.. Sona el telèfon de la pensió i contesta la Paquita:
- Pensió "Regina", digui'm?
- Hola mama! Com estàs?
- Nena!!! Quina alegria!! Estic molt bé, i tu?
- Estupendament però et trobo molt a faltar.
- I jo a tu. Des d'on truques?
- No ho encertaries mai!
- Des de l'hotel?
- No...!!! Des del meu despatx. L'Àngels té un altre al costat mateix del meu.
- Ei, quin nivell, eh!!??
- És maquíssim, petit, però molt maco. I té unes vistes... Ja faré fotos i te les enviaré. Saps? Ens anem a viure els quatre a un mateix pis. A l'Àngels li sembla una bona idea.
- I a mi també. Em quedo més tranquil·la sabent que no t'estaràs sola a París. I al David? L'has vist ja?
- Encara no hem pogut, però hem parlat. Aquesta tarda si no passa res, ens trobarem tots a la porta de Nôtre Damme.
- Quin lloc més maco heu escollit, no?
- Tu creus? No voldria que pensés res..., tot i que em moro de ganes per veure'l.
- I si pensa alguna cosa, millor. Si es deu morir de ganes per veure't.
- Com estan tots per Sant Andreu?
- Bé, tots bé. La Cinta es va quedar amb ganes d'acomiadar-se de tu.
- Li dones petons a tots, als Peris, a la Núria..., a l'Ivan... Li dius que penso cada dia en ell.
- No t'amoïnis per res. Estic segura que ell també pensa en tu.
- I tu mama? De debò que estàs bé?
- Sí, preparant-me pel comiat de solter del Lluís. Et perdràs el casament. Serà tot un esdeveniment a Sant Andreu.
- M'hagués agradat anar-hi, però... I d'en Pol, mama? No has sabut res?
- No. És com si la terra se l'hagués empassat. Però cops més durs he rebut i m'he sabut refer.
- Mama, t'estimo molt!
- I jo a tu, nena. Truca'm més sovint si pots, d'acord?
- Ho intentaré. Ara t'he de deixar. Un petó!!
- Un altre molt fort per a tu!
- Com diuen aquí..., au revoir!
- Adéu Marta...
Totes dues pengen els telèfons.

L'Àngels entra al despatx de la Marta.
- Ja podem marxar, si vols.
- Encara tinc una mica de feina -diu la Marta.
- Et trobes bé? Et noto una mica moixa.
- Estic bé. Acabo de parlar amb la meva mare i m'ha vingut una mica de nostàlgia.
- És normal. Però ja veuràs com de mica en mica t'hi trobaràs millor. Va, anem. Necessites fer-te amiga d'aquesta ciutat.
- I la reunió?
- La fem demà. Ara visitarem París -diu l'Àngels somrient -. Vaig a trucar a la Neus i al Narcís perquè ens acompanyin.
Marta ho deixa tot i surt amb l'Àngels no sense que abans s'abracin.

Totes dues arriben en taxi a l'hotel on de moment s'allotgen. A la porta les esperen el Narcís i la Neus. Pugen i tots quatre marxen a recórrer en taxi París.
De tant en tant, l'Àngels li demana al conductor que s'aturi per anar caminant. Així, agafen diversos taxis i algun cop el metro.
La Neus mentrestant, intenta ensenyar-li francès al Narcís.
Tots quatre aprofiten per fer-se fotos, riure, passejar i gaudir del temps. Finalment, decideixen dinar fora i al sortir del restaurant posen rumb cap a Nôtre Damme. El taxi els deixa molt a prop i baixen. Tots admiren l'edificació però en especial la Marta que busca amb la mirada a algú..., i no triga molt a trobar-lo.
- David! -crida ella.
Els altres es queden endarrerits. David es gira i al veure-la corre cap a ella i els dos es troben abraçant-se molt fort i tot seguit, fent-se un llarg petó. En aquest moment, repiquen les campanes de Nôtre Damme.
Després de la trobada, David es dóna presa per anar a saludar als altres. Un altre encontre molt emotiu és amb el Narcís. Malgrat les diferències que van tenir al passat, ara s'estimaven molt.

Al tornar a l'hotel, el Narcís truca a la seva mare:
- Narcís!
- Hola, mama... Com estàs?
- Molt bé. I vosaltres?
- També, fill. L'Ivan va fent, i l'Isaac pregunta per tu.
- El trobo a faltar, i a vosaltres també.
- Segur que estàs bé?
- Sí. La Neus m'està ensenyant l'idioma i avui hem anat tots junts a veure al David. L'hem vist a les portes d'una església molt gran y molt xula...
- Qui anava amb la Neus i tu?
- L'Àngels i la Marta. Tenien moltes ganes de veure's.
- Qui?
- La Marta i el David. T'estimo molt, mama.
- I jo a tu fill.
- Li dones records al Sàhara i a tots, i molts petons per a tu.
- Ho faré de part teva. Cuida't molt eh fill?
- Sí mama... He de penjar... Déu!

I mentre tot això passa a París, la Paquita rep a la pensió una carta dirigida a ella i enviada pel Pol...

-CONTINUARÀ DEMÀ...-





Channing