.. La vídua.- Cada dia que passa s'ensorra una mica més. No té ganes de fer res, té molta son... té una "depre" de cavall, vaja! Sembla tenir el Murphy de cul perquè fins i tot una situació que en principi no havia de ser problemàtica (el Ramon la va a veure amb la intenció de passar-li una pensió de manutenció a la Desi) acaba amb la Mari colpejada i amb un Ramon totalment sortit de mare. Qualsevol té ganes d'afrontar un nou dia amb aquestes condicions, uffff! El Toni i la "poli" li fan costat i la porten al metge que ho soluciona amb unes pastilletes i llestos. Patirà molt aquesta xiqueta.

El germà de la vídua.- El Toni vol ajudar la seva germana com sigui i creu que no hi ha altra manera de retornar la Mari a la vida que comprant un pis que sortirà a subhasta. (Si totes les depressions fossin tan fàcils d'arreglar les immobiliàries es farien d'or i els metges haurien de plegar, brrrr!). La "poli" té tres milions estalviats però el pis en val 8 i, tot i que la Mari vol col·laborar....amb 300.000 ptes més no n'hi ha prou. El Toni intenta trobar, de manera decent, els 5 milions que li falten pel pis i com que no ho aconsegueix acaba tornant als seus orígens i s'entrevista amb un "excol.legui" que li parla d'un robatori important.

Els pares de la difunta.- Tot i que la Cinta fa el cor fort i comença a ocupar-se de les coses del bar no abandona la seva dèria: les coses de la Laura han de ser presents com si ella encara hi fos. El Peris no entén el seu desfici i la Cinta no entén que ell vulgui guardar les coses de la Laura i només preservar el seu record. El Guillem li diu a la Cinta que l'Andreu va anar a un grup d'ajuda per a poder superar la mort del Biel. A la Cinta li sembla una bona sortida però el Peris no en vol ni sentir a parlar. Ell no es veu capaç de parlar dels seus sentiments i de la Laura davant d'estranys. No s'oposa a que hi vagi la Cinta... però ell segur que no hi anirà.

El poll revifat.- Aguanta estoïcament una bona repassada de l'Oriol (bon un per a repassar a ningú!) pel que fa al seu comportament com a pare de la núvia i se'n va sense sopar. Però l'endemà es treu el ventre de pena convidant a la "Lolita" (Ruth pels televidents) a un bon restaurant per menjar "Pop a la gallega" i anar fent camí per a la propera convidada: "Pop a l'exfarmacèutic amb aromes de vi ranci". La conversa del sopar no té desperdici: la Lolita el considera un rebel (ni el James Dean quan no tenia causa) i ell s'autodefineix com a trencador d'esquemes i de normes, com a nedador contracorrent i, en definitiva, hereu i baluard de l'esperit hippie (moviment que ni en el seu moment va saber interpretar, puaj!) Total: jo m'ensabono, tu m'ensabones, jo bavejo, jo també. I es presenta l'oportunitat d'acabar allò que va començar entre pops i ensabonades: el Jordi convida la Lolita a sopar a casa seva - la Núria ha marxat i ella està sola i avorrida- per tal de veure com a redecorat el pis. Després de sopar passa el què ha de passar coneixent-los als dos: "rollete" al canto!

Els canvis de feina.- A la Clara la nova feina li va força bé. El que en un principi semblava ser una porta oberta a l'acomiadament immediat - va perdre un document important- ha acabat sent, gràcies a la seva eficiència, el talismà que la tindrà ben asseguda a la cadira del despatx fins que torni la Joana...si torna!

Al David no li ha anat tan be. Tot just començar a aprendre a fer còctels els seus examics -Angel & Cia- li han fet una visita a La Fusteria per tal de tocar-li la moral i, de passada, tocar-la també al Matt. El David deixa la feina per voluntat i decisió pròpia per tal de no embolicar el Matt en els seus problemes. El Peris li dóna l'adreça d'una altra feina fora de Sant Andreu i el David, per primer cop en molt de temps, agraeix el gest del seu pare i l'accepta.

Les males companyies.- La tutora del Max, en una entrevista, li diu al Quim que vigili els amics del Max perquè sembla que el seu rendiment escolar ha començat a baixar. Les classes particulars de mates són fulminants: comencen i acaben definitivament abans de l'hora prevista. L'Alícia no està disposada a deixar-se tocar els pits pel ros de mal pèl per molt que hagi cobrat l'hora.

El psicòpata de la Núria.- Cada cop hi ha més entrebancs en la seva malaltissa relació amb la Núria: la Ruth el treu de polleguera, el pare de la Núria sembla disposat a jugar a fer de papa i, a sobre, el Sergi torna a Sant Andreu. De moment va torejant les situacions però...fins quan?
De la Ruth se'n desempallega amb facilitat amb un "O ella o jo" dit a la Núria després d'un cabreig fenomenal a causa de la deixadesa total de la Lolita.
Al papi, de moment, li ha plantat la canya amb un recital de deures paternals no complerts.
Esquiva l'Oriol llençant el mòbil de la Núria a les escombraries i apartant-la de Sant Andreu amb l'excusa d'anar a passar el pont a la muntanya.
El vaixell fa aigües i no sé jo si la seva capacitat mental donarà tant com per a bombejar-la tota.

Altres fronts oberts.- El Huari, després d'intentar aconseguir una hipoteca tot sol sense èxit, es dóna i decideix fer les coses a la catalana: la demanaran la Montse i ell a la vegada.
Retornen el regal del Fede perquè la seva filla és a casa dels seus avis materns. Després de pensar-ho molt va a casa dels avis per a demanar-li a l'Alba que vagi a viure amb ell mentre la Tona és fora però la seva filla li planta un no rotund i li diu que no l'estima.
La Isabeleta es vol apuntar al grup de teatre per tal d'allunyar-se una estona de l'estimat Rafa.
Un escriptor anglès del s. XIX va dir que "El destí se'n fot de les probabilitats" (suposo que en Murphy s'hi va inspirar per elaborar les seves teories) i això és exactament el que està passant amb la Clara i el seu pare. Es retroben al cementiri, queden per sopar a casa de la Clara, l'Adrià compra panellets i vi i... a la Clara li surt feina a darrera hora al despatx i ha de posposar el sopar.

L'escena de la setmana.- El Ramon descarregant la mala llet acumulada durant molt de temps primer amb la Mari i després amb el Toni. No és una escena exemplar però sí molt creïble.

Casablanca