.. Un cop més, comença a Sant Andreu el mes de setembre i enguany comença amb un esdeveniment que mai, ningú, hagués pensat que podria ocórrer: un casament entre dos homes.
Els preparatius, els nervis, les emocions, son les de qualsevol altre casament.

L'únic que té de diferent són els nuvis, l'Octavi i el Lluís. Tots dos elegants i maquíssims que fan tot el que el jutge els hi diu davant un munt de convidats que estan tan emocionants com ells.
La Paquita, com a padrina del Lluís, es troba al costat d'aquest.

Ha passat uns dies fotuda, tancada a la pensió, plorant, al cuidat de la Remei. És en moments com aquest quan te n'adones del que realment tens al costat.
I a la Remei l'ha servit per confirmar que la Paquita la necessita i la valora perquè ella ha hagut de portar la pensió aquests dies. Si a això afegim que amb el Nelson s'hi troba com mai, podríem dir que per la Remei serà una tardor amb sabrosura!

Al Nelson tampoc li van malament les coses al Sibarita. Amb el Brian treballa de meravella, la feina li sobra i ja unes quantes escoles infantils li han carregat menús especials ara que estan a punt de començar les classes.
Així les coses, el negoci rutlla millor que quan el portava l'Ivan que de mica en mica va millorant.

A la darrera revisió, l'han dit que progressa molt bé i que en uns dies podria començar a recuperar la vista. Si a això afegim que no sembla tenir cap problema amb la llei i que la Ruth no l'ha molestat, es podria dir que la tardor es presenta acceptable per ell.

Només troba a faltar a la Marta, però ella s'ha retrobat amb el David i tots dos han descobert que les flames del amor encara no eren apagades.

L'arròs i els pètals de rosa són llençats als nuvis a la sortida del jutjat. Tots els volen felicitar, tots volen compartir la seva alegria. A ells se'ls veu radiants, contents i enamorats.
Ara toca el torn de les fotografies. Els padrins amb els nuvis, després els familiars i ja per últim, els amics, la majoria.

Un dels grups d'amics que aprofiten per immortalitzar l'ocasió són la K, la Mar, els seus respectius nois i el Max que aviat començarà a treballar amb el Quim en la nova fusteria.
Les coses entre ell i la Clara es van aclarir i ella va acceptar vendre-li la meitat del negoci.

Per altra banda, el Max entre la multitud, ha posat l'ull a sobre d'un noi molt atractiu i que tampoc li treu la mirada a l'altre. En quant poden aprofitar, surten del maremàgnum de gent per presentar-se i conèixer-se millor.

La Clara per la seva banda, amb els diners que ha guanyat del Quim, farà un viatge amb el Sergi amb el que tot va de meravella.

La que sembla que tindrà una tardor només dedicada a la feina és la Carme que no pensa tornar amb el Roger i que per ara no té cap intenció de conèixer a ningú.
A més, la Carme té una altra missió potser més difícil encara. Ella no coneix el que hi ha a l'interior d'un enorme sobre, però durant el casament, a recollit les proves que la Paquita es va fer per detectar si havia estat encomanda pel Pol.
Davant la serietat de l'assumpte, decideix anar al casament i allí mateix donar-li el sobre amb els resultats.

Paquita es queda molt parada, no sap si agafar-lo o passar, però al final la Carme la convenç de que el millor és saber la veritat.
Paquita torna a sentir por i amb les mans tremoloses obre el sobre. La Carme s'ofereix per treure-la de qualsevol dubte que pugui tenir i de sobte, la Paquita tanca els ulls i s'abraça a la doctora.
- Només tinc colesterol... -li diu a cau d'orella.
Afortunadament, s'havia pogut sortir tota sola. Va tornar a abraçar a la Carme i totes dues ploraren de felicitat.
Ara sí que pensava passar-s'ho d'allò més bé al casament dels seus amics.

Al convit, la Mar explica als seus amics els projectes que té en el canal de televisió local. La Laura finalment es queda sense res perquè han suspès l'emissió del programa on anava a participar i tot i que el Marcel li va oferir col·laborar en un altre espai, ella s'hi va negar al pensar que disminuïa de categoria professional.
A més, la Mar està encantada amb la feina de perruquera i en certa manera treballant per la dona del seu altre cap, la Mari.

Aquesta veu com poc a poc la criatura de la Míriam i el Toni va creixent a la panxa d'ella. Sembla que tot el que li passarà no serà dolent del tot.

I és el moment de tallar el pastís. Tot fet de maduixes i crema de maduixa, està coronat per una parella de ninots masculins que representen als nuvis.
El sopar acabarà després d'això amb el ball al que de mica en mica s'afegiran la resta de convidats, entre ells els Peris, que es fan un fart de ballar.

Mentre tot això passa, la Carolina és atesa pel Francisco i la Lola que es van oferir molt amablement.
Aquesta parella està també molt enamorada i es nota que entraran a la tardor amb felicitat. La veritat és que ja era hora.

I uns altres que també gaudeixen d'una segona lluna de mel són el Paco i la Cecília. D'estar com gos i gat ara no hi ha qui els separi.

Sempre es diu que d'un casament surt un altre. Això no serà ben bé el que passi. La Montse i el Sàhara ho tenien pensat des de fa temps però en unes setmanes ho faran realitat.
Ella de mica en mica es fa a la idea de la marxa del Narcís i nota com tot torna al seu lloc. Té l'esperança de no patir més i el més probable és que això sigui d'aquesta manera.

Una altra que no patirà serà la Núria amb el Dídac. Per fi ha trobat l'home que la sap fer feliç.

A Sant Andreu al llarg d'aquests anys ha passat de tot. I ara sembla que vindrà un llarg temps on tots viuran en pau, amb tranquil·litat i molt bona harmonia.

Tots, no. Perquè al dia següent del casament, quan la Cinta s'aixeca del llit, troba al Peris fred, immòbil, sense vida...

-CONTINUARÀ ... l'any que ve ????




Channing