
La Revolta dels Segadors es
va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 22 de maig 1640,
després que el 30 d'abril, diumenge, arribés
a Santa Coloma de Farners un destacament
de l'exèrcit de "Felipe IV" per preparar l'allotjament del
terç de "Leonardo Moles"
que s'esperava a les Mallorquines (terme de Riudarenes), i que, davant
de l'assassinat
d'un vilatà, els veïns es revolte-si'n obligant a l'exèrcit a retirar-se
fins a Blanes,
on van esperar reforços. Dotze dies després, el 14 de maig de 1640,
l'exèrcit castellà tornava a Sta. Coloma i va cremar tot el poble i
tots els masos del terme,
de tornada van saquejar tots els pobles que van trobar pel camí.
Això va fer que els caps de colla de segadors amb les colles
senceres,
somatents de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya interior
que baixaven a contractar-se per a la sega, decidissin en assemblea
marxar contra les forces
del "Conde-Duque de Olivares", que es mantenien a Catalunya
bo i acabada la guerra
contra el francès i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics
dels seus habitants.
Escolliren per bandera el Sant Crist de la Parròquia i s'enfilaren
cap a Barcelona, on varen alliberar el diputat Francesc de Tamarit i
els consellers Vergós i Serra, donant mort al
Comte de Santa Coloma "Virrey de Cataluña" i tingueren
la ciutat a mercè seva.
Nombroses reunions entre els consellers de Barcelona i els segadors
revoltats
tingueren lloc a la parròquia de Sant Andreu de Palomar.
|