.. A can Peris, tothom segueix commocionat per la compra del local per part de la Marta.
El David està cada cop més convençut que l'Ivan ha deixat els diners a la noia, i més encara quan s'assabenta pel Narcís que el noi ha anat a celebrar l'adquisició de la Marta a ca la Núria...

El Narcís està molt trist. Insisteix al seu germà que l'Isaac es morirà, com es va morir l'Adrià, el seu pare o la Vicenta.
L'Ivan, a punt de perdre la paciència, acaba prometent-li que el nen no es morirà, tot i que un instant abans li ha dit que aquestes coses no es poden assegurar perquè tots ens hem de morir un dia o un altre...
Però, malgrat la promesa arrencada a l'Ivan, el Narcís no es creu res de res: li falta alguna cosa en la què recolzar-se, i el suport que necessita el troba en el David: li diu que, si tothom pensa que una persona es curarà, i ho pensa de debò, aquesta persona té més possibilitats de curar-se; fa servir el símil dels futbolistes i els seguidors que els animen, i el Narcís queda mig convençut, tot i que encara està trist.

Va a la lampisteria, on el Quim i la Iolanda treballen sota un ambient glacial. El noi demana si és cert que quan un està malalt l'ajuda que els altres pensin que es curarà, i la Iolanda aprofita per disparar contra el Quim: també hi ha gent, diu, que no es deixa ajudar per la gent que l'estimen. El lampista aguanta la ràfega de directes sense parpellejar i el Narcís es posa a dibuixar.
Al cap d'una estona, ensenya al Quim un dibuix del Trasto i altres dibuixos "d'amics seus" que emocionen al Quim, potser perquè es tracta de dibuixos de la gent desapareguda...

El Max esquiva la K tan com pot i ella es prepara amb lliçons teòrico-pràctiques pel gran dia: demana a l'Albert amb qui s'ho va fer la primera vegada, qui va despullar a qui...

I quan la Dora els sorpren parlant mig en secret, l'Albert improvisa que estan parlant d'un examen difícil de Ciències... "No pateixis", fa la Dora com si fos una xuleta amb potes o una medalla de la Mare de Déu de l'Empenta amb efectes miraculosos; "quan ho estiguis fent pensa en mi"... Però, amb la Dora com a font d'inspiració o sense, la K està disposada a tot.

Tanmateix no està ben informada de l'existència de les màquines de preservatius (probablement es pensa que són de xiclets), i decideix agafar una capsa de la farmàcia del seu pare. Envia al Fabra a fer un preparat i agafa la capsa de darrera el taulell... però li cau la capsa quan entra el Franciscu. Aquest, en veure el Fabra que retorna, agafa els preservatius i diu que és per ell, ajudant la noia.

A ca la Núria, tot és alegria: segons el Gus, que avui està particularment inspirat, la Marta ja és un membre de l'alta burgesia catalana.
Però quan l'Ivan s'assabenta que ha estat l'Albert qui li ha deixat els diners a la nova propietària d'"El Trau - Roba amb Història", no brinda pel futur de la botiga i se'n va pretextant que la seva mare està sola, de manera que la festa la segueixen la Núria, el Gus, la Marta i l'Albert.

Trist, l'Ivan es troba amb el David, qui l'increpa que hagi deixat els diners a la seva amiga... però l'Ivan acaba explicant-li al Peris jove qui ha estat el benefactor i el David s'ha de disculpar...

Però la ràbia que sent el David envers l'Albert és ja incontenible: se'n va a la piscina, li diu a l'Albert que és un fill de puta i, davant les alumnes del monitor, tots dos nois s'empenyen, fins que el David, amb el seu millor estil Poli Díaz, etziba un cop de puny a la cara de l'Albert que cau a l'aigua fent el ridícul davant e la seva clientela, que comenten divertides la jugada.

Spock