.. El Santiago està a la parada del mercat, amb la Roser:
- A vegades no entenc a la Pilar. Com pot embolicar-se tant en assumptes que no fan més que donar-li mals de cap?
- La meva germana sempre ha sigut així. Jo he intentat cada cop que ha passat, treure-li la idea del cap, però ja saps com és.
- S'ha passat tot el cap de setmana a l'hospital, amb la Rosa aquella.
- Té massa bon cor la meva germana... Jo, com ara només estic pel Jaume, no sabia res de tot això. Però ja t'aviso, Santiago: parla amb la Pilar que és capaç de dur-la al pis per estar per ella.
- Això també ho havia pensat jo. La pobre està amoïnadissima per aquesta noia. Com que només feia que dir que no volia quedar-se amb la criatura..., tots son problemes innecessaris.
- El que hauria de fer és tornar a la parada i donar-me'n un cop de mà, que jo tota sola no puc.
- Parlaré amb ella. Ara, més tard, aniré a l'hospital. Vaig a seguir fent la ronda. Adéu, Roser.
- Déu...

Mentrestant, a la parada de la Lola, es trobaven la Cecília i la Mar:
- Doncs ara resulta que el Paco li donarà lliçons de seducció -diu la Cecília rient.
- Ei, no rigueu..., jo ho trobo força interessant -diu la Mar.
- Nena, s'ha ajuntat la fam amb les ganes de menjar.
- Potser el Paco anima una mica al Francisco i acaba l'estiu amb una dona ben maca al costat.
- Això que ho digui la Isabeleta que creu en els miracles... Per cert, Lola, què fa amb l'ordinador?
- Mira, es passa quasi tot el matí enganxada. Si al final haurà estat un error posar-ho aquí.
- Internet no fa més que donar problemes -diu la Cecília -. L'Alba també està enganxada a això.
- Jo només l'utilitzo per buscar informació -diu la Isabeleta -. És molt útil!
- Mira-la, si estava amb l'orella parada! No deixa passar ni una! -diu la Lola rient.
- Però és cert que és molt útil internet -diu Mar -. Jo vaig trobar un càmping bonissim a la costa brava per anar aquesta cap de setmana amb el Gus.
- I com us ho vau passar?
- Doncs Cecília, creu-me si et dic que no vam ni arribar a entrar...
- I això per què? -diu la Lola.
- Diguem que la sorpresa que li volia donar no li va agradar... És més fantasma!! És fa el xulo davant de la gent i després a la hora de la veritat es fa enrere. En fi, coses d'homes. Vaig passant. Fins aviat, gràcies!
La Lola i la Cecília es queden rient.

A Cal Peris, en la taula de fora, estan prenent alguna cosa, la Marta i la Núria que xerra a la mateixa vegada que envia un missatge:
- Quedaràs avui amb el Dídac?
- No, té feina... No sé quina, perquè entre setmana no obre la discoteca, però això diu. Demà ens veurem. No va poder quedar en tot el cap de setmana, però vam xerrar molt per mòbil.
- No guanyaràs pel saldo -diu Marta somrient.
- La veritat és que no m'importa. M'agrada molt, em sento còmoda, a gust amb ell, no sé... És totalment diferent al Marcel o a d'altres.
- Però viu massa bé per ser cambrer.
- Sí, això és el que penso. I no sé si tinc dret a preguntar-li. Només ens hem vist un parell de cops.
- Quant menys sàpigues, millor. Ah, i aprofita quan el vegis per dir-li això del seu amic Pol..., que la meva mare es va quedar impactada al veure'l al tanatori.
- Dóna, va ser casual. Jo li diré de totes maneres. Però el que hauria de fer la Paquita és llençar-se i veure què passa.
- No sé, no la veig massa convençuda.

Per davant del bar passa la Ruth i totes dues la veuen:
- Mira la puteta aquesta -diu la Núria. - És un miracle que s'hagi aixecat abans de les 11 del matí. On anirà amb tanta pressa?
- Vols que la seguim?
- Jo és que hauria d'anar al taller, tinc feina. Però segueix-la tu i ja m'ho dius.
- D'acord. Fins després.
Núria surt del Peris i comença a seguir a la Ruth.

A l'hospital, el Santiago fa companyia a la Pilar.
- Has estat amb ella?
- Sí, aquest matí, quan li han portat l'emorzar.
- I tu com estàs? Hauries d'anar a casa i descansar, portes aquí quasi tot el cap de setmana.
- No puc, la Rosa em necessita.
- T'aferres a unes obligacions que no et pertoquen, Pilar.
- Si vas a començar de nou amb la història aquesta de que m'he ficat on no em demanaven, ja pots marxar.
- Pilar, t'ho dic pel teu bé.
- Santiago, aquesta noia em necessita!! No te n'adones que volia abandonar el fill que espera?? Què hagués passat si l'hagués parit? No te n'adones que no el vol?
- Però és la seva decisió, Pilar. Qui ets tu per obligar-la a fer el contrari?
- L'he d'aconsellar. No pot abandonar al seu fill. No pot!! I si no estàs d'acord amb la meva manera de fer les coses, ja saps...
- Jo t'estimo, Pilar, però a vegades no t'entenc.
- Jo també t'estimo. Respecta'm com jo et respecto a tu, si us plau.
Santiago la mira i adonant-se que no la farà baixar del burro, s'aixeca i se'n va.

El Gus entra a la perruqueria per parlar amb la Mar però ella està amb el Marcel i la Mari:
- Només t'ho volia oferir jo, Mar -diu el Marcel -. Si decideixes acceptar presentar tu sola El Clip, passa't aquesta setmana pel meu despatx i firmes el contracte.
- D'acord, m'ho pensaré. Moltes gràcies, Marcel.
- De res..., ara marxo. Ja ens veiem al vespre -li diu a la Mari fent-li un petó.
- Déu! Vaig al magatzem -diu ella.

Mar es queda sola amb el Gus. S'apropa per donar-li un petó però ell la refusa:
- Què li has dit a la Cecília?
- Jo? De què?
- Del cap de setmana... L'he vista fa una estona i m'ha fet un comentari que...
- Amor, només he explicat que no vam poder anar al càmping, res més.
- Et penses que no sóc capaç de quedar-me en pilotes davant de gent?
- Jo no penso res. Em va sorprendre només. Però entenc que et pugui tallar la situació. No passa res.
- Et demostraré que no m'avergonyeixo de res. Algun dia, quan menys t'ho esperis, t'ho demostraré.
Dit això, Gus agafa la porta i surt:
- Gus, no m'has de demostrar res... -diu ella seguint-lo -. Gus!!

Núria veu entrar a la Ruth a un edifici, que és on té l'Ivan el seu pis. Aquest es troba parlant per telèfon:
- Narcís, avui no puc quedar... Si aquest vespre et truca la mama dient quan arriben, m'avises i ja quedem demà... De debò que avui no pot ser..., tinc feina.
Sona el timbre de la porta i l'Ivan obre:
- T'he de deixar, un petó germanet.
- Hola. Fem els darrers retocs?
- Sí. Passa al dormitori. L'ordinador i tot està muntat allí -diu seriós.
- No et penediràs. Guanyarem els diners suficients i plegarem. Tot sortirà bé, ja veuràs. Confia en mi...
Ivan la mira fixament i ella, somrient, entra al dormitori d'ell. Després es gira però ja no veu la foto de la Marta, ara en aquell espai només queda un buit.

-CONTINUARÀ DEMÀ...-




Channing