.. L'Albert, després d'haver dit a la Blanca que allitar-se va ser una equivocació, decideix llogar un pis per tal de poder començar a fer "vida de casats" amb la Marta.
Això sí, seguint els consells del seu pare, de la seva infidelitat no en parla, no fos cas...

La Marta està molt amoïnada per la coincidència de dates del seu casament i el del David. La Laura també ho veu problemàtic i proposa una trobada entre les dues parelles per a poder arribar a un acord.
La "Cimera Boderil" acaba com la majoria de cimeres, sense que s'arribi a cap acord i amb els assistents tant o més enfadats que abans perquè ningú vol afluixar ni canviar els seus plantejaments: les dues parelles es volen casar a la tarda i celebrar el convit a La Fusteria. Només hi ha una solució que encara no han contemplat: fer un casament doble i pagar a mitges el convit. L'11 de juliol tindrà més focs d'artifici que la festa nacional francesa, ja ho veureu!

Qui ha corregut més que les núvies a trobar un vestit de casament ha sigut la Lourdes que descobreix el de sa germana en el vestuari que es fa servir en el rodatge de la pel.li on intervé l'Alba. Encarrega al Paco la noble missió de recuperar-lo oblidant qui és ell.
La Lourdes acaba tenint el vestit però... sense la pedreria que tant ansiejava. Un collaret fet amb les pedres del vestit és damunt la taula d'una timba clandestina en una aposta forta del Paco. No sabem quin és el resultat de la jugada però hem vist com el Gus, que ha acompanyat el Paco, s'ennuegava amb la beguda al veure les cartes. Clar que aquest ennuegament tant el pot produir un repoker d'asos com una parella de diamants. Aneu a saber!

La família Borràs sembla tenir la mala setmana, després del mal any, per a variar.
El Narcís que ja es veia pare del fill de l'Esperança, s'ha de fer a la idea que les "lleis de Mendel" són irrefutables i que un fill negre, com el fill que li presenta l'Esperança, és impossible d'aconseguir amb la seva nissaga. Amb tot, positiu fins a la medul·la, el Narcís li confessa a l'Ivan que l'Esperança sempre serà la seva nòvia perquè va ser la primera noia que va estimar.
Això fa que l'Ivan surti de la seva letargia i li confessi a la Marta que és l'única dona d'aquesta vida que ha estimat i estimarà (contra gustos no hi ha res escrit) i que és per això que no vol ser el seu padrí en el casament.

L'advocada no veu clar el desenllaç del judici i l'Ivan s'enfada amb ella i la vol despatxar.
La Montse, que encara no tenia prou maldecaps, ha d'assossegar el personal i portar l'Isaac a Urgències per febre.
No és estrany que l'endemà, sense haver pogut aclucar l'ull, li canti les quaranta a l'Eduard abans del judici i li digui tot allò que tenia al pap, lladre inclòs.
El judici ha de continuar dilluns i sembla que les declaracions d'un psicòleg a favor de l'Eduard ha posat les coses molt difícils per a la família Borràs.

La Clara ha de deixar de jugar a "La família feliç de la senyoreta Pepis" quan el Dani ve a buscar-la a Sant Andreu. Aquest noi es mereix un monument a la comprensió i la paciència perquè ha "tragat" molt més del que es podria considerar políticament correcte però... tot té un límit i la Clara ha trobat el del Dani. Li diu que l'estima i vol estar amb ell però que no es vol moure de Sant Andreu i vol estar al costat dels seus fills per sempre més.
El Dani no vol deixar tot el que ha muntat a Cardiff i li recorda el pacte que van fer abans de casar-se.
La Clara, amnèsica total, no està per la labor i el Dani se'n va cap a Cardiff sense dir ni adéu.

Això fot a la noia que va a eixugar les seves llàgrimes amb el Quim. Ell, per a sorpresa de tots, li diu que tota la culpa és seva però com que la Clara no li segueix la corda acaba oferint-li casa seva de forma indefinida tot i que la Clara pensa buscar feina i un pis on viure.

El Jordi s'adorm per les cantonades i no s'acaba d'habituar al seu nou horari de treball. La "Mati", la seva companya de feina, li tapa el retard però el continua tractant com si fos més curt que la cua d'un conill.

El Joel acaba acceptant el Max quan se n'adona que per sobre de qualsevol altra qüestió, el Max és el seu amic i li ho demostra a pesar del seu rebuig.

La Isabeleta i la Judit es desmelenen a la "disco" on van a parar després d'assistir a la representació d'un musical.
La Judit deixa amb la boca oberta al Gus i la Isabeleta fa emprenyar la Lola i el Rafa amb les seves arrambades al cubà. Recoi, què en dirà la congregació? I el congregant, continuarà amb un pa en cada ull?

Casablanca