.. Passejant per la Plaça de les Palmeres l'Adrià , tot eufòric, va a saludar a la Lourdes, ella ... li diu que hi ha un error que la Lourdes està morta que ella és la Regina .... a l'Adrià li sap greu la confusió però acaba sentenciant amb un " és clavada a sa germana!".

Al matí, a casa de la Clara, el seu fill li diu que se n'anirà a dinar a casa de l'Arnau. El seu pare vol anar a passejar al gos al que la Clara respon que no hi hauria d'anar sol. Entre aquestes que li comenta al seu pare el piano que vol comprar la Núria i quan ja tenia el camí obert per a dir-li que si li sabria greu posar-lo a casa seva aquest, mig enfadadot perquè creu que fa nosa a tot arreu, exclama que qualsevol dia se n'anirà a viure allà. ( Plans en orris!!!).

A La Fusteria, el Jordi i la Ruth, com no, discuteixen de nou.
En una altra taula els dos advocats comenten sobre aquesta parella, l'Andreu li explica que la Carme en va quedar ben escarmentada del Jordi. Els dies passats a Madrid també són tema de conversa. L'Andreu recorda que la última vegada que va anar a Madrid la Joana no el va voler acompanyar ( què diferent és tot ara amb la Carme!!!) però .... que n'és de la Joana??? On deu estar ara???? ( ... qui sap si un dia d'aquests ens apareix de nou???? ...ara la porta ja està oberta).

Estan fent un caferet a casa quan la Clara s'adona que la Carme té una vermellor al coll .... total, res d'importància ...simplement .... un record de Madrid!!!! Jejejeje.

A la Farmacia el Jordi parla amb el seu pare ... de la Ruth, dels maldecaps que aquesta mossa li dóna i .... arriben a la conclusió que els problemes són els 20 anys.
Entre aquestes, la Núria entra a buscar unes compreses i li torna a tirar en cara la seva relació amb la Ruth. ( això són amigues!!!!). La Núria li diu que vol comprar un piano i quan aquest s'ofereix a ajudar-la, tota seca li contesta que ja té amics que ho faran. Quan el Jordi li pregunta per la Carme, la Núria , tota decidida li resfrega per la cara que està molt bé amb l'Andreu i que ara ha fet sort ... no s'assembla gens a ell!!!. Cop de porta i ...adéu Jordi.

L'Adrià perd la memoria, està passejant amb el Trasto i no recorda el camí de tornada.

El Jordi després de la seva trobada amb la Núria va a veure a la Carme, tot gelos, li comenta si l'Andreu en sap res de la mala persona que és ella .... i si té coneixement que és capaç de fer-se passar per malalta i fer patir als que l'envolten ....quan el Jordi marxa , ella, sense embuts, li recita la sentència final: "Jordi, quan aquesta nena ( la Ruth ) sàpigui com ets, et deixarà sol com hem fet totes!!!!!!" ... i per segona vegada, portasso i al carrer!!!!.

L'Adrià va perdut, una de la urbana el vol ajudar i li pregunta on viu.

Mentre la Núria i els seus amics estan movent els mobles, a casa de l'Adrià, perquè hi puguin posar el piano, .... entra el seu avi. Malhumorat els hi retreu què hi fan allí i ... no es cansa de repetir ... " això és casa meva," " això és casa meva". La Núria li demana disculpes ...ella es pensava que ja en tenia coneixement dels seus plans però ... no era pas així.

La Clara està parlant per telèfon buscant al seu pare quant s'obre la porta i són ell, la Núria i ..el Trasto. L'Adrià està enfadat perquè ell és l'últim mono de la sèrie, l'últim en assabentar-se de les coses. Emprenyadet marxa a estirar-se una mica i diu que no vol dinar, apa, ... rabieta de canalla!!!!!.
Sona el telèfon ...qui serà??? ... intriga .... un rialla resplandent i un hola Dani ens ho desvetlla tot.

A casa, el Jordi encen unes espelmes per celebrar l'aniversari de la Ruth. Arriba ella tota emprenyada i amb uns fums impressionants li diu que el seu aniversari és demà. El Jordi ho vol arreglar , ja ho sap que és demà però .. no podia esperar més ( clar, com que tot li surt al revès, ja només li queda la seva noieta ) i ... li fa un regal, una capseta vermella amb unes claus dins, les del seu nou cotxe ....
La Ruth, no s'ho esperava i ... mira tu com canvien les coses ... ara li diu que se l'estima i tot!!!!!. Hipòcrita o .... se li diu interessadaaaaaaaa?????.

La Carme té remordiments i com que no sap com pot arribar a actuar el Jordi li explica a l'Andreu el que ella va fer temps enrera ...que va fingir una malaltia greu i tot perquè el Jordi no la deixes ... i que la Núria de tot això no en sap res - i apunta que aquesta complicitat ha estat la única cosa amb la que el Jordi ha estat un bon pare -. L'Andreu li agraeix la confiança amb un petó.

L'Adrià i el Narcís, preparen les fitxes per fer la seva partideta de dames. Quan el Narcís li pregunta si : blanques o negres? L' Adrià torna a estar absent .... reconeix que se n'hi va el cap i que no es recorda de les coses ... li demàna al Narcís que sobretot no en digui res a ningú que serà el seu secret.

Mooon