.. Al Peris, la Cecília comenta indignadíssima amb el cafeter l'article difamatori del diari i té claríssim que no deixarà de fer alguna cosa al respecte.
En una taula el Quim li proposa al Max d'anar a veure un partit de futbol. El xiquet no sembla gaire entusiasmat perquè darrerament va de corcoll amb el rugbi.
La Rut i el Lobo fan una cerveseta mentre la noia li explica que només té una setmana per a pagar l'hipoteca de la mansió i encara no ha trobat comprador pel cotxe. El Lobo coneix algú que hi pot estar interessat.

La Núria dina amb la seva àvia a casa de la Pilar que li comenta que la Roser està d'un humor insuportable.
Per tal d'animar a sa germana, la Pilar li proposa d'anar al futbol. La cara de fàstic de la Roser és tot un poema.

La Paquita ha anat a comprar al super i li diu a la Marta que necessita algú que l'ajudi a la pensió que aviat obrirà. La filla no està per més feina de la que ja té i la mare no sap com fer-s'ho per trobar algú de confiança.
Apareix el fill de la Laura que ve a buscar la seva mare per anar a dinar.

A La Fusteria, la Cecília intenta escriure una "Carta al Director" però li surt tan llarga que el Marcel, més que retallar-la, l'haurà de fer de bell nou.
El Gus continua remenant la cua davant la Núria amb el tema del pis.

A la nova lampisteria el Quim està enllestint la feina amb el Narcís i el Max rep una trucada de la Clara que contesta amb evident alegria. El Quim se sent molest, per variar, i li diu que si no vol anar al partit no cal que ho faci.

Al Peris, la Roser i la Pilar es preparen per anar al futbol mentre van discutint. La Mari també hi és i la Pilar s'interessa per la Desiré i el cotxet.
Quan elles marxen arriba la Paquita que encara busca algú que l'ajudi. La Mari li diu que potser ella coneix qui li pot donar un cop de mà.

L'amiga del Lobo s'està mirant el cotxe de la Rut i s'esvera quan ella li demana 12.000 euros. Comencen el joc del regateig i la Rut, sense escoltar els advertiments del Lobo, va rebaixant el preu.

La Remei va a casa de la Paquita i li engega una parrafada ràpida i atabaladora sobre el pesat que és treballar amb els pares i el bé que estaria treballant a la pensió. Això sí, si s'entenen amb el preu, clar. La Paquita esclafa a riure (no tinc massa clar si per exigències del guió o perquè hi ha escenes en les què és difícil contenir-se) i li assegura que s'entendran.

A l'Escola de Música, el Lobo li diu a la Rut que no hauria d'haver acceptat vendre el cotxe per 6.000 euros i que el que hauria de fer és vendre la casa perquè aquests diner li volaran ràpidament i llavors encara estarà pitjor que ara. La Rut li diu que ell no entén res (de fet, jo tampoc) i l'engega a la merda.

A l'habitació de l'hospital on hi ha el Fede i el Marcel, la Cecília participa telefònicament en un debat sobre seguretat ciutadana. La seva apassionada arenga deixa els mitjans de comunicació a l'alçada del betum i els jutges, per sota d'ells. El periodista radiofònic la talla com pot i el Fede i el Marcel li diuen que l'ha cagat i que si abans ho tenien malament, ara ho tenen fatal.

La Pilar i la Roser sopen a casa després del partit i, arrel de la idea de la Roser de llogar casa seva ara que està amb la Pilar, es tornen a enganxar com a gat i gos.

A La Fusteria, el Max li comenta a la Núria i al Quim que el partit ha sigut força avorrit perquè no han fet cap gol i que això no passa mai al rugbi on sempre hi ha emoció. El Quim es comença a mosquejar i el Max , sense adonar-se'n, continua alabant les gràcies del Dani. La conversa acaba amb un "N'estic fins als collons que si el Dani això, que si el Dani l'altre. Si estaves tan bé a Cardiff t'hi hauries pogut quedar" per part del Quim mentre toca el dos, molt emprenyat de La Fusteria i el Max se'l mira amb una cara de no entendre res i de no saber què fer.

Casablanca