.. A La Fusteria estan, a part del Rai, el David, el Gus, el Paco, el Marcel i el Fede, aquests dos últims xerren de l'anada a Paris i del que s'aburrirà amb els horaris europeus. El Fede no se'n surt amb la corbata i el David primer, el Paco després i per fi el Marcel ho intenten sense èxit. Van comentant que la Blanca no es presentarà.
Llavors arriba tota mudada la Remei per a fer de padrina, ha d'anar a buscar a l'Alba, alerta amb la Tona li diu en Fede, i després a la Blanca.

La Blanca ha passat la nit al pis de la Núria i es disposen a esmorzar. Parlen, despectivament però parlen, del Fede.
Trucan a la porta són la Remei i l'Alba que porta el ram. La Blanca no vol ni ram ni vers i la nena hi està d'acord "- Jo tampoc em casaria amb un idiota com el meu pare". Malgrat la insistència de la Remei, les embaixaores acaben per marxar.

El Fede està neguitós passejant-se a les portes del Jutjat. Tots els amics fan posat d'aburrits. El Paco parla amb la jutgesa, va convencent-la de que s'esperi i li va tirant floretes.
Arriba la Jènnifer amb el taló sense fons del Paco, li costa, però el pare del nuvi guanya temps fins a l'endemà, sinó la noia anirà a la policia.
Qui arriba immedietament és la Remei amb l'Alba i el ram. La Blanca no vindrà.
El Fede no es resigna i diu que passen al pla B, el dels casaments desesperats i torna a recabar l'ajuda dels amics.

En missió de 'combat' es presenten el David i el Marcel a ca la Núria. S'han d'emportar a la Blanca com sigui. La noia, clar, es nega, però a l'últim se l'emporten tal com va, amb xandall.

La Cecília i la Roser a la farmàcia fan safreig amb el casament, quan passa la Blanca portada pels dos amics. La Ceci surt darrera disparada i la Roser tanca la farmàcia i també.

A La Fusteria tots estan esperant el resultat del "comando", la jutgesa i tot.
Fan la seva entrada Blanca, David, Marcel... Cecília i Roser. La núvia es planta al davant del nuvi i li venta una òstia. Segueix negant-se a desposar-se. "- Ara ets tu qui fuig, ara ets tu qui té por" diu el Fede "- Casem-nos, no passarà res, no em tiraré enrera" segueix.
La Blanca afluixa "- Aquí, ara?", "- Havia de ser un dia especial" diu. "- I no ho és prou?" diu el nuvi. L'última pega que hi posa és que no es casarà sense la seva mare... però tot està previst, el Paco fa un senyal i entra per la porta el Gus amb la mare de la núvia, que no sabia a que anava.
La jutgesa els fa un discurset pràctic i la Blanca l'últim intent de fugir, però el Fede l'agafa pel braç i la reté.

Per fi, per fi, tan l'un com l'altra diuen el "- Sí". Anells, ram pels aires que arreplega la Núria, petó, mirada del Marcel a la Núria amb el ram...

I cap a Cal Peris, que accedeix fins i tot a posar música.
"- Vaig a emborratxar-me" diu la Cecília, "- Jo també" la segueix la Roser.
Arriba el pare de la Blanca amb bitllets per a un creuer que surt l'endemà a primera hora.
El Xavi i l'Alba xerren/discuteixen. El Paco s'exclama de que li tocarà tornar a treballar mentre duri el creuer i, així que el Fede li dona les claus, truca per a convocar una timba. La resta tots ballen i són feliços, tret de la Núria i el Marcel, que se li acosta per a demanar-li les claus per a recollir coses, la Núria l'acompanyarà.

Al pis de la Núria, el Marcel es mira melancòlic el ram. La Núria mira de commoure'l amb fotos.
Li costa, eh? però marxa sense l'americana del Jordi que la Núria li ofereix.
Un cop fora plora arrepenjat a la porta. La Núria, dins, plora arrepenjada a la porta.

Al Paco no li està anant bé la partida, però bo i el que ha perdut, insisteix a continuar i segueixen repartint cartes.

La Núria apareix a la feina del Víctor i l'esbronca "- El Marcel se'n ha anat per culpa teva". El xicot s'alça i mira de calmar-la. "- Ets un fill de puta" diu ella. "- Relaxa't!" li fa ell agafant-la pels braços... Llavors ella fa el li surt de dins de dins, se'l morreja, el magreja, li treu la camisa, es treu la jaqueta...

La partida està que bufa, van pujant les apostes fins a haver-hi damunt la taula uns 10 milions de pessetes...o més... i les claus de La Fusteria, bé, de la meitat de La Fusteria aclareix el Paco.
Ensenyen les cartes. El Paco un repóquer d'assos. L'altre una escala de color reial.
"- Diga-li al teu fill que a partir d'ara té un nou soci".
El Paco queda desfet.

Relaxadets després de fer l'amor, que aquest cop sí que ha sigut això i no pas un polvo i prou, la Blanca i el Fede s'amanyeguen i enraonen.
El Fede confessa que es va fer la prova després de les galteres i que és estèril. La noia s'ho agafa bé.
Llavors ella és qui fa una confessió. L'adopció que havia iniciat l'ha tirat endavant, ha fet la sol·licitud a Etiòpia... abans de l'estiu tindran un fill. El Fede no s'ho pren gens bé, però dissimula.

Gòmix