.. El Paco i la Cecília comencen a discutir com en els millors temps; ell es mostra amable, amb pinta de barrut simpàtic i ella es mostra inflexible: a casa no es queda ni un segon més, així que el Fede se l'enduu a la pensió de la Paquita.

El Paco es mira molt a la mestresa perquè li recorda la Shirley Macklein i s'ofereix a pagar per endavant, però ho fa amb un bitllet tan gros que la dona no té canvi i decideixen post-posar-ho.

Pare i fill parlen de dones, de com els van les coses... El Fede sembla content del retrobament i el Paco decideix que ja és hora que l'Alba sàpiga que té un avi. És clar que no se'n recordava de l'Alba fins que el Fede li ho ha dit...

La Marta està molt il·lusionada amb la seva botiga. Arreplega roba d'aquí i d'allà, i demana permís a la Paquita per regirar els calaixos de la Regina.

Comenta la feinada que té a l'Albert i la Dora qui, per cert, ha trobat feina com a representant d'una casa de cosmètics.
La Dora diu que ja no anirà a la piscina, i així, en les estones lliures, ajudarà la Marta a organitzar les coses. La pobra noia, que ja es veu la sogra clavada per secula seculorum a la botiga, fa cara de circumstàncies, però l'Albert engresca indirectament la Dora...

La Mari està cada cop més nerviosa amb la presència del seu germà. El Toni assegura que en un parell de dies se n'anirà.

I quan la noia va a treballar, ell surt a la recerca de la Fina/Miriam. La troba acompanyada d'un home gran propietari d'un cotxàs i d'un status més que considerable.
Quan la desigual parella s'acomiaden (petonet als morros inclòs), el Toni l'engrapa i l'amenaça dient-li filla de puta i exigint-li els diners.
Ella suplica, somica, i finalment li explica perquè necessitava els diners i perquè li va fer el que li va fer. Però decideix fer-ho d'una manera gràfica.

El Ramon s'estrena amb la cosa de predicar la Bíblia al primer innocent que es deixi atacar per la parella Judith-Ramon.
Va de vint-i-un botó a la feina i, per culpa d'una discussió amb la Gemma, que ha d'anar al ginecòleg, es taca la màniga d'oli i es posa com una moto. Sort que la Judit fa miracles, i mai millor dit: li eixuga la màniga llardosa amb una tovalloleta humida... i ni rastre de taques!

Així que, netets i polidets, s'encaminen a la pensió de la Paquita on hi ha el Gus.
Aquest els comença a fer preguntes sobre Adam i Eva, sobre Caim i Abel, sobre la fi del món, prenent obertament el pèl a la parella evangelitzadora.
El Ramon perd els estreps: "tu vols tocar-me els collons, oi"? "Que vols que et trenqui la cara?", però la Judit, molt digna li etziba una frase que, aquest cop no és de Mateu, i se'n van.
La noia amonesta el Ramon per com ha perdut els nervis...

La Núria se sent sola sense el Jordi i demana la Marta si vol anar de nou a casa seva, però la noia al·lega que ara està bé amb la seva mare, que no té peles... i la Núria es queda una mica trista.

La Cari demana a la Paquita que li llegeixi el famós conte per mirar de memoritzar-lo fins que aprengui a llegir...

La Fina i el Toni arriben a l'hospital i van a veure un nen completament intubat, com un vegetal. Ella diu que és el seu fill i que fa tres anys que està així.
El Toni, de moment s'estova, però reacciona ràpidament: li ha destrossat la vida i això té un preu, així que, si és cert que de la seva actual parella en traurà cinquanta quilos... ell en vol la meitat!

Spock