.. Aquesta és la setmana dels despropòsits, sense cap mena de dubte. Totes les trames tenen un punt de confusió, de paraules o actes malinterpretats o d'intents no reeixits.
Bé, totes menys dues perquè l'Isaac tindrà l'alta la setmana que ve i la Marta accedeix a casar-se amb l'Albert quan ell li demana.
Però fins i tot aquestes, que en principi haurien de ser motiu de joia i alegria, porten una mena de pàtina -pel que pot arribar a passar- que no deixa lluir amb brillantor cap de les dues bones notícies.

Mireu sinó què li ha passat a la Rut que estava segura que amb la signatura del contracte que li va fer el Martí pagaria menys diners de la hipoteca de la casa. Ara resulta que no en podrà pagar ni cinc perquè rep una notificació notarial que l'obliga a pagar un dineral (l'import que resta de la hipoteca) en un brevíssim espai de temps si no vol que la casa passi a mans d'una empresa de nom anglès.
Allò que dius... volia pagar menys però no deixar de pagar per sempre, eh? ;-)
I la Lolita es queda amb el paper a la mà, sense el Martí que ha anat a Sevilla (sense perdre la "silla") i amb el Jordi que li fa notar el que ella ja ha endevinat amb unes paraules contundents: "Em sembla que aquest polvo t'haurà sortit una mica car".
I, després de recollir les darreres coses que el Peter Pan tenia a la casa, se'n va deixant en el cap de la Rut les darreres paraules que li va dir quan la va trobar al llit amb el Martí: "T'ho has carregat tot. Jo t'estimava". En passat, clar, per a que no hi hagi confusió possible.

Les germaníssimes, que esbraven la por que senten en contínues baralles mútues, segueixen els consells de la Judit que creu que el millor seria que el llogater deixés el pis de la Roser.
Tot i la voluntat que posa la noia quan parla amb l'Artur per mirar si pot rescindir el contracte de lloguer de bones a bones, no se'n surt.
L'Esperantista té molt clar quins són els seus drets i no deixarà el pis de cap de les maneres.

La Dora sembla haver abandonat, a la vegada, la idea de marxar de casa i la carta que va escriure justificant aquesta decisió.
L'Albert s'ha emparrat en que la seva família sigui una família feliç, encara que només sigui de façana.
La K, més realista i sincera, es nega a viure en una mentida contínua però el seu germà no fa altra cosa que tapar forats.
La Marta hi col.labora fent el paripén sense gaires ganes i la Dora i el Fabra segueixen la comèdia com poden.
I no content amb haver aconseguit un miratge de família perfecta, l'Albert --que només té aturador quan és l'hora de pencar de de bo-- vol aconseguir-ne un altre: muntar una família amb la Marta.
La noia s'ho pren a "catxondeo" quan el penques del seu novi li demana de casar-se amb ell però... sigui pels 20 poms de flors que li ha regalat, perquè els dos van vestits per a la cerimònia o perquè el cap de pensar se l'havia deixat a la pensió al matí... va i li acaba dient amb un somriure d'orella a orella (més capritxós que altra cosa) que sí.

Els dos malentesos més acusats els protagonitzen la Gemma i la Teresa.

La Gemma, que té un embaràs de "flor de té", eufòrica per la notícia del canvi de casa i el possible augment salarial de l'Emili, s'entesta a carretejar una enorme caixa de cartró buida per començar a empaquetar coses.

La investigadora privada li fa un seguit de fotos que donen l'excusa perfecta al Ramon per començar a moure els papers d'acomiadament de la treballadora.
I jo em pregunto... han confós la Gemma amb l'increïble Hulck???? Perquè amb embaràs o sense, a veure qui és el maco que tragina la caixa que portava la Gemma amb l'alegria i desimboltura que feia anar ella, si hagués estat plena???? En fi...

El malentès de la Teresa no és menys tràgic però sí més macabre, per dir-ho d'alguna manera. En el seu afany per localitzar l'Alfons a qui creu mort, repassa totes les esqueles dels diaris sense trobar-ne cap notícia. La Cari li dóna un cop de mà simbòlic passant-li les pàgines dels diaris, que ja sabem que la dona no ha fet prou classes d'alfabetització, encara.
Acaben sent una mica positives i rastregen la pista del Borja que anava a una escola a prop del parc. Així arriben a Sant Just i es planten davant del cotxe de la família però la Teresa, morta de por i de vergonya, no gosa aturar-los per preguntar per l'Alfons.
La Cari, més decidida, fa allò que no s'hauria de fer mai, pregunta a una veïna i clar...obté informació de segona mà, tan esbiaixada com vulguis. La veïna els diu que amb la família del Borja no hi viu cap senyor gran. Ella fa poc que viu a la zona però això ho pot assegurar.
I mentre la Teresa enterra el seu Alfons, el mort acomiada el seu fill, la seva nora i el seu net que l'han anat a veure a la residència on s'està. No em negareu que és un malentès ben "negre" aquest, eh?

Tan negre com el futur del Quim si no hi posa remei d'una vegada per totes.
El Max vol anar a passar les vacances de Setmana Santa a "Ses Illes" amb ell i xoquen amb la Clara que el volia tenir a Cardiff.
Com que qualsevol entrebanc serveix d'excusa a un alcohòlic per amorrar-se a la botella, el Quim s'hi torna a amorrar. Tot i que ara ho fa d'amagat dissimulant el "mam" en una capsa de suc.
L' Empar, que no para de fer el papallona per la seva vora, el descobreix i el Quim es queda sense paraules i sense cap excusa que mereixi la pena ser pronunciada.
Qualsevol addicció és perillosa pel que té de "recaiguda" i l'addició al "sexe amb una persona determinada" no escapa a aquests paràmetres.

La Laura està de conya amb el David, el Peris s'ho passa pipa amb el Xavier, la Cinta comença a fer-se la idea que la cosa és seriosa i fa el que pot per assimilar la nova situació.
Un panorama feliç si no fos perquè el Robert sap jugar les seves cartes i la Laura sembla no haver superat l'addicció que li té.
El David va a felicitar a la Marta a la festa que ella fa a la botiga i com que la Laura se n'assabenta pel Gus... s'enrabia pensant que el David li ho havia volgut amagar.
Ves quina tonteria, no? Doncs els grans drames acostumen a començar així, per una grandíssima tonteria. Més enfadada que una mona, truca al Robert per parlar del Xavier i així poder descarregar la seva mala llet.
Però el Robert és gat vell i sap quins botons ha de tocar per controlar la voluntat de la Laura. La xiqueta es resisteix als "encants" del seu "ex" tant com pot però... acaba accedint a fer una última copa a casa amb ell.
No sabem qui haurà guanyat el combat però sigui qui sigui, el sol fet d'haver anat a fer aquesta última copa portarà cua... i grossa!

Casablanca