.. Gus acompanyava a Mar pel carrer camí de la perruqueria:
- Recorda't que aquesta tarda estem convidats al berenar que la Montse i el Sàhara han muntat per celebrar la tornada del nen... -diu ella.
- Sí..., i tu no oblidis comprar-li alguna cosa. Ja saps que els regals no son el meu fort.
- Al migdia m'escaparé de la feina una estoneta per anar-hi -replica Mar.
- Suposo que ara que ha tornat la Montse, ja ens podrem anar de vacances, no?
- Sí. Però ja ens esperem dos dies. Total, des de l'1 d'agost té tancat el negoci. Vols que aprofitem per anar al càmping naturista?
- Un altra vegada amb això, Mar?? Quina obsessió que tens, eh?
- Obsessió cap. Només vull saber si ets capaç de fer-ho o no.
- Tota la culpa la té el carter aquell...
Mar comença a riure:
- De què rius ara?
- De res, em fa gràcia les excuses que poses... Què tindrà a veure el carter amb tot això?
- Molt!! O és que ja no recordes com va sortir aquesta tonteria del nudisme?
- Jo em quedo aquí un moment. El Marcel em volia veure per una cosa de feina. Espera'm al Peris que arribo de seguida.
- Com vostè ordeni, senyora.
Mar rient encara, li fa un petó i el Gus continua el seu camí.

Quan gira una cantonada, es troba, precisament, amb l'Eloi al que no deixa passar.
- Vaja, qui tenim aquí? Si és el nou "muscleman" de Sant Andreu...
- Què dius?
- Que no es pot anar treballant com tu ho fas..., que vas provocant a les dones i després es rebel·len...
- Va tio, para ja i deixa'm passar. I ves en compte, perquè beure tan d'hora pot portar problemes.
- Sóc conscient de tot el que t'estic dient, imbècil! Què passa? Que no hi ha pebrots?
- Però què dius? Va, deixa'm passar! Tinc pressa.
L'Eloi passa i quan ho fa, per la seva esquena escolta un...
- Gilipolles!
Aleshores, l'Eloi es gira amb cara de mala hòstia:
- Tu t'ho has buscat!
- Pareu!! -crida algú.
Gus es gira i es troba darrere d'ell a la Ruth.
- Es pot saber què esteu fent?
- Ja havia sentit que rondaves per aquí, però no m'ho podia creure -diu el Gus -. Que vens, a defensar al gallina aquest?
- He sentit com us cridàveu... No el conec de res, tot i que la teva cara em resulta familiar...
- A mi la teva no -diu l'Eloi -. I la sort que hagi aparegut aquesta dona l'has tingut tu, malalt de merda. I si em tornes a veure, passa de mi, d'acord? No tinc temps per perdre'l amb algú com tu.
L'Eloi agafa les seves coses i continua la seva feina.
- Això, fuig..., que és el que fan els covards...
- Te n'adones del comportament que mostres?
- Ara vens tu a parlar-me de maneres de comportar-se? Aquesta sí que és bona.
- Hauria d'haver deixat que et donés un bon cop de puny.
- Què has vingut a fer a Sant Andreu?
- I a tu què t'importa? Imbècil...
Ruth continua el seu camí i el Gus el seu.

Ella, gira la cantonada quan poc després, pel darrere una veu li dóna les gràcies. Ella es dóna mitja volta:
- Ah, ets tu... -diu referint-se a l'Eloi.
- Sí. Perdona si abans he estat una mica brusc. Aquell tio m'estava posant dels nervis. No sé quina mania li ha agafat amb mi.
- No el prenguis seriosament. Ell no respecta tampoc a ningú.
- Si no haguessis aparegut, probablement hagués fet alguna bestiesa jugant-me la feina. O sigui que gràcies...
- De res... El cas és que la teva cara em resulta familiar...
- Bé, podria ser que haguessis vist al meu germà bessó. M'han dit que treballa a una discoteca...
- Sí podria ser, jo també hi treballo. M'hi fixaré demà. Doncs res, fins un altra.
- Molt de gust... -diu l'Eloi somrient.
Ruth es treu les ulleres de sol i el repassa amb la mirada de dalt a baix:
- El gust... ja podria ser mutu... Adéu -diu ella amb picardia.

Lola arriba a un caixer automàtic i fica la seva llibreta d'estalvis. Marca la seva clau d'identificació i prem l'opció d'actualitzar la seva llibreta. Quan el procés acaba, la treu i veu que tot és normal. Decideix entrar a la sucursal bancària i preguntar a algú pel problema que va tenir amb una factura no cobrada:
- Hola, bon dia. L'altre dia se'm va informar que m'havien tornat una factura perquè no havia pogut ser cobrada, però ara, a la llibreta m'apareix com que la factura a la que jo em pensava que es referia, està cobrada. No entenc llavors per què vaig rebre aquell mail.
- M'ho deixa veure? -diu la noia de la caixa-. Sí, efectivament, tot està en ordre. I com diu que es va assabentar?
- Vaig rebre un correu electrònic on s'explicava que el banc no havia pogut cobrar una factura per algun problema amb la targeta de crèdit.
- Li demanaven dades personals?
- Sí. Però vaig pensar que era normal. I a mi m'interessava solucionar el problema el més aviat possible.
- Aquesta entitat no té costum d'avisar per correu electrònic als seus clients de possibles problemes en el pagament d'alguna cosa. El correu que vostè esmena no ha de ser nostre.
- I llavors de qui és?
- Si el conserva ens ho pot imprimir i portar. Podria tractar-se d'alguna mena d'estafa a través d'internet.
- I què puc fer?
- M'ha dit que li demanaven dades de la seva targeta de crèdit, oi?
- Sí.
- La té? Podríem comprovar el crèdit que li queda i comprovar si tot està en ordre.

Lola, ràpidament, treu la seva targeta de crèdit i li dóna a l'empleada bancària.
- No té crèdit, senyora.
- Això no pot ser..., si havia diners encara...
- Doncs pel que sembla, actualment no. Si intentés fer alguna compra, el pagament seria refusat. Tingui -diu la noia tornant-li la targeta -. Li recomano que l'anul·li. Pot haver estat víctima d'uns estafadors cibernàutics.
La cara de la Lola és tot un poema.

A la tarda, el berenar a Cal Peris és molt animat. Està ple de gent, d'amics i coneguts de la Montse que volen veure a l'Isaac. La cara de felicitat de la perruquera és indescriptible, i al seu costat el Sàhara, també pletòric. Pràcticament, tothom hi és present. Marcel s'acosta a la Laura que està amb el Xavi:
- Ei Marcel, què tal? -diu ella molt animada.
- Molt bé... Laura, t'he de dir una cosa respecte al programa del Queco Novell.
- Ja has pogut parlar amb algú? Estic desitjant que comencin les reunions per preparar el programa.
- Sobre això et volia comentar una cosa. He parlat amb la cadena que havia aprovat el projecte per fer el programa del Novell, però malauradament, han decidit suspendre la seva emissió..., almenys pel moment.
- Com dius?? No faran el programa? No treballaré a una tele més gran??
- Em temo que no. Almenys de moment. Suposo que si el programa el tornessin a fer, et trucarien...
- Però com podem fer això, Marcel??
- La televisió és així. Ho sento, Laura.
- I mentrestant que faig? Continuo al Clip?
- No ho crec..., almenys no com a presentadora. Aquest matí, la Mar ha firmat el seu nou contracte: ara serà ella qui el presenti.
- La mare que em va parir... -diu ella sorpresa.

En un racó es troben la Núria i el Dídac que observen com juguen l'Isaac i la Desi:
- Son tan adorables... -diu ell.
- Qui? L'Isaac i la Desi?
- Sí..., bé, els fills en general. M'encanten les criatures. Algun dia espero tenir fills, dos o tres.
- I jo. Tinc ganes de fer avia a la meva mare.
- Per cert, és encantadora -diu ell mirant a la Clara que està asseguda a prop de la Montse.
- No estava segura si voldries venir, precisament perquè la meva família hi seria.
- No tinc cap problema en conèixer-los. Núria, t'ho dic de debò, feia temps que no tenia aquests sentiments cap a una dona. Estic molt a gust amb tu... I lamento profundament que passés el de l'altre dia. No era la meva intenció deixar-te plantada, però em va sorgir un assumpte de feina i...
- Tranquil, és normal. Saps, jo també estic molt bé amb tu. Tinc ganes conèixer-te una mica més i saber més coses de tu... A vegades, sembles transparent com l'aigua i d'altres misteriós.
- Si vols, podem anar a casa meva després...
Núria afirma amb el cap i Dídac s'apropa a ella per fer-li un petó llarg i càlid.

En aquell moment, passa per davant del Peris la Ruth que els veu:
- Serà filla de puta...? O potser no és ell...?
Ruth deixa d'observar-los i agafa el seu mòbil:
- Estic fora. T'espero a la replaceta -diu segons després.

El Sàhara s'aixeca amb una copa de cava i crida l'atenció de tothom:
- Ara voldria fer un brindis: per l'Isaac, perquè per fi tornar a ser on devia. I per la Montse, de la que molt aviat seré el seu marit. T'estimo.
Tots acullen la notícia amb moltíssima alegria, i el petó que el Sàhara i la Montse es fan, és recompensat amb un fort aplaudiment.

L'Ivan surt del bar mentre que el Gus, una mica begut, s'acosta al Dídac:
- Mira qui tenim aquí... Si és el "muscleman" d'aquest matí.
- Qui és aquests?
- Un amic que ha begut una mica -diu la Núria -. Gus, què fas?
- Res, que aquest es creu que té el millor cos del món, va sempre lluint-lo i presumint d'ell. Però jo li demostraré que també el tinc i que no em fa res que tots me'l vegin.
Gus puja damunt una taula:
- Mar! Mar! Amor meu... -diu mentre es treu la roba -. Vull que comprovis que no em fa res despullar-me davant de tothom... Mar!
- Gus! Baixa immediatament d'aquesta taula!! -crida el Peris
- Té Peris... -aguanta-me'ls.
L'Isaac i la Desi es riuen al veure al Gus, i mentre el Peris intenta baixar-lo, aquest li cauen damunt del cap els calçotets del músic.
Mar entra en aquest moment al Peris amb el regal per l'Isaac i es queda atònita veient aquest espectacle.

A la replaceta, l'Ivan es reuneix amb la Ruth:
- Què vols? No veus que estic de celebració?
- No t'he vist en tot el dia, i ahir a la tarda tampoc.
- Normal. Però digues, què ha passat?
- He estat transferint diners, no massa, de mica en mica. No sabia que podia haver-hi tanta gent estúpida que es cregués el que un correu electrònic pot dir.
- I? Quan portem?
- De moment poc, haurem de continuar uns dies més.
- Recorda: si agafem massa ens poden enxampar.
- Tranquil. Quan tots dos tinguem el suficient, tanquem la paradeta. I mentrestant, perquè no anem a casa teva i repetim la sessió de l'altre dia?
- No diguis bestieses. Estic amb la meva família. Ja ens veurem demà.
Ivan marxa i ella diu en veu baixa quan es queda sola:
- Què innocent és si es pensa que em conformaré amb poc. Ho vull tot i tu et quedaràs sense res.

-CONTINUARÀ DEMÀ...-




Channing