.. La Laura i el Marcel es preparen per la inseminació artificial; la Cinta pateix, el David demana a sa germana que, si tenen un nen, es digui com ell... Però tots animen a la Laura que es troba en plena menjada de coco, qüestionant-se de nou si han fet bé prenent aquesta decissió. La nit abans, la parella dormiran abraçadets com a germans –benavinguts, naturalment-, per tal que el Marcel conservi totes les energies per l’endemà.
La inseminació es fa ràpida i sembla que no hi hagi hagut cap problema. Ara comencen els dies de repòs de la Laura. La Cinta la va a veure i la noia confessa que està gelosa de l’Ester... però la mare es fa un tip de riure...

Rient o no, el cas és que el Marcel i l’Ester estan a l’emissora fent-la petar davant d’una birreta. L’Ester explica que, tot i tenir família, no se sent satisfeta del tot. Després li proposa al noi que s’encarregui d’obrir una nova emissora associada a la cadena. Això sí: haurà d’estar tres o quatre setmanes fora... a Lima!

La notícia de la mort del Biel arriba a can Peris. L’amo del bar es queda molt impactat. A l’enterrament hi anirà molta gent. La Joana segueix desesperada, plorant a cada moment i, en canvi, l’Andreu manté una actitud una mica absent, mig estoica, mig de ràbia concentrada. Al cementiri, el David es troba a l’Alícia, que no el pot defugir. Li pregunta si va veure al Biel en algun moment i sembla que sospiti alguna cosa de la noia...

Quan el Ramon i la Pilar arriben a casa, es troben amb el Toni. Les males cares dels nouvinguts no fan cap efecte en la Mari, que es posa forta perquè son germà es quedi a sopar i a dormir. L’endemà al matí, la Pilar li diu que surti de casa i, si pot ser, que torni ben poques vegades. Li ofereix un sobre amb diners que, naturalment, el Toni agafa...i se’n va. Li ha dit a la Mari que “la pasta” la hi han deixat uns col·legues... I els col·legues són els advocats del pèrfid Martí, que pretenen que canviï la declaració per exculpar-lo...

La Mari discuteix amb la Pilar per la marxa del Toni i també s’enfada amb el Ramon, que les veu passar sense gosar intervenir-hi. L’empipament li serveix a la Mari per allargar, una nit més, la quarentena sexual de la parella.

La Lola, amb el seu humor una mica àcid, se sent sola. La Pilar li ha llançat una indirecta que ha fet més mal del que, sens dubte, la dona pretenia. El cas és que veu anar-se’n a la Isabeleta feliç amb el seu marit, i mira de convèncer sense èxit la Clara per anar de copes, però la Clara al·lega que té el Max...

La Joana i l’Andreu tornen a casa que sentim estranyament buida. En parar la taula, ella, per inèrcia, posa tres coberts i, en adonar-se’n, s’enfonsa del tot. L’Andreu promet que acabarà trobant ·l’assasí del seu fill”...

Spock