.. La porta es tanca al pis de la Clara i la Carme mentre elles esmorzen:
- Aquest té poca pinta de voler marxar-se d'aquest pis.
- I què vols que hi faci, Clara? El faig fora? -diu la Carme.
- T'hauries de replantejar la relació amb ell. Tinc la sensació que ja no són les coses com abans.
- Tens raó. Mentre ell estava amb la Consol tot semblava més emocionant, més trepidant, arriscat. Però ara, ens estem estancant en una absurda monotonia de la que sembla que ell no vol sortir.
- Doncs parla amb ell. És que no entenc per què no ho fas...
- Canviem de tema perquè aquest em sembla que no té solució. Què et va semblar el Dídac?
- A mi? Molt bé, un noi intel·ligent, elegant, guapíssim...!
- Això ja t'ho semblava quan el vas veure a la discoteca.
- Però sense la barra tapant-li mig cos, canvia..., i molt!! -diu la Clara rient.
- El que està clar és que la Núria tonta no ha sortit.
La porta s'obre:
- Parlant de la reïna de Roma... -diu la Carme.
- Ei, bon dia...
- Si no vols que et clavem la bronca per arribar a aquestes hores, ja pots estar explicant, com va anar ahir amb el Dídac -diu la Clara mossegant una torrada.
Núria deixa les seves coses i seu amb elles:
- Doncs tot va anar molt bé... És amable, educat, sensible..., una mena de metrosexual d'aquests però no està tan obsessionat per la seva imatge com podria aparentar. Vam xerrar molt d'ell, de mi, del que esperem a la vida, del que ens interessa...
- Sembla un bon noi -diu la Carme.
- I si ho sembla, perquè estàs tan desanimada, Núria? -pregunta la Clara.
- No ho sé... Per una part tot és perfecte, però té un punt misteriós que no sé. No vol parlar de la seva família, amb això és molt reservat. I em va portar a casa seva que menuda casa! Té un pis que ni als meus somnis l'hagués imaginada igual... Tots els detalls, una decoració perfecta..., que dius, un cambrer com s'ho pot pagar? O el cotxe que porta...
- Potser és ric -diu la Clara.
- Sí, el típic nen de papà que malgrat tenir-ho tot, renega de la seva família -apunta la Carme.
- O potser és gigoló... -diu la Clara rient.
- Doncs aquesta possibilitat se m'ha passat pel cap -explica la Núria -. Perquè aquest matí ha rebut una trucada i ha hagut de marxar. I jo tampoc vull ficar-m'hi als seus assumptes perquè trobo que és massa aviat i no voldria fer malbé una relació que no sé si ho és encara.
- Temps al temps, Núria -diu la Clara.
- Tu sigues pacient i gaudeix del moment...
- Aquesta nit ens veurem al Locomotion, per si voleu venir.
- Jo m'apunto. L'altra vegada m'ho vaig passar bé. Li diré a la Paquita que he quedat ara amb ella.

A Cal Peris, el Santiago està prenent-se un cafè a la barra mentre xerra amb el mestre:
- Això que li ha passat a la Lola és molt fort. Ara, fa no res, arribava d'anular la seva targeta de crèdit. Ella es pensa que l'han robat uns 500 euros.
- S'ha d'anar molt en compte amb tot això de l'internet. Perquè després passa el que passa i què pots fer?
- Així s'ha trobat la Lola.
- I tu què? Com vas amb la Pilar?
- Doncs continuo amb la meva filla i el Rai. La Pilar continua tenint a casa a la noia aquella. La Roser ara passa més temps amb el seu nóvio, i el Ramon no vol saber res de res.
- Paciència. Ja li passarà.
- El que més greu en sap és que ni tan sols ha vingut a parlar amb mi.
La cara del Peris es torna agra i seriosa quan veu entrar al Gus:
- Què vols tu ara? Desparo alguna taula per si vols pujar a fer el numeret?
- Ho sento molt, Peris -diu penedit-. He vingut per disculpar-me. De fet, estic intentant disculpar-me amb tothom. No sé què em va passar, vaig perdre els papers.
- Els papers i tot! Quina imatge, per l'amor de Déu..., i amb les criatures davant!
- Ja ho sé, per això et demano que em disculpis. Hem sap molt de greu. A més, la Mar no em parla o sigui que amb això ja tinc suficient càstig.
- Anda, anda... tira. Va. Carallot! Però la propera vegada que estiguis al meu bar i et vegi beure... et foto fora d'un cop de peu, m'has entès?
- Sí, estic totalment d'acord. Ah, Peris, una altra cosa... Em sembla que em vaig deixar els meus calçotets aquí...
El Santiago intenta aguantar el riure. El Peris mira al seu voltant i després sota la barra. Els treu ficats en una borsa transparent de plàstic, agafada amb dos dits.
- Té! I pobre de tu que te'ls tornis a deixar aquí.
- Gràcies Peris. Et prometo que no tornarà a passar. Adéu...
Quan el músic marxa, el Peris i el Santiago comencen a riure sense parar.

Va passant el dia a Sant Andreu i la Paquita i la Clara seuen en una terrassa a prendre alguna fresca. Totes dues demanen orxata.
- De tant en tant, sempre està bé deixar-se els diners en les botigues -diu la Paquita.
- És una manera de relaxar-se.
- Ai, Clara. No saps la falta que em feia. Després dels mesos que he passat, sembla que tot torna a ser normal al meu voltant. Si no hagués estat per la mort de la Xesca..., m'ha afectat molt.
- Però això també ho superaràs.
- Ho sé. La pell cada cop es fa més gruixuda i et vas convertint en una persona a la que cada cop li afecten menys les desgràcies que va rebent.
- Dona, ho dius d'una manera que...
- És com ho veig. Però sé que tard o d'hora, després de totes aquestes penúries arriba el bon temps. Mira sinó a la Montse. Ha recuperat al seu fill i es pensa casar un altre cop. I amb el Sàhara... Qui m'hauria dit a mi que em podria alegrar per una cosa així.

- Tu com sempre, tira endavant. Ets una de les dones més fortes que he conegut mai. Hauríem de celebrar que som amigues, no creus?
- Igual no seria una mala idea -diu la Paquita rient -. I segur que ja tens alguna cosa pensada.
- La Núria m'ha dit que aquesta nit anava al Locomotion i havia pensat que nosaltres també. I celebrem que ja no ens passarà cap cosa dolenta en molt de temps!
- De fet, no sé si t'ho havia dit, vaig conèixer al noi aquell de la disco, al que es va fixar en mi. Tinc la seva targeta.
- No, no me n'havies dit res! I el penses trucar?
- M'ho estic rumiant. Va conèixer també a la Xesca i tot i que no li vaig dir, suposo que sap que em van violar.
- Veus? Una altra bona notícia... Un jove guapot t'està esperant i tu sense fer res...
La Paquita comença a riure
- El mateix et podria dir a tu..., i el teu és mosso... No entenc què li trobes de dolent al Sergi.
- A vegades jo mateixa m'ho pregunto també.
- Ai, Clara, que em sembla que per més que ens agrada estar soles al final no podem viure sense cap home al costat...
- Pot ser tens raó... Llavors, aquesta nit, vindràs? Trucaràs al teu admirador?
- Ja veurem... -diu somrient.

A la nit, Núria, Clara i Paquita es presenten a la Locomotion. El Dídac les veu entrar a la carpa on ell està treballant i li diu al Pol que està mirant a totes les dones.
- Ei, mira qui ha vingut?
- Quina sorpresa... -diu el Pol -. Dídac, prepara'm alguna cosa per veure. Ràpid!
El Dídac es tot el ràpid que pot ser i prepara 3 combinats. En Pol només agafa dos i s'acosta a elles abans que arribin a la barra.
- Molt bona nit, senyores, i benvingudes al paradís...
- Què amable...
- Una copa per tu, una altra per tu -diu ell donant-li la beguda a la Paquita i a la Clara -. La teva copa t'espera a la barra, amb cambrer inclós...
- Gràcies! -diu la Núria rient i apropant-se cap a on és el Dídac.
- No em fas un petó? -li diu ell.
- I tant... Serà un plaer.
Mentre, el Pol comença a ballar amb la Clara i la Paquita.

Una estona més tard, la Clara marxa fent companyia a la Núria. Paquita la mira desesperada al deixar-la a soles amb el Pol.
- Me n'alegro que hagis vingut. Et convé distreure't. Però pensava que em trucaries, una llàstima.
- Igual t'hagués trucat però tampoc m'atrevia.
- Ho entenc. No facis res que no et vingui de gust. A vegades és millor així, trobar-nos casualment.

A la barra, Clara parla amb la Núria i amb el Dídac mentre miren a la Paquita i al Pol:
- Se la veu bé a la Paquita, no trobes?
- Sí. Sembla que es diverteix.
- El Pol no és mal tio -diu el Dídac -. Només té un problema, i és que li agraden massa les dones. Té un concepte una mica especial del que és una relació.
- Tu creus que podria fer patir a la Paquita? Ella no està per passar cap tràngol més.
- Ho sé. I tampoc sé què dir. El Pol potser molt persuasiu, de fet, té molt d'èxit.
- Tu creus que està interessat per la Paquita de veritat?
- No ho sé. Però se'ls veu bé junts, em sembla a mi.
Clara beu de la seva copa sense deixar de mirar-los.

Més tard, la Núria, la Paquita i la Clara decideixen plegar. S'acomiaden del Pol i el Dídac. Mentre s'allunyen, Clara li comenta a la Paquita:
- Segur que no et volies quedar amb ell?
- Segur. Una de les coses que hem parlat és que temps és el que més necessito. No estic jo per cap embolic, almenys ara... Però no el trobo desagradable, és maco i divertit... -diu somrient.
- Us he vist bé junts però sembla que és un casanova. Ves amb compte per si de cas...
- El que hagi de passar, passarà... Mentre, gaudirem el moment!
El Pol des de la barra i amb una copa a la mà, no li treu la mirada a la Paquita.

Com d'altres nits, quasi coincidint amb la sortida del sol, el Pol arriba a casa seva acompanyat d'una dona. Entren al seu pis, al saló:
- Vols prendre res?
- Només a tu... -diu ella obrint-se de cames al sofà.
Ell es descorda la camisa mentre veu com la dona es va traient roba.
- Segueix així mentre vaig a buscar els preservatius...
Pol somriu i ella continua la seva feina. Ell, a la seva habitació agafa uns quants condons i unes estisores. Amb molta cura, talla l'embolcall d'un i el treu...
- Vens ja...? -crida la dona.
- No trigo gens! -li contesta.
Desfà el condó. Agafa les estisores i de sobte, talla la punta al preservatiu... Pol mira cap a la porta del seu dormitori per assegurar-se que la dona no l'ha vist. Enrotlla el condó i el fica en l'embolcall. No queda com abans però tampoc es nota gaire... Agafa uns quants més i entrà al saló.
- Ja sóc aquí.
Pol apaga les llums del saló i es queden quasi a les fosques. Deixa els condons a la tauleta i es despulla... Es tira a sobre de la dona i entre petons, carícies i llepades, no li treu l'ull al condó que farà servir, el que ha manipulat.

-CONTINUARÀ DILLUNS...-






Channing