La Revolta dels Segadors es va
iniciar a Sant Andreu de Palomar el 22 de maig 1640, després
que el 30 d'abril, diumenge, arribés a Santa Coloma
de Farners un destacament de l'exèrcit de "Felipe IV" per preparar
l'allotjament del terç de "Leonardo Moles" que s'esperava a les
Mallorquines (terme de Riudarenes), i que, davant de l'assassinat d'un vilatà,
els veïns es revolte-si'n obligant a l'exèrcit a retirar-se fins a Blanes,
on van esperar reforços. Dotze dies després, el 14 de maig de 1640, l'exèrcit
castellà tornava a Sta. Coloma i va cremar tot el poble i tots els masos del terme,
de tornada van saquejar tots els pobles que van trobar pel camí. Això
va fer que els caps de colla de segadors amb les colles senceres, somatents
de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a
contractar-se per a la sega, decidissin en assemblea marxar contra les forces
del "Conde-Duque de Olivares", que es mantenien a Catalunya bo i acabada
la guerra contra el francès i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics
dels seus habitants. Escolliren per bandera el Sant Crist de la Parròquia
i s'enfilaren cap a Barcelona, on varen alliberar el diputat Francesc de Tamarit
i els consellers Vergós i Serra, donant mort al Comte de Santa Coloma "Virrey
de Cataluña" i tingueren la ciutat a mercè seva. Nombroses
reunions entre els consellers de Barcelona i els segadors revoltats tingueren
lloc a la parròquia de Sant Andreu de Palomar. |