.. Els focs de la Mercè aquest any han petat més fort que mai; la prova és que, tot i que el Piromusical es feia a Montjuïc, Des de Sant Andreu se sentien perfectament... Vaja, almenys el Trasto sí que els sent, i per això es troba neguitós. L'Adrià, que confessa al gos que no té ni per menjar, li dóna una pastilla pels nervis perquè l'animal pugui dormir. És clar que, o l'efecte dura poques hores, o l'Adrià no se n'ha pres, perquè a les deu del matí (les tres de la matinada a Lima, com diria el Manu Chao) ja és al Peris fent veure que esmorza. Es troba amb la Núria i l'Oriol i, davant dels retrets de l'avi en el sentit que se sent sol, la Núria el convida a dinar. Naturalment a l'Oriol no li fa gaire gràcia..

Mentre l'Adrià i la Núria concreten el dinar, la Laura rep una trucada del Perú. La noia es mostra una mica seca amb el Marcel que, pel que sembla, està fent pujar espectacularment les accions de la companyia telefònica de tant que truca a la seva companya... I tanta trucada a la Laura la mosqueja una mica: Remordiments de consciència? Què fa el Marcel despert a les tres de la matinada?

Però tornem a la nit anterior, que al Cor ha estat bastant mogudeta: A ca la Montse i el Huari no estan per focs; en tenen prou amb la tabarra de l'Isaac que reclama a base de brams el seu dret a anar de farra la nit de la festa major... El cas és que tota la família està en dansa: primer el flamant matrimoni, després el Narcís que no pot dormir... i finalment la Teresa que, expeditiva, envia al pobre Huari a buscar sèrum per la criatura... El Huari recorre mig Barcelona a la recerca de la pòcima miraculosa, però quan arriba, l'Isaac clapa com un angelet. La son comença a minar la voluntat de la parella, i quan el Huari comenta que l'endemà anirà a entrenar, la Montse li fa mala cara. El cas és que l'home arriba tard a la feina i el Quim li ho recrimina una mica, però la cosa no pasa d'aquí perquè quan la conversa s'anima, entra un senyor i el Quim li diu que ha de demanar-li un favor...

I encara a la nit: veiem al Santi en la seva postura preferida, és a dir: ajagut; sona el timbre a quarts de quinze i apareix el Fede. Ve exultant i molt cansat... i és que s'ha enrotllat amb la Remei que li ha ensenyat a fer la mítica "pinça birmana"!!! Arribats en aquest punt, l'autor del present resum ha de manifestar públicament i vergonyosa, la seva ignorància sobre aquest tipus de pinces: fins ara un servidor coneixia la pinça d'estendre, la pinça al nas, el pinça-ment... però això de la pinça birmana m'ha deixat descol·locat, despistat, esmaperdut i amb crisi existencial... Sigui com sigui, la Pinça birmana de la Remei provoca exaltació i cansament a parts iguales, perquè, quan l'endemà al matí la Teresa, també badallant, arriba a cal Santi, es troba als dos amics

abraçadets al llit, molt monos ells, profundament clapats... El Santi se sorpren de trobar-se el seu amic al llit. La Teresa li fa un cafè reconfortant i li diu que, si l'Isaac segueix així de guerrer, ella no podrà seguir fent més feines...

A La Fusteria, l'Olga i el Matt tornen de fer un viatge per Gal·les. Se'ls veu feliços com a gínjols. Però qui no ho està tant amb l'arribada del Matt és la Marta que veu com la seva feina a la fusteria arriba a la seva fi, almenys de manera fixa. La noia va a demanar la feina de renta-caps, però quan arriba a la perruqueria, on la Remei també es troba sota els efectes de la pinça, descobreix desolada que ha aribat massa tard: se li ha avançat l'Alícia.

Al David, la qüestió laboral tampoc li va massa bé. El Huari li proposa fer de butaner però el noi s'hi nega de moment, tot posant fe i esperança en el Servei Català de Col·locació. El Huari, que els ha arreglat la nevera perquè feia un soroll com de motor diesel, veu la taca a la paret i li ofereix reparar-la, però el David al·lega que ha de ser l'administradora qui se n'encarregui.

A La Fusteria, la Mari i el Santi tornen a coincidir i queden per veure's l'endemà amb la Desi.

El Toni segueix, metòdic, amb la seva feina de 'endossar' bitllets falsos als amics, que sempre dóna bon rotllo. Ara ho intenta amb la Isabeleta, però en el moment que es treu el bitllet en qüestió, la Pilar proclama que vigilin tots que hi ha algú que n'està colant de falsos... El Toni s'espanta i paga amb import exacte.

Arriba l'hora de dinar i l'Adrià es presenta a ca la seva néta amb una llauna de pebrots d'oferta. Tenen una petita enganxada amb l'Oriol a propòsit del Trasto, perquè el noi suggereix que podria anar a la terrassa, i l'Adrià, per picar-lo una mica, pregunta pel Sergi. Quan l'avi se'n va a la cuina per obrir l'embàs dels pebrots, l'Oriol es queixa del mal geni del vell i la Núria diu que ha de tenir una mica de paciència, que està tot el dia sol... I l'Adrià, que ho sent s'indigna i posa en boca de la seva néta que si l'ha convidat perquè fa pena, i d'altres historietes per l'estil. La noia veu desconcertada com home i gos surten per la porta.

L'Adrià arriba a casa amb el trasto, molt trist: "Has vist que ens han dit?", comenta; "vell... i sol!". Envia el gos a dormir i ell queda, ara sí, sol del tot, pensant potser en aquelles pastilles pels nervis...

Spock