes.
Quan va a veure la Desi, el Ramon està sol i aprofita per a matxacar-la amb paraules i amb una bona estirada de braç per a treure-la de casa fins que no sigui l'hora en punt. La Mari es desfà del braç del Ramon amb tanta mala fortuna que li dóna un cop als llavis i li fa sang.
I ja està, el Ramon té l'excusa perfecta per a continuar dient que la Mari no està bé, que li farà mal a la Desi, etc, etc, etc... a tot aquell que el vol escoltar: protecció de menors, Pilar, advocat, Remei...només li falta penjar un cartell a la parada "Home sotmès a maltractaments demana ajut legal urgent", brrrr!

L'Adrià i la seva malaltia.- Encara no sabem de manera oficial quina és la malaltia de l'Adrià però el que sí podem assegurar és que se li'n va l'olla, pobrissó. Els símptomes són tan clars (oblits, pèrdua del sentit de l'orientació, pèrdua de dades emmagatzemades al cervell...) que fins i tot ell s'adona que la cosa no va gens bé.
En una "sentida" conversa amb el Narcís li fa saber les seves pors i li demana que no en digui res a ningú. El Narcís es compromet a ajudar-lo i a mantenir el secret.
Els problemes familiars no ajuden gaire la seva concentració. La Núria, tossuda que tossuda, ha aconseguit el piano que volia i l'instal.la a casa de l'Adrià sense que ell en sàpiga res. L'Adrià la troba "con las manos en la massa" i no para de repetir "Això és casa meva" en un intent dolorós de retrobar el que ja sap que ha perdut.
Acaba dient "Sóc jo que faig nosa", una veritat com un temple que ningú reconeixerà però que, en el fons del fons, tots saben que és certa.

"Los amantes de Teruel".- Al llarg de la setmana la Cinta ha fet d'esposa infidel a la perfecció. L'art del dissimul i la mentida el fa servir amb tothom que se l'estima i l'abandona quan és a la vora de qui diu que se l'estima: el ranci advocat.
Se sent l'heroïna de l'obra de teatre que l'aspirant a dramaturg va escriure en les seves hores de soledat i això l'estarrufa com un paó. Només hi ha una cosa que no li agrada: en l'obra de teatre "Els anys perduts" el marit enganyat acaba morint.
Per aquelles ironies de la vida (i pel bon fer dels guionistes, clar) el Peris tria aquesta obra per a començar a assajar quan acabin els "bolos" del Cyrano. Està entusiasmat amb el text i embadalit amb el personatge que vol interpretar: el marit banyut. Si la resta de companys "teatreros" hi estan d'acord, el Peris s'ho passarà "pipa" i la Cinta... no tant!

La vida sentimental del Quim.- Aquesta setmana no n'ha tingut. Deu ser més religiós del que sembla i ha començat la Quaresma.

La família feliç.- Totes les campanes de Sant Andreu van tocar a festa quan mare i fill van decidir parlar-se, altre cop, directament. Be, de fet ho va decidir la mare i el fill no hi va posar objecció.
Només ha canviat això, però, en la seva vida quotidiana perquè el mal rotllo que es porten no ha afluixat gens ni mica.
El Fede li nega feina a La Fusteria a la seva mare quan ella perd el seu lloc a la perruqueria i ella li esguerra un possible "sucada" amb la "guionista dual" (per allò de l'amor/odi que sembla tenir vers el Fede. Parlo de la guionista ara)

La Paquita i "La Suplantadora".- La Regina/Lourdes pot dissimular però no pot negar els seus orígens i en fa una darrera l'altra: fa fóra de casa sor Sileta i li diu que no tindran ni un sol euro dels seus diners, intenta fer l'aleta al metge que ara la porta, surt al carrer com si no fes quatre dies que estava a punt d'ingressar a l'Hospital... un desori!
La Paquita està tan neguitosa que es planteja abandonar el pacte que havien fet i plegar.
Però "La Suplantadora" és gata vella i sap molt bé què vol i com aconseguir-ho: signa davant la Paquita un nou testament (amb el nom de Regina, clar) que li ha redactat el Notari on deixa tot el que té a la Paquita. L'espantada còmplice li diu que amb això l'està comprant però la Regina/Lourdes, com si de la lletra d'un bolero es tractés, li contesta que ho ha fet de cor perquè és el que ella mereix. A veure qui s'hi nega la setmana que ve!

La "Lolita" i el "Peter Pan".- No estaven de morros i mal rotllo la setmana passada? Doncs hi continuen estant. La "Lolita" no fa altra cosa que jugar amb un Peter Pan que sap que si la perd a ella ja pot tornar a marxar de Sant Andreu i ell no fa altra cosa que deixar-se portar per la gelosia, els sentiments de culpa i la por.
El resultat del joc que va començar la Ruth quan el Jordi no li va deixar el cotxe per anar a Reus és el que esperava: el Jordi li regala un cotxe pel seu aniversari.
Recordeu que la setmana passada la "Lolita" li va dir que era un avorrit, un convencional i un garrepa? Doncs ara li diu que se l'estima molt, que és un encant per ajudar-la a baixar del burro i no sé quantes floretes més. El Jordi, que demostra tenir molt mala memòria, no vol sentir altra cosa i faran una passadeta pel llit abans d'anar a veure el cotxe.

L'amor i la fatalitat.- Aquesta setmana hem vist que això de l'Andreu i la Carme no es queda en una revolcada i que, capítol a capítol, es van penjant més l'un de l'altre. La Carme l'acompanya en un viatge a Madrid i fins li explica com era el seu comportament abans del viatge a Austràlia.
No us penseu pas que li ho va explicar en un atac de sinceritat innecessària, no... les amenaces d'un Jordi gelós van ser les que li van posar ales als peus.
L'Andreu, tot comprensió i bon rotllo, li diu que no s'hi amoïni més i que deixi estar el passat.

Altres temes.- Les 100 hores de treball social les farà el David amb un senyor gran, invàlid i que, pel que hem vist de casa seva, està relacionat amb el món de la boxa. Al David no li fa cap gràcia i al Santos (el de la boxa) tampoc.
La Remei s'acomiada de la perruqueria després de defensar al Ramon amb una passió tan apassionada que deixa totalment astorades la Montse i la Cecília.
El Huari està de mala òstia perquè encara no pot jugar al futbol i tenen molt pocs clients al Mundial.
El Marcel rep proposicions deshonestes de l'Assun que hauria acceptat si no hagués hagut d'anar a socórrer la Mari després de l'incident amb el Ramon.

L'escena de la setmana.- La sincera, tendra i emocionant conversa de l'Adrià amb el Narcís. Dues persones que se saben fora de la "normalitat" i que demostren, amb els seus sentiments i fets, estar per damunt de qualsevol estereotip artificial que determini qui "són".

Casablanca