.. Paquita Miralles. Des que ha arribat de comprar-se el vestit que portarà al casament del Lluís i d'ajudar-lo a escollir els anells, no pot fer res més que mirar una carta que ha rebut i que li envia el Pol.
Feia dies que no sabia d'ell i ja se n'havia fet a la idea que no tornaria a saber d'ell. I si encara no ha obert la carta és perquè no sap què fer. Si l'estripés continuaria amb la seva vida sense més i l'acabaria oblidant. Però si la llegís... podria dir alguna cosa que canviés l'opinió que té d'ell?
- El millor que puc fer és llegir-la, sortir de dubtes i engegar-lo a pastar fang digui al que digui -es diu a sí mateixa.
La Paquita estripa el sobre i treu un paper escrit a ordinador on posa:

"Hola.
Si estàs llegint aquesta carta suposo que serà perquè fa dos dies que he mort. Porto molt de temps malalt i sabia que tard o d'hora això em passaria. No sé si he patit, no sé si ha estat ràpid. Aquesta carta porta escrita molt de temps i l'envia realment el meu advocat per ordre expressa meva. La raó per la que vull enviar-te aquesta carta és explicar-te un secret que he portat en silenci molt de temps i que no he estat capaç d'explicar a cap dona amb les que he estat a la cara. Totes elles estan llegint aquesta mateixa confessió. Pateixo una hepatitis molt greu que es contagia a través del contacte sexual. No sé si abans de morir m'hauré penedit de fer el que he estat fent tot aquest temps. Confesso la meva intencionalitat de encomanar la malaltia i és per això que t'hauries de fer unes anàlisis per saber si vaig tenir èxit o no. No puc dir res més. Només, adéu..., i sort!
Pol."

- Serà fill de puta!
De sobte, després de llegir això, un cúmul de ràbia i impotència embarga el cos de la Paquita.

El primer que fa és estripar la carta i després aixecar-se i bolcar la taula on estava. La Remei surt de la cuina i pregunta sobre el que ha passat, però la Paquita no respon i marxa de la pensió.
Surt al carrer sense rumb, pensant i donant-li voltes al cap. Un munt d'imatges i records passen per la seva ment. I tot això barrejat amb una mateixa pregunta que es repeteix incessantment... Per què jo?
El pitjor per ella era no tenir a la Marta al seu costat. Es sentia sola i absolutament desesperada però sabia que no podia fer una altra cosa. Havia d'anar a fer-se les anàlisis i sortir de dubtes.

I així, mig marejada, va arribar al ambulatori on es va trobar a la Carme:
- Paquita, què tens? Et trobes bé?
- Necessito que m'ajudis, si us plau.
- Sí, sí, és clar. Passa a la meva consulta.
Paquita li va explicar el problema i la Carme va fer el que havia de fer. Ara només calia esperar als resultats.

La Ruth ja estava farta de viure al camp com la dona de Pere, el pagès. Encara recordava els dies d'esplendor que va viure amb el Jordi però quan ho va perdre tot, només li va quedar la sortida d'anar-se'n amb el Pere, aleshores conegut com el graller, que la deixà embarassada d'una criatura.

Però aquesta va morir al mateix dia que va donar a llum. Mort sobtada, van dir els metges. I ja després d'aquella experiència, mai es va tornar a quedar en estat.

Des de llavors, tot ha estat molt complicat en la vida d'aquest matrimoni fins que va decidir ella marxar, deixant-li al Pere només que una carta on li demanava que no l'anés a buscar.
Però ell no ha fet cas de l'escrit i setmanes després es presenta a l'únic lloc on té la seguretat que la seva esposa hi és: a Sant Andreu.

El que Pere desconeix és la vida que ha portada aquí: ha muntat un negoci fraudulent, a enganyat al Ivan, i ha intentat fugir del país després de donar-li una empenta al seu soci el que va provocar que un cotxe l'atropellés.
Canviaria el pensament del Pere respecte a la Ruth si conegués tot això? No, perquè per alguna estranya raó que tindria la seva explicació molts anys enrere, ell n'estava enamorat d'aquella noia.
El problema que se li presentava al Pere era..., on coi s'havia fotut la seva esposa?

Doncs la seva esposa ha estat amagada durant unes setmanes a un hostal de Barcelona a l'espera de poder treure els diners del compte corrent que ella havia obert sense que l'Ivan ho sabés.
Però en realitat, no es podia treure del cap què li hauria passat a l'Ivan a l'aeroport el dia que el va empènyer. Uns minuts després, va fugir corrents i ni tan sols va ser capaç d'agafar un avió i anar-se'n.
Però quan va passar el temps i ja s'havia plantejat marxar-se i deixar-ho tot enrere, descobreix que al compte corrent aquell... no hi havia res.

Ruth, furiosa, va decidir que l'únic que podia fer era enfrontar-se amb la persona que podia donar-li alguna mena d'explicació. I va anar a buscar a l'Ivan.
El va estar esperant a una cantonada del carrer on viu la Montse durant uns dies.
Fins i tot va anar al seu pis. Encara conservava les claus que ell li va donar perquè entrés quan ella volgués a "treballar" amb l'ordinador. Però res. Cap rastre d'ell.

Un dia, però, va tenir sort, i el va veure sortir del pis de la Montse acompanyat per un nen petit i un altre home. Els va seguir fins a un parc i va ser en aquell moment quan es va adonar que l'Ivan havia perdut la vista.
Al principi es va sentir culpable d'haver-li causat aquesta ceguesa però després va pensar que ell l'havia furtat els diners del seu compte. I el pitjor de tot és que no podia venjar-se com ella desitjava perquè l'Ivan havia de donar-li explicacions.

Però la sort mai ha estat de part de la Ruth. I un dia mentre tornava a fer guàrdia en una cantonada del carrer on viu la Montse, la Ruth es va endur una desagradable sorpresa:
- Vaja, per fi et trobo, i a més en una cantonada. No estaràs treballant, oi?
- Pere...!
Sí, la sort li havia girat l'esquena a la Ruth, però s'havia posat de part del Pere que per pura casualitat va trobar el que havia anat a buscar a Sant Andreu.
I malgrat que li va costar, finalment, se la va endur un altre cop a la llar que ella havia abandonat.
La Ruth, però, tornava a la seva presó particular.

-CONTINUARÀ I ACABARÀ DEMÀ...-




Channing