.. La Joana ha anat a parlar amb l'Andreu sobre com han de plantejar la relació després de que l'altre dia se n'anenssin al llit. L'Andreu sembla el senyor ocupat i la Joana li recorda que un dels motius de la seva anterior crisi es que treballava massa i no tenia mai temps ni per a ella ni per al Biel. Ell li contesta que ella ja va trobar qui li fes companyia i ella li pregunta quantes vegades li ha de recordar. Finalment, l'Andreu cedeix a quedar amb ella quan acabi la feina.

El Natxo ha citat el Marcel al Peris. Vol saber com està actualment la Mari. Si encara pren medicació -no, ja no en pren-; com porta veure la Desi només un cop per setmana -malament, però ho accepta, malgrat que ha de veure el Ramon, que és un desgraciat-; que si està més tranquila - sí, sobretot des de que treballa.

Entra el Juanito i ell i el Peris es posen a fer el fatxenda sobre el partit de futbol. Finalment es juguen el sopar, la copa i el puro.

A la perruqueria la Montse intenta convèncer la Cecília per a que vagi al partit. Entra el Narcís amb la farmaciola i li diu a sa mare que anirà a buscar l'Adrià perquè tambè vol anar al partit.

Quan surt arriba el Fede amb ulleres i cara resacosa. La Cecília li fot bronca perquè ni ha dormit a casa, ni s'ha dutxat -ecs!-, ni ha obert el bar. Ell li respon que no li ha de donar explicacions i que ara que l'Alba no hi és no cal que continuïn visquent junts. La Cecília, dolguda, li contesta que no li haurà de dir dues vegades.

Al vestuari es viu l'ambient pre-partit. Però ni el Rafa ni el Miquel poden jugar i el Fede quan arriba, confessa que no està en bones condicions. El Narcís li ofereix el seu entrepà de foie-gras per atemperar-li el cos i el Fede surt volant cap el lavabo. Potser perquè el foie-gras és La Piara?. La cosa és preocupant: falta un jugador. Solució urgent: obligar el Peris a que jugui de porter. Ell es fa pregar, però finalment cedeix i tot s'acaba amb el crit de guerra "mucho Peris, mucho Peris, eh! eh!" .

La Mari està malparlant del Ramon devant del Natxo en una tauleta de La Fusteria. Ell li dona ànims perquè tot va molt bè. El proper pas és que ella pugui veure la nena fora dels jutjats. Però la Mari li confessa que ja la veu fora, doncs la Remei li porta a casa. El Natxo es desespera: si això se sap pot ser molt greu i a ell el posa en un compromís ara que li ha explicat. Qui més ho sap? La Remei, obviament, i el Marcel. El Natxo li aconsella que el Ramon no se'n assabenti de cap manera d'aquestes trobades.

En una altra tauleta la Clara fa una valoració negativa de l'actitud de la Carme davant l'oferta de l'hospital.
S'obre la porta del local i entren la Joana i l'Andreu. La Clara avisa sa germana, que es gira i creua una mirada intensa amb ell. Finalment la Carme decideix marxar del bar acompanyada per la Clara.

La Montse se n'ha adonat que la Cecília està trista. Què tindrà la Cecília? Doncs que el seu fill la fet fora de casa. Això la porta a reconeixer que amb el Fede no va ser gaire bona mare. No ha estat una mala àvia per l'Alba, però de mare... no ho va fer gens bè i ara el Fede voldria que

desapareguès per sempre de la seva vida, malgrat que ha aconseguit que estimi tant la seva filla que no se'n vulgui separar d'ella. Què n'ès la vida de paradoxal i fins i tot d'injusta... Ai, sí.

A punt de començar el partit apareix el David que ha tancat el bar i ve amb ganes de jugar. Mentre s'està canviant comença el matx.

La Joana assalta la Clara pel carrer, vol demanar disculpes pel que ha passat a La Fusteria. Però quan la Clara s'en assabenta que la Joana i l'Andreu tornen a estar junts es posa furiosa i es llença a l'atac. Li deixa anar que l'Andreu està malalt i que si no fos així no hauria tornat amb ella i que ha de veure que no l'estima gens i que encara està enamorat de la Carme. Se'n va i deixa la Joana palplantada al carrer.

El partit està igualat cinc a cinc. Però a l'últim moment l'arbitre pita penal a favor dels de l'Estació. El Huari li diu al Peris que li tirarà per l'esquerra i allà es llença el Peris. I, efectivament, la pilota entra per la dreta: gol. Final de partit. Guanyen els de l'Estació sis a cinc. La reacció del Peris és fulminant: se'n va corrent a esbatussar el Fede per haver-los deixat penjats i aquest ha de sortir del camp per cames.

De tornada al Peris, el Marcel li diu a la Mari que té sort amb el Natxo, perquè un altre ja li haguès buscat un problema.

L'entrenador de la U. E. Sant Andreu s'ha acostat a la barra, on s'està el Huari. L'ha vist jugar i com que té mig equip amb cagarrines li ofereix tornar a jugar. El Huari accepta.

En un apart, la Cecília li anuncia al Fede que demà mateix se'n va del pis. El Fede reconeix que el matí s'ha passat, no es trobava gens bè. Però ara li demana perdó -cara al·lucinada de sa mare-, i li proposa que es quedi. La Cecília, interiorment contenta, li respon que a ella ja li va bè viure amb ell. Tots contents doncs.

El Peris inicia un brindis. Per a ell no és important haver perdut o guanyat, sinó que en un moment en que ho està passant malament, tots li han fet costat. Però la propera vegada els foteran una pallissa!. Malgrat que el Huari els recorda que ara per ara els toca pagar a ells, l'alegria s'escampa pel local.

El capítol acaba com ha començat: la Joana és al despatx de l'Andreu i li comenta que ha vist la Clara i que li ha dit que tornen a estar junts. Però l'Andreu li contesta amb fermesa que de cap manera tornen a estar junts, es veuen, sí, parlen, sí, però no han pres la decisió de tornar a viure plegats com abans. Llavors la Joana li deixa anar que potser si que la Clara te raó i encara està enamorat de la Carme. L'Andreu salta i esbronca la Joana: com pot pensar això desprès del que li ha fet.
Malgrat tot, unes últimes imatges ens mostren un Andreu amb mirada melangiosa, seguint de lluny les anades i vingudes de la Carme.

Massagran