.. El Narcís somnia: està dibuixant dofins i truquen a la porta. Quan va a obrir veu que és l'Eduard. Torna a tancar ràpidament i l'Eduard li demana que el deixi passar. El noi contesta que no perquè la seva mare no hi és i no ho voldria, ja que es vol endur a l'Isaac. Aleshores l'Eduard li explica que justament venia a dir-los que ha canviat d'idea i que el millor per a tots és que el nen es quedi amb ells, només els demana que l'hi deixin veure de tant en tant. Fins i tot ja li ho ha anat a dir al jutge. Llavors el Narcís el deixa passar, content. L'Eduard li demana que el perdoni i el noi diu que sí, que ja savia ell que no era tant dolent. Llavors el pare de l'Isaac contesta que potser és més dolent del que es pensa i treu una pistola... d'aigua i ruixa al Narcís, que riu.

Arriba l'Ivan i troba al seu germà despert i amb els llençols trets i mullats. El Narcís li diu que ha tingut un somni, però que no l'hi explica perquè si no no es complirà. Després reflexiona en veu alta que, segurament, si no l'explica tampoc no es farà realitat.
L'Ivan pensa que stà nerviós --feia temps que no es feia el riu al llit-- i li pregunta si està enfadat perquè es venen la lampisteria.
El Narcís es queixa que no li ho hagin dit, al capdevall la lampisteria està al seu nom i, a més, li fa por quedar-se sense feina. L'Ivan li demana perdò i el tranquil·litza.

La Paquita torna de l'hospital. La Regina ha tingut una angina de pit que ja ha superat, però se l'han quedada per fer-li més proves, Ara, el metge ja ha dit que a partir d'ara res d'emocions fortes, res de fumar i beure i, és clar, afageix la Paquita, res de pòquer, es posa massa nerviosa.
El Paco comenta que, coneixent-la, no farà res de tot això. També diu que la famosa partida era avui i, seguint els consells de la mestressa de la pensió truca al Belga per dir-li que la Regina ha estat a punt de morir.

A casa els Fabra totes les dones esmorzen a corre-cuita. La Dora té pressa perquè ha d'anar a signar l'atur i la Kristina apareix a la cuina amb una cara espantosa perquè només ha dormit tres hores, segons dóna a entendre als pares, perquè té un examen.
Just acaben de marxar elles, que el Vicenç s'adona que la seva filla s'ha deixat uns papers: "El Cor de la Ciutat".

Al Peris, el Gus està desanimat perquè la K no vol ni fer la prova pel musical. No creu que serveixi de res que la Núria li hagi donat les lletres perquè les llegeixi.
Per si fós poc, el Peris s'acosta per interessar-se per per la prova de la noia i explica content que, això del teatre és com una família: hi ha males estones, però és la salsa de la vida.
El Gus no sap com explicar-li la veritat.

El Quim parla per telèfon amb la Montse sobre la compra de la lampisteria. Quan penja el Narcís li diu que ja no seran socis, però que l'Ivan li ha dit que el deixarà anar a treballar igualment cada dia. Tot i això, ell pensa que potser s'estimarà més agafar algú que pugui fer més coses que no pas ell.
El Quim contesta que si es pensa que el té allà per obligació?! i per demostrar-li que no, li ofereix de pujar-li el sou 30 €uros. El Narcís es posa molt content i li diu que l'estima. Està excitat i el Quim, per calmar-lo, l'envia a fer un encàrrec.
Tot just el noi surt per la porta que l'Emili, que ha presenciat l'escena, li demana a l'amo si a ell no li apujarà també el sou, que ell també se l'estima. El Quim l'engega a pastar fang.

El Fabra s'ha passat tot el matí enganxat llegint el llibret del musical. Sembla que la història li ha agradat. Al final la Roser s'hi interessa i ell li explica que és una història d'amor..., però ja se sap que les històries d'amor a la realitat són una altra cosa.
Acaba explicant-li a la seva ajudant que les coses entre ell i la Dora no tenen solució.

La K s'assebenta per la Marta que la història del musical que li havia semblat tan carrinclona, és real i que els malhaurats protagonistes eren la nòvia del Marcel i germana del David i el nòvio de la Mari.

La Montse i l'Ivan tornen de portar els diners a l'advocat. El noi està content perquè li sembla que el nou advocat té més empenta i més recursos que la Carla per tirar endavant les coses i aconseguir que el nen es quedi, però a la Montse no li acaben d'agradar els seus mètodes.

La Dora i el Vicenç comenten que tornen a fer a la tele una pel·lícula que havien anat a veure al cine i recorden que en aquella ocasió no es van adonar gaire de l'argument perquè estaven entretinguts en altres coses. Amb tot, com que l'han feta per televisió moltes vegades, la Dora explica que és una parella que es coneix a la universitat, es casen, les coses no van bé i se separa, però que es continuen estimant sempre. El seu marit li pregunta si vol que la mirin. Ella contesta que està cansada.
El Fabra torna el llibret a la seva filla i li pregunta com és que el té. La noia li explica que li han demanat que faci el paper protagonista, però el vol tranquil·litzar dient-li que no ho farà. El seu pare li dóna a entendre que és una llàstima perquè la història està prou bé i ella sap cantar.
Al final surt el què neguiteja la noia: només li han demanat perquè faci el ridícul i poder-se riure d'ella.
El Vicenç li engega un discurset sobre la manca d'autoestima d'ella i de la seva mare. La Dora ho sent.
Quan es tornen a quedar sols, la Dora li demana al seu home si li fa res que miri la pel·lícula amb ell. Però ell, que amb la resposta d'abans ha quedat una mica fred, contesta que és casa seva i pot fer el que vulgui.

A La Fusteria, el Max i el Joel comenten que la K es mor de ganes de fer el musical, però que, encara que va de llançada, és una acollonida.

El Gus i la Judit comenten la festa de l'altre dia i allavors apareix el Ramon. El Gus fa mutis i el Ramon demana a la noia que li doni la oportunitat de demostrar-li com sí que en sap fer de petons...
La Judit, però, es fa la dura i diu que està amb un amic.

El Max vol convèncer la K que faci el musical, però l'amiga s'hi nega en rodó. El Joel surt de seguida a fer-li costat: té raó, una cosa és cantar a la dutxa i l'altre en un escenari, a més, ell, en el seu lloc tampoc no ho faria, amb la cara que té i sent coixa, són ganes de fer el ridícul.
El Joel ha aconseguit el que pretenia. Provocar la K, que va de seguida a dir-li al Gus que accepta fer la prova.

El Narcís va a obrir la porta de casa i veu que és l'Eduard i no obre la porta. L'Eduard va insistint fins que, la Montse, estranyada que el Narcís no obri, hi va ella mateixa.
L'Eduard li diu que divendres hi anirà a buscar el seu fill i que més val que vagin de bones i no apel·lin, que si van de bones complirà el que els va dir, que cada vegada que vinguessin a Barcelona els deixaria l'Isaac, i també uns dies per Nadal i per Setmana Santa. Però si van a les males, se l'endurà i no el tornaran a veure mai més.

Antaviana